Faculty of Law > Innovation
Go to content (click on Intro)
UdG Home UdG Home
Close
Menu

Faculty of Law

Innovació docent

Model UdG21

L'any 2021, la Facultat de Dret ha obtingut diversos ajuts econòmics del Programa d'impuls per a la Innovació Docent i la Millora de la Qualitat de la Docència (Model UdG21). Així mateix, la Facultat participa en ajuts obtinguts per altres centres de la universitat.

Projectes obtinguts

Els projectes obtinguts són 5. Els quatre primers corresponen al Suprograma 1 de la convocatòria ("Projectes d'innovació docent dels centres docents") i tenen a veure amb la inclusió de la perspectiva de gènere al Grau en Dret (projecte 1.1); la introducció dels estudis sostenibles (projecte 1.2); la modificació de competències als graus (projecte 1.3), i la clínica d'intervenció jurídica i social (projecte 1.4). El cinquè projecte, relatiu a les simulacions judicials ("Dret & Rol") pertany al Subprograma 2 ("Projectes d'innovació docent col·laboratius i de creació d'entorns d'aprenentatge innovadors") (veure més avall).

La durada de tots els projectes acaba el 31 de desembre de 2022.

Subprograma 1

1.1. Projecte "Inclusió de la perspectiva de gènere al Grau en Dret de la UdG"

Persona directora: Dr. Albert Ruda (degà)
Persona coordinadora: Dra. Esther Blay (vicedegana)

Descripció del projecte

La introducció de la perspectiva de gènere als estudis universitaris és una pràctica molt estesa a Europa i els Estats Units, a la que recentment s’hi han sumat les universitats del nostre entorn, en part gràcies a un marc normatiu que així ho encomana (art. 25 de la Llei Orgànica 3/2007 d'Igualtat efectiva entre dones i homes i art. 28 de la Llei 17/2015, d'igualtat efectiva de dones i homes).

El punt de partida per la tasca descrita acostuma a ser un estudi diagnòstic de l’estat de la perspectiva de gènere en un estudi concret. En aquest sentit, la Facultat de Dret de la Universitat de Girona va dur a terme un estudi diagnòstic de la introducció de la perspectiva de gènere als Graus en Ciències Polítiques i de l’Administració i Criminologia, publicat el 2019. Aquest diagnòstic va posar de manifest les limitacions i les fortaleses existents pel que fa a continguts docents, referències bibliogràfiques, treballs finals de Grau, pràctiques externes, metodologies docents i altres elements propis de la docència i va fer propostes de millora.

La centralitat del Grau en Dret a la Facultat i el seu impacte pel que fa al nombre d’estudiants recomanen que es dugui a terme aquest tasca d’estudi i es puguin identificar línies i accions concretes de millora.

Es pot destacar, doncs, la maduresa de la proposta, en el sentit que suposa donar continuïtat a una tasca que ja es va endegar a la Facultat, en ocasió dels anteriors Ajuts d’innovació docent de la UdG. De fet, la delegada d’Igualtat de Gènere de la UdG és una professora de la FD (Anna Maria Pla). A més, diverses professores de la Facultat són membres del Grup d’Innovació Docent (GID) en Igualtat de Gènere. Finalment, el mateix degà de la FD (Albert Ruda) ha estat desenvolupant tasques per a promoure la igualtat de gènere a la legislació, en el si del Grup de treball constituït a l’Observatori de Dret privat de Catalunya (Conselleria de Justícia de la Generalitat). Aquests treballs s’han traduït en un projecte de llei de reforma que s’espera que el Parlament tramiti properament.

Objectius

Els objectius del projecte es centren, en primer lloc, a mesurar i descriure el grau en què està present la perspectiva de gènere en la transferència i transmissió de coneixements al Grau en Dret, incloent el reconeixement i visibilització de referents no masculins en les disciplines jurídiques; revisió dels continguts acadèmics i la presència del gènere com a categoria; revisió de les estratègies educatives desenvolupades a les diferents assignatures del grau, incloses les optatives i les pràctiques externes. A més, l’anàlisi de gènere del cos docent del Grau.

En segon lloc, amb aquest projecte es busca la realització de propostes concretes a curt, mitjà i llarg termini que promoguin la incorporació de la perspectiva de gènere en l’àmbit de la transmissió de coneixements, els continguts acadèmics i les metodologies docents, a partir de la informació continguda a l’informe de diagnosi i proporcionada per professorat i les fonts documentals diverses (revisió de plans d’estudi, Memòries, Fitxes docents, etc.).

Aquest objectiu està plenament en línia amb els Objectius del Desenvolupament Sostenible, concretament amb l’ODS núm. 5 (Igualtat de Gènere).

La proposta és innovadora. Òbviament, no en el sentit que no s’hagi fet mai una cosa semblant, ja que, com s’ha dit, ja es va fer un estudi semblant en els altres Graus de la Facultat. És innovador en el sentit que no es té constància que cap Grau en Dret a Espanya hagi estat objecte d’una tal revisió, i per descomptat és la primera vegada que es fa a la UdG. També pot ser un estudi pioner a la mateixa universitat i pot servir de model per a altres facultats del nostre entorn. Els resultats poden ser molt rellevants en aquest sentit, ja que impliquen un replantejament profund del grau d’acord amb una òptica nova.

Pel seu abast és una proposta que tindria un gran impacte a la Facultat, ja que és el Grau amb més estudiants i professorat.

Els resultats són escalables a altres estudis perquè cal avançar en aquest terreny i la innovació en aquest sentit pot suposar una progressió que beneficiï a altres graus de l’àmbit científico-social especialment.

Metodologia

L’elaboració de l’informe diagnòstic, la seva presentació i la organització dels tallers serà duta a terme per una entitat externa especialitzada, si cal amb el suport de becaris/àries. Es comptarà amb l’impuls i el suport del GID de Transversalització de Gènere i la cooperació de la Coordinació del Grau en Dret.

Resultats previstos

1.- Informe diagnòstic sobre la inclusió de la perspectiva de Gènere al Grau en Dret, amb la identificació dels indicadors rellevants i el seu grau d’assoliment, així com propostes concretes d’actuacions de millora;

2.- Sessió de presentació i difusió dels resultats entre el PDI i estudiantat del Grau;

3.- Tallers de formació per l’aplicació de les conclusions de l’informe i la introducció de la perspectiva de gènere a les assignatures del Grau.

Pressupost obtingut a la convocatòria: 

6.000 €


1.2. Projecte "Estudis sostenibles"

Persona directora: Dr. Albert Ruda (degà)
Persona coordinadora: Dr. Albert Lladó (Coordinador Màster Gestió Administrativa)

Descripció del projecte

La formulació dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) està suposant una autèntica revolució en la manera com s’enfoquen moltes disciplines científiques en els estudis que tradicionalment s’imparteixen en les Facultats de Dret. Un exemple molt clar és el del Dret privat.

La majoria de Codis civils europeus no parlen del medi ambient. La sostenibilitat de les propostes de regulació no es té en compte ni en el moment de formular les regles per part dels legisladors, ni tampoc en el moment d’aplicar-les. La sostenibilitat no només convida, sinó que obliga a qüestionar moltes de les regles en si mateixes. La regulació tradicional de la propietat és una bona mostra, ja que les regles que la integren es formularen principalment al segle XIX, quan les idees de sostenibilitat i protecció del medi ambient no s’havien formulat en la seva forma actual.

A tot Europa, proliferen ara els estudis que subjecten principalment els estudis de Dret al prisma de la sostenibilitat. Són les regles sobre herències, contractes, família, societats, treball, etc., compatibles amb el desenvolupament sostenible? Aquesta pregunta, aparentment senzilla, convida a un repte majúscul, com ja apunten alguns estudis pioners de països del nostre entorn cultural (v.gr. a Holanda l’estudi  pioner de Bram Akkermans, ”Duurzaam Goederenrecht: naar een herijking van ons goederenrechtelijk stelsel?”, Tijdschrift voor Privaatrecht, 2018, núm. 55(3), 1437-1470; més recentment Mathilde Hautereau-Boutonnet, Le code civil: un code pour l'environnement, Paris: Dalloz, 2021).

És la regulació de la innovació, les subvencions, el Dret públic dur (el “command and control”) reconciliable amb la sostenibilitat? Per exemple, la irrupció de les noves tecnologies suposa la necessitat de replantejar-se molts aspectes que la legislació ni tan sols es planteja. En particular, és un cas molt conegut que el blockchain (o cadena de blocs) ofereix innumerables possibilitats. El blockchain podria comportar la supressió de múltiples intermediaris, inclosos els jurídics (com els Notaris o els Registradors), el que suposaria un terrabastall no només en la pràctica jurídica sinó també en l’aspecte docent. No obstant això, el mateix blockchain comporta uns costos altíssims en termes ecològics. Així doncs, el Dret s’ha de plantejar un posicionament que estimuli la innovació disruptiva però al mateix temps, per pur respecte als ODS, cal no perdre de vista la sostenibilitat de les solucions.

Aquests casos són merament alguns petits exemples de les profundes implicacions que la sostenibilitat pot tenir sobre els currícula tradicionals.

En aquest sentit, la UdG ha vingut desenvolupant un treball interdisciplinari al voltant de la sostenibilitat, en el si d’una Xarxa d’Innovació Docent (de la qual és membre el degà de la Facultat de Dret, sigui dit de passada). Es tracta de la Xarxa d'Innovació Docent sobre els ODS en la docència. L’anàlisi de la sostenibilitat pot tenir un impacte a diversos nivells:

  • Formulació de les competències (“la sostenibilitat de les solucions legals”)
  • Definició dels temaris
  • Manera com s’ensenyen les assignatures (els mètodes docents són sostenibles?)
  • Mètodes d’avaluació (p.ex. ús del paper, noves tecnologies, etc.)
  • Formulació dels continguts (regles objecte d’estudi i anàlisi)

La proposta que es presenta consisteix en posar en relació els nombrosos estudis que s’estan fent en relació amb la sostenibilitat en clau ecològica, el desenvolupament sostenible en clau econòmica, la protecció del medi ambient en clau jurídica, i la docència de tot plegat.

En aquesta línia, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament ha formulat l’Objectiu del Desenvolupament Sostenible núm. 16, que porta per títol “Pau, justícia i institucions sòlides”. L’ODS en qüestió ha de portar als ensenyants de les Facultats de Dret a replantejar quin és el paper dels formadors i especialment dels juristes per a aconseguir la justícia en el sentit a què s’hi refereix el Programa.

Atesa l’amplitud de l’ODS en qüestió, que es refereix a conceptes tan amplis com la pau, la justícia i les institucions, el projecte implica la revisió de nombrosos aspectes del currículum tradicional, des del marc institucional de l’Estat, als aspectes de seguretat, tractament dels delictes, polítiques de prevenció, marc econòmic per a combatre la pobresa, etc. El mateix Programa de Nacions Unides desenvolupa l’ODS de manera molt àmplia.

La proposta s’allunya d’una simple idea d’ensenyar el Dret, la Criminologia o les Ciències Polítiques de manera diferent. Es tracta d’avaluar a fons com la sostenibilitat impacta de ple sobre tots els aspectes relatius a la docència, des de la definició dels graus i màsters a les memòries fins a l’avaluació dels estudiants.

En aquest sentit, es tracta d’una proposta madura (perquè es basa en un treball previ de la XID); escalable, ja que pot beneficiar a múltiples graus (i màsters) i centres; alineada amb el Pla Estratègic de la UdG, ja que es refereix directament als ODS; és innovadora, perquè una tal revisió no s’ha dut a terme mai, que se sàpiga, en estudis com els de la FD, en cap Facultat del nostre entorn.

En definitiva, cal una revisió profunda de com ensenyem a la FD i com els ODS impacten sobre el nostre àmbit, com redefinir mètodes, enfocaments i curricula, així com formular propostes sobre allò mateix que s’estudia.

Pressupost obtingut a la convocatòria: 

5.100 €.


1.3. Projecte "Modificació de competències als Graus de la Facultat de Dret"

Persona directora: Dr. Albert Ruda (degà)
Persona coordinadora: Dra. Silvia Pereira (vicedegana)

Descripció del projecte

Des del procés d’acreditació dels graus, tenim uns objectius al pla de millora en relació amb la necessària modificació de competències als graus de la Facultat. La introducció de les competències en la implementació del Pla de Bolonya es va fer d’una manera apressada, sense la necessària experiència, i fins a cert punt amb un criteri millorable. Amb la perspectiva que dona el moment present, havent produït ja diverses promocions d’estudiants amb aquests Plans, es constata que la formulació de les competències encara es pot formular molt millor.

No només es pot canviar la formulació de les competències, sinó també l’assignació de competències a les diferents assignatures. Concretament, les Àrees de coneixement varen proposar moltes competències a les respectives assignatures. Això produeix una certa inflació de competències, sense que hi hagi una distribució racional i lògica del desenvolupament de les competències al llarg dels Graus.

Per un exercici de qualitat valorem la necessitat de comptar amb un suport extern especialitzat que ens ajudi a canviar les competències. A finals de l’any 2022 tenim la visita del comitè extern per tornar a avaluar els nostres graus i aquesta tasca hauria d’estar feta. Es tracta d’una feina fonamental ja que les competències estan al centre de la definició dels graus.

Es tracta d’un projecte en la línia de sumar les intel·ligències, en el sentit que les competències s’han de definir de manera estructurada i lògica, i no com una mena de competició a veure qui té més competències a les seves assignatures. Això aconsella una reducció considerable del nombre de competències per assignatures, de manera que en una assignatura es puguin treballar sense problema una o dues competències, i no 10 o més.

Aquesta revisió s’ha de dur a terme a partir d’un estudi molt curós de les competències que apareixen en altres graus de les mateixes matèries, així com les recomanacions de les agències acreditadores.

Objectius
  • Obtenir una diagnosi i proposta per a sistematitzar i reduir el nombre de competències en els nostres graus.
  • Incorporar els canvis previstos.
Pressupost obtingut a la convocatòria: 

4.380 €.


1.4. Projecte "Clínica d’intervenció Jurídica i Social de la UdG"

Persona directora: Dr. Albert Ruda (degà)
Persona coordinadora: Dr. Marco Aparicio (professor de Dret constitucional).

Descripció

La proposta de creació de la Clínica d’Intervenció Jurídica i Social pretén que la UdG pugui comptar amb un espai de formació d’eminent caire pràctic i compromís social. Inspirat en el format de clínica jurídica, l’objectiu serà el de permetre als i a les estudiants que hi formin part participar en l’acompanyament socio-jurídic i de política pública local de diverses problemàtiques tant en el nostre entorn més proper com en d’altres realitats en les que es pugui arribar a incidir.

Per acompanyament socio-jurídic s’entén la possibilitat de realitzar un primer assessorament front a possibles vulneracions de drets que pateixin persones pertanyents a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Igualment, a partir d’aquest primer acompanyament, s’haurà de permetre que en determinats casos es pugui donar continuïtat en coordinació i treball conjunt amb entitats col·laboradores amb la Clínica. Aquest primer assessorament i acompanyament també es podrà donar en l’àmbit de la política pública local, especialment enfocat als municipis més petits del territori i a entitats que treballin en aquest àmbit, sempre des d’una perspectiva d’incidència i millora per a col·lectius en situació de vulnerabilitat.

No es descarta poder participar també en el disseny de litigis estratègics i en l’acompanyament jurídic en contextos d’especial vulnerabilitat que impliquin també estades vinculades a voluntariat (en coordinació amb la Unitat de Compromís Social). Un exemple seria el treball a realitzar per la defensa dels drets humans en zones de frontera (Grècia, països balcànics, frontera sud -Melilla, Ceuta, Canàries). Ara bé, insistim, caldria assegurar una relació propera amb el context més immediat, en problemàtiques com el dret a l’habitatge, el dret als subministres bàsics (aigua, energia), drets de persones migrades, problemàtiques de tipus ambiental, etc. Per tal que els serveis que pot oferir la Clínica puguin ser coneguts per la ciutadania, s’establiran convenis de col·laboració amb col·lectius i entitats socials i entitats públiques (municipis, consells comarcals, Diputació).

En funció del nombre d’estudiants que integrin cada curs la Clínica caldrà que hi hagi tutors especialitzats de la pròpia UdG. En principi es calcula que caldria garantir una ràtio d’un/a tutor/a per cada 10 estudiants.

Inicialment, com a prova pilot, la Clínica estarà adreçada a estudiants de la Facultat de Dret (graus de Dret, CPA i Criminologia) però no es descarta que, el més aviat possible, la Clínica pugui també acollir a estudiants d’altres graus. D’aquesta manera, estudiants d’educació social, treball social, ciències ambientals, o qualsevol altre estudi en el que la sinergia de coneixements sigui útil per la millor de les possibilitats d’intervenció en problemàtiques socials i ambientals. Per tant la proposta és escalable.

La Clínica permetria la UdG avançar en el seu compromís social. En aquest sentit, la Clínica es podria coordinar tant amb la Unitat de Compromís Social (inclòs l’àmbit de Cooperació) com amb el Campus de Cohesió i Compromís Social. Igualment, podria ser considerat com a part del pla d’acció per millorar el compromís comunitari, tal i com estableix el projecte europeu en el qual participa la Universitat de Girona (projecte SHEFCE -Steering Higher Education for Community Engagement). Igualment, la Clínica podria vincular-se amb les activitats de diferents Càtedres UdG, com per exemple la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible.

Per altra banda, la posada en marxa de la Clínica a la UdG ens permetria vincular-nos a una xarxa de Clíniques jurídiques existent tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, xarxa que permet l’intercanvi d’experiències que poden ser molt enriquidores tant per la formació dels i de les estudiants com pel professorat. En aquest sentit, incrementar la vinculació entre formació, dimensió pràctica i compromís social ha de servir, tanmateix, per impulsar propostes d’innovació docent.

Aquesta proposta és madura en el sentit que un professor de la Facultat (Dr. Marco Aparicio) porta ja treballant-hi més d’un curs acadèmic per a anar establint les bases d’aquesta clínica, per encàrrec del Deganat de la FD.

Posada en funcionament i cronograma per al curs 2021-22

Es proposa doncs la creació de cara al curs 2021-2022 de la Clínica d’Intervenció Jurídica i Social de la UdG. Coma punt de partida, es podria vincular la posada en marxa de la Clínica a un grup de 5-10 persones que o bé ja hagin cursat o bé es matriculin per cursar l’assignatura optativa “Activisme en defensa dels drets humans”, assignatura on ja s’han pogut treballar alguns aspectes sobre la intervenció jurídica en  problemàtiques socials, cosa que novament reforça la maduresa de la proposta.

Aquest grup de 5-10 estudiants passarien a integrar la Clínica al llarg d’un curs (2 semestres). Durant el primer semestre, l’activitat seria de tipus eminentment formatiu (vinculat inicialment a l’assignatura optativa esmentada i d’altres espais complementaris de formació) i de contacte amb entitats i col·lectius d’intervenció social.

Al llarg del 2n semestre, es podria ja realitzar l’acompanyament social i jurídic demandat. La participació en la Clínica seria reconeguda amb almenys 3 crèdits, un cop presentat l’informe d’activitats, que hauria de ser validat pel tutor o tutora.

Cronograma

Setembre-Gener 2021/22

Activitats dirigides als estudiants:

  • Convocatòria per estudiants
  • Activitats formatives
  • Primers contactes amb entitats, administracions locals i usuaris de la clínica

Tasques de coordinació:

  • Contacte amb entitats, administracions locals i potencials usuaris de la clínica.
  • Selecció de casos

Tasques de difusió:

  • Signatura de convenis de col·laboració.
  • Creació d’una pàgina web per a la difusió del projecte i com a plataforma d’interacció entre usuaris i estudiants.

Febrer-Juny 2022

Activitats dirigides als estudiants:

  • Acompanyament social, jurídic i de política pública.
  • Presentació d’un informe d’activitats al final del semestre.

Tasques de coordinació:

  • Acompanyament als estudiants i supervisió.
  • Validació d’un informe d’activitats al final del semestre.

Tasques de difusió:

  • Difusió de la Clínica.

Juliol 2022

Tasques de coordinació:

  • Avaluació del primer any, propostes de millora i projecte de seguiment.

Tasques de difusió:

  • Captació de nous casos.
Pressupost obtingut a la convocatòria: 

6.000 €.


Subprograma 2

Projecte "Dret & Rol" 

Persona directora: Dr. Albert Ruda (degà)

Persona coordinadora: Dra. Elena Boet (coordinadora del Màster en advocacia)

Entitats participants
  • Facultat de Dret UdG
  • Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG)
  • Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres (ICAFi)
  • Il·lustre Col·legi d’Advocats de Vic (ICAVic)
  • Escola Judicial (centre de selecció i formació de jutges i magistrats, dependent del Consell General del Poder Judicial)

Centres col·laboradors a la UdG:

  • Escola Politècnica Superior
  • Facultat de Ciències
  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
  • Facultat d’Educació i Psicologia
  • Facultat de Lletres
  • Facultat d’Infermeria
  • Facultat de Medicina

Entitats col·laboradores externes a la UdG:

  • Associació Gironina de Teatre (AGT)
  • Audiència Provincial de Girona
  • El Galliner (Centre de Formació Teatral)
  • Escola d’Administració Pública de Catalunya
  • Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)
  • Escola Universitària ERAM
  • Plataforma per la Llengua
Descripció del projecte

El projecte consisteix en simulacions judicials fetes presencialment (en l’Aula de pràctica jurídica de la Facultat de Dret) o online (mitjançant l’ús de les TIC). En les simulacions els participants desenvolupen rols similars a la pràctica judicial. D’aquí el nom del projecte, que uneix el Dret i els Rols que es desenvolupen en aquest àmbit.

Es pretén aconseguir els dos objectius de la convocatòria, en el sentit (1) de “Potenciar la perspectiva transversal i interdisciplinària en els projectes d’innovació docent” i (2) promoure la creació de nous ecosistemes d’aprenentatge en base a la potenciació del treball col·laboratiu amb professorat d’àmbits complementaris i entre centres docents, institucions, entitats i empreses del territori”.

Pel que fa al primer aspecte, la transversalitat s’assoleix amb la implicació de diverses Facultats i Escoles de la UdG, així com de fora de la mateixa. Començant per aquestes darreres, la majoria de les institucions participants tenen una llarga i productiva trajectòria de col·laboració mútua, no només en el marc de la docència dels graus (mitjançant la implicació de professionals de prestigi com a professorat associat), sinó especialment en el de la del Màster universitari en advocacia. En aquest darrer, com hom sap, la col·laboració ha vingut de fet imposada per la normativa ordenadora de l’estudi, que obliga les universitats a impartir aquestes titulacions amb la participació dels Col·legis d’advocats. El cas és que l’experiència acumulada amb aquesta afortunada aliança ha estat extraordinàriament positiva, havent permès ja la graduació de diverses promocions d’advocats i fins i tot donat fruït a l’obtenció d’un segell d’Excel·lència de l’Agència de Qualitat (AQU Catalunya). Un dels aspectes més destacats per l’AQU en la primera acreditació del Màster en advocacia fou, precisament, la bona coordinació entre els esmentats Col·legis i la Universitat.

La proposta que es planteja té la finalitat de fer un pas més en aquesta col·laboració, seguir acostant la universitat al món pràctic i professional, i estendre els beneficis d’aquesta col·laboració a altres estudis de la Facultat, en particular el Grau en Dret i, de retruc, els altres estudis on s’imparteixen assignatures de contingut jurídic (Criminologia i CPA, principalment). Per tant, la proposta pot beneficiar tots els estudiants de la Facultat a nivell de grau. Les simulacions són també especialment interessants en el Màster en advocacia, on els estudiants tenen més maduresa.

En aquest primer bloc, es proposa també d’entaular relació amb altres institucions, concretament el Poder Judicial (a través del Consejo General del Poder Judicial), i més concretament la seva Escola Judicial (amb qui s’acaba d’iniciar el conveni per a començar a avançar en aquesta línia, i permetre que els jutges en formació participin en les simulacions), així com els l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. També, com es veurà, es requerirà la participació d’entitats no estrictament jurídiques, com són escoles de teatre (El Galliner) o arts escèniques (Escola Universitària ERAM) i de producció audiovisual (novament ERAM). Comptem també amb la Plataforma per la Llengua per a plantejar casos sobre temàtiques lingüístiques, entre altres de possibles.

Pel que fa al segon aspecte, el de la col·laboració amb altres Facultats i centres, es proposa d’incrementar la relació i trobar punts de confluència i sinergies entre centres, que suposin una renovació de la docència i una millora de l’aprenentatge dels estudiants:

En aquesta línia, s’ha posat en relleu moltes vegades que la formació dels professionals del Dret és de marcadament caràcter tècnic, i que sovint manquen d’un marc cultural o intel·lectual, de tall humanístic, que propiciï un pensament crític i creatiu. El jurista necessita, doncs, dominar també altres llenguatges diferents del pròpiament jurídic, com és, per exemple, el literari (darrerament, entre altres, Teresa Arsuaga, El abogado humanista, Madrid: Civitas, 2018, p. 23). Així mateix, s’ha posat de manifest en reiterades ocasions que el Dret per si sol no és suficient per a resoldre ni per a entendre determinats conflictes. En molts casos, la resolució de les controvèrsies acaba depenent de factors extrajurídics, o que el Dret no pot explicar. És per això que el Dret s’ha de nodrir, complementar i enriquir amb perspectives addicionals. En aquesta línia, s’ha escrit que el Dret necessita “esser embolicat en un nou projecte que el guiï: l’art” (Santiago González-Varas, Juicio a un abogado incrédulo, Madrid: Civitas, 2015, p. 16). A més a més, en els darrers temps sembla que s’hagi difuminat la distinció entre Dret i política, si és que van estar separades en algun temps. Des de determinats sectors, es recorre cada vegada més al Dret com a lloc on resoldre conflictes marcadament polítics, un fenomen que tots hem presenciat al fil del “Procés” independentista català, tot i que no és ni molt menys exclusiu del nostre país (vegeu Thomas Geoghegan, See you in court, New York/London, The New Press, 2007, p. 9 ss.). Qüestions que abans eren discutides en els àmbits científics o polítics han fet ara la seva irrupció a les sales judicials. Un bon exemple és l’onada de litigis climàtics, en què la ciutadania demana comptes als respectius Estats sobre la lluita contra el canvi climàtic, un escenari en el qual els òrgans judicials s’han convertit de facto en un fòrum de debat sobre una de les qüestions més candents i urgents dels nostres temps (vegeu darrerament Geert Corstens / Reindert Kuiper, De rechter grijpt de macht, Prometheus, 2020).

Respecte de la Facultat de lletres es pot destacar també la confluència en el camp de la filosofia i la política, així com de la comunicació cultural. Amb aquella facultat, esperem poder afegir a les simulacions aspectes de la retòrica i l’oratòria que són determinats en els processos judicials. L’Escola ERAM també pot aportar en aquest sentit, atesa la seva expertesa en arts escèniques.

També és necessària i es busca en aquest projecte la imbricació i col·laboració de la Facultat de Dret amb altres facultats de la UdG. Concretament: (1) amb les Facultat de Medicina i d’Infermeria, atès el gran nombre i varietat de situacions en les quals els professionals sanitaris participen en processos jurídics: dictàmens pericials, judicis sobre la capacitat, valoració de l’interès del menor en processos de persona o família, valoració de seqüeles en accidents, actuacions de sanitaris en el curs d’operacions quirúrgiques amb danys per al pacient, etc.  (2) Amb l’Escola Politècnica Superior, novament, per les nombroses interseccions que hi ha entre els respectius àmbits, per exemple, en relació amb la protecció de les patents o els dissenys industrials (aspecte del que s’ocupa el Dret mercantil; p.ex. el recent cas Thermomix vs. Lidl), o en l’àmbit interfronterer de la informàtica i el Dret (protecció de dades, innovació tecnològica, intel·ligència artificial, etc.). Casos com el recentment plantejat a Holanda, on el govern va utilitzar un algoritme (SyRi) que discriminava en contra d’una ètnia o per raons de pobresa, poden donar peu a estudis interdisciplinaris que se situen en el cor de l’objectiu d’aquest subprograma. (3) Amb la Facultat d'Educació i Psicologia, no només per l’interès i articulació educativa de la proposta mateixa, sinó per les especificitats de la dita Psicologia jurídica, amb les aplicacions recents com poden ser els camps de la neurociència i el Dret (valoració de la culpa penal), influència d’estupefaents o trastorns mentals sobre la rellevància penal de la conducta humana, etc. (4) Amb la Facultat de Turisme, per l’evident connexió amb el Dret (dit precisament “del turisme”: contractes hotelers, viatges combinats, etc.). (5) Amb la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, per la creixent col·laboració que es fa necessària entre els diversos professionals, en la mesura en què l’assessor jurídic no només ha de valorar la possibilitat conforme a la llei sinó també l’eventual cost econòmic d’una operació, o bé en el si de les demandes de responsabilitats contra membres de consells d’administració o auditors de comptes, etc., aspectes tots ells que es presten fàcilment a la simulació. (6) Amb la Facultat de Ciències, per la creixent intervenció dels experts en ciències naturals en processos judicials de tota mena, p.ex. avaluacions de risc ambiental, aspectes de protecció intel·lectual o industrial, urbanisme, protecció d’obtencions vegetals, etc. Com a mostra, els tribunals de patents de l'Oficina de patents europea (EPO Munic) estan integrats per un jurista i dos especialistes tècnics (metges, químics, enginyers...). Per posar un tema d'interès actual es pot referir una simulació jurídica sobre els límits legals i morals de l'exclusiva per part de la indústria farmacèutica dels drets sobre les vacunes COVID, tema que podria permetre la implicació de diferents facultats de la UdG i d'operadors jurídics i empresarials del territori.

La perspectiva transversal i interdisciplinària es fixa com a objectiu la creació d’un nou ecosistema d’aprenentatge, de caràcter teòric-pràctic. Per a això, es compta amb la implicació dels Col·legis i dels professionals en qüestió. Especialment, s’aspira a la creació d’un nou ecosistema on la teoria i la pràctica s’uneixin en una de sola, ja que es proposa de generar un nou espai d’aprenentatge on s’interrelacionin i es compenetrin els vessants universitari i professional. Si bé en els darrers anys l’ensenyament del Dret a les Facultats de Dret ha canviat considerablement, és cert que encara falta una major proximitat i compenetració entre la universitat i el món professional. L’aplicació del Pla Bolonya, o Espai Europeu d’Educació Superior, no sempre s’ha traduït en la incorporació d’activitats veritablement pràctiques. És cert que els estudiants ja no assisteixen a un reguitzell d’exposicions magistrals dels professors, però sovint les pràctiques ho són només en el nom. Són els mateixos professors teòrics els que organitzen “pràctiques”, i aquest terme s’empra molt generosament per a englobar activitats d’aprenentatge simplement diferents de la classe magistral o teòrica tradicional. Els estudiants tenen aleshores la impressió que les pràctiques tenen, de fet, poc caràcter pràctic, o que la teoria es disfressa de pràctica, i que la pràctica de veritat no comença fins que abandona les aules i comença la seva singladura professional.

A això s’afegeix un nou element, com és la transformació la manera com s’accedeix a la informació, com es tracta, i en definitiva, com treballen els professionals del Dret avui en dia. Els estudis de Dret tradicionalment han pecat d’excessivament memorístics, amb un èmfasi especial en l’estudi del text legal. Tradicionalment, el docent proporcionava les claus per a entendre aquell text, com si es tractés d’una revelació. Aquest tipus d’ensenyament, heretat de la tradició medieval de les primeres facultats de Dret europees, té escàs sentit avui en dia, quan tots els casos judicial i pràcticament tota la literatura especialitzada es pot consultar a un cop de click. Cal formar juristes, doncs, que sàpiguen localitzar la informació, assimilar-la i digerir-la, però sobretot, aplicar-la en casos concrets. Per a donar veritable autonomia i responsabilitat a l’estudiant cal empoderar-lo i fer-lo director del seu propi aprenentatge, de manera que s’hagi d’organitzar i desplegar per si sol, amb l’orientació del professorat, tots els recursos conduents a la resolució d’una controvèrsia o conflicte d’interessos.

Així doncs, sembla que cal donar un pas més i transformar la docència del Dret mitjançant un entorn d’aprenentatge nou. Aquest entorn pensem que ha de ser el que proporciona la simulació judicial. En efecte, la gran majoria d’estudiants del Dret acabaran exercint una professió als tribunals de justícia, sigui com a advocats, procuradors, jutges, etc. Resulta fonamental que els futurs juristes es familiaritzin no només amb la informació, que ja s’ha dit que avui en dia és fàcilment accessible, sinó també amb totes les competències, habilitats i aptituds que el veritable professional necessita. Aquest desenvolupament implica un creixement i transformació personals que esdevé possible si es posa l’estudiant en una tessitura igual, o molt similar, a la que trobarà el dia de demà. La simulació judicial suposa un gran avanç en aquest sentit, en la mesura en què obliga l’estudiant a posar-se en situació, dur a terme un aprenentatge vivencial molt diferent en comparació amb l’estudi memorístic o el treball intertextual a què està habituat, i l’acosta definitivament al que amb gran probabilitat constituirà el seu futur professional.

Tal vegada es podria dir que per a fer simulacions judicials no és necessari demanar un ajut d’innovació docent com el que ara es planteja, concretament en el Subprograma 2 de la convocatòria. És cert que, en alguna mesura, a la Facultat de Dret ja es fan algunes simulacions i que existeix, és obvi, la participació dels professionals a la docència. Però la realització de judicis simulats, per exemple, és en realitat molt ocasional, atesa la gran complexitat de la seva organització, i es fa normalment sense el concurs o ajuda dels centres i actors que ara es plantegen. L’Ajut d’innovació docent es planteja com un salt quantitatiu i qualitatiu en la docència, amb un fort caràcter innovador, de tal manera que la simulació no sigui la excepció, sinó la regla. Per a fer-ho possible, cal com a pas previ teixir els contactes, la col·laboració i la complicitat de múltiples institucions, cosa que requereix temps i recursos. La Facultat ja disposa d’una Sala de vistes a les seves instal·lacions, essent una de les poques facultats del món dotades d’aquest equipament, però això és només un suport físic, el topos, que cal omplir i activar. Cal, doncs, acabar de donar-hi contingut i treure’n “profit”. A més, la Facultat de Dret no pot endegar un projecte d’aquestes característiques per si sola, sinó que necessita el concurs d’altres institucions, i molt especialment, dels advocats. En aquest sentit, el projecte que es proposa s’alinea amb la Suma de les intel·ligències, com es recull al Pla estratègic de la UdG, ja que implica unir i confluir en un mateix espai, com s’està explicant.

En aquest sentit, es proposa d’organitzar simulacions judicials en les quals participin operadors jurídics del món professional, simulacions o “jocs” de rol en les quals els estudiants actuïn ja com si fossin veritables professionals, sota la supervisió de pràctics de prestigi. En aquest nou plantejament, la feina de documentació, preparació i estudi de la legislació, etc., no constitueix ja l’objectiu últim de les assignatures,  com passa sovint actualment, sinó el pas previ, la condició indispensable però insuficient, per a la posada en pràctica del Dret en el marc de la simulació. La incardinació de la proposta en el Subprograma 2 permet no sols la consecució dels recursos materials necessaris sinó també la implicació de persones que l’altrament no podrien participar en la docència regular a la Facultat. En aquest sentit, es tracta d’una experiència escalable, perquè s’aspira a crear un espai interdisciplinari d’aprenentatge, en què conflueixin experts, professors o professionals de diversos àmbits, cosa que es pot traslladar fàcilment a altres centres. Al fil d’un judici, per exemple, poden generar-se aprenentatges de moltes altres disciplines, com s’està exposant.

Aquestes simulacions es plantegen com a principalment judicials, bo i tenint en compte que també la tipologia dels processos judicials és molt variada. Però també es planteja de manera oberta i flexible, de manera que siguin possibles simulacions jurídiques de caràcter no judicial, com poden ser les de caràcter notarial, registral, o merament administratiu. Es pot pensar, per exemple, en processos administratius relatius a la capacitat de les persones (com els que es duen a terme en el si de la DGAIA), a la determinació de la responsabilitat ambiental (processos administratius), etc. També, en el que és pròpiament l’esfera judicial, es té en compte la multiplicitat d’instàncies i òrgans, de manera que les simulacions no es restringeixin a la litigació local o nacional, sinó que s’obri als estudiants també la possibilitat de conèixer com és un procés internacional. En aquest sentit, la Facultat ja ha estat treballant durant els dos darrers cursos en establir les bases per a participar en un judici simulat internacional (Moot Court). L’ajut que ara se sol·licita suposaria expandir, consolidar i desenvolupar aquesta iniciativa, concretament, amb el desenvolupament d’una simulació de procés judicial en defensa dels drets humans (Tribunals d’Estrasburg o Luxemburg) o davant el Tribunal Internacional de La Haia, principalment.

Per a dur a terme aquestes simulacions, es requereix la participació de diversos actors, a part òbviament dels estudiants. Cal en primer lloc la implicació del professorat de la Facultat per a integrar o incrustar aquestes experiències d’aprenentatge en les assignatures. Atès que s’aspira a crear un espai o ecosistema d’aprenentatge innovador i pluridisciplinar, es tracta de replicar en la simulació judicial la concurrència de professionals amb perfils diversos que té lloc a la realitat. Típicament, la FD definiria un cas de simulació judicial on intervindrien estudiants no només de Dret, sinó d’altres estudis. Aquests darrers podrien participar en el procés a títol de pèrits, experts o científics en el cas específic. A efectes acadèmics, això es pot traduir en el còmput d’aquesta tasca com a part de la nota d’una assignatura en el seu estudi d’origen, àdhuc amb la cobertura del TFG. Per exemple, el tutor del TFG de l’estudiant de la Facultat de Ciències (o facultat o escola que sigui) acompanyaria l’estudiant en l’elaboració del treball/simulació. L’estudiant faria així el seu TFG, al tutor de la FC li computaria com a crèdits, i també al tutor dels estudiants de Dret o altres estudis, de la mateixa manera.

En segon lloc, cal la participació de professionals jurídics externs, atès que una de les singularitats del nou ecosistema d’aprenentatge que es vol crear és la proximitat a (i imbricació amb) la pràctica. Aquests professionals han de ser seleccionats obeint a determinats perfils, en funció dels objectius d’aprenentatge que es volen aconseguir i de les situacions a partir de les quals s’estructuren les simulacions. En aquest sentit, caldrà comptar amb membres de la judicatura, advocats, procuradors, etc. Molt especialment, el concurs dels Col·legis professionals resulta fonamental per a identificar els actors punters en cada disciplina, així com a promoure la futura integració de l’estudiant UdG en el context professional.

En tercer lloc, cal la participació de persones que puguin desenvolupar els rols de la simulació. Idealment, això passa per implicar persones que puguin actuar de manera fictícia, havent assumit un determinat paper en una situació jurídica. Per exemple, es pot pensar en una persona que faci de víctima d’un accident de circulació; els hereus d’una altra persona, entre els quals es planteja un conflicte; la víctima d’una vulneració de drets fonamentals (p.ex. un cantant perseguit per les seves lletres; un treballador i un empresari enfrontats per un conflicte laboral, en fi, les possibilitats són gairebé infinites). Es pot implicar en aquesta empresa estudiants de les disciplines o arts corresponents, per als quals constitueixi un treball d’una assignatura concreta (àdhuc un Treball de Final de Grau o TFG).

Amb la implicació d’una escola de teatre, com abans s’ha referit, es podrien implicar en les simulacions estudiants que desenvolupessin part d’aquests papers. Els estudiants de Dret haurien d’enfrontar-se aleshores a casos que fossin la translació mimètica de la realitat que trobaran el dia de demà. Amb l’ajuda d’un centre de producció audiovisual, es pot generar material d’aquest caràcter que serveixi de suport material o documental als casos, p.ex. una gravació fictícia d’un esdeveniment a l’interior d’un lloc de treball; una gravació sobre una determinada conversa; documents diversos de caràcter legal o paralegal, sobre els quals treballar, etc. La intervenció d’aquesta mena d’actors permet que l’estudiant es posi en situació molt millor, i que amb l’ajuda de professionals jurídics ja en actiu pugui anar aprenent també altres habilitats o competències que no es treballen actualment a les aules, com poden ser habilitats soft, l’empatia, el tracte interpersonal, etc.

Amb la implicació de la Facultat de Lletres, es poden dissenyar simulacions sobre casos extrets de la literatura, la història, o la història de l’art. Es pot tractar de casos molt ben seleccionats que es plantegin no només com a exercici d’aprenentatge, sinó als quals es doni també una major difusió, i que serveixin també per a potenciar la divulgació i la difusió de la imatge de la Universitat fora dels confins estrictes de les seves aules. S’ha fet ja alguna experiència pionera en aquest sentit, com ara un judici simulat al cèlebre mercader de Venècia, de la coneguda obra Shakespeariana, en una Facultat de Dret de Canadà, que aconseguí una gran projecció l’any 2012: per exemple, era el contracte entre Shylock i Antonio vàlid conforme al Dret actual? Fou el mercader objecte de discriminació  per raó d’ètnia o religió, per la seva condició de jueu? Etc. Els recursos online de la Facultat i l'aprenentatge en el seu ús ens permetran accedir i operar (visitar) en escenaris de tribunals i institucions nacionals i internacionals de difícil o impossible accés presencial a la vegada que donarà visibilitat de l'activitat docent de l'UdG i establir noves col·laboracions i vincles per la docència.

En aquesta línia, es proposa d’aprofundir en el camp de l’anomenat Law Lit, en què els estudis literaris van de bracet dels jurídics (vegeu-ne dues obres fundacionals, Thane Rosenbaum [ed.], Law Lit. From Atticus Finc to The Practice, New York/London, The New Press, 2007; Lawrence Friedman [ed.], Law and the Modern Condition, Clark, New Jersey: Talbot, 2013). La col·laboració de la Facultat de Lletres permetria espigar els casos extrets del nostre cabdal cultural per a explorar-ne les implicacions jurídiques. En aquesta mateixa línia, proliferen darrerament els estudis des d’un prisma jurídic respecte de pel·lícules (vegeu el llibre del professor de Harvard i exassessor d’Obama, Cass Sunstein, The World According to Star Wars, Dey Street Books, 2016) o sèries televisives com (v.gr. Barbara Villez, Law and Order. La justice en prime time, Paris: PUF, 2014 o José Francisco Alenza García, Derecho y Justicia en Juego de Tronos, Cizur menor: Aranzadi, 2020).

Les simulacions haurien de venir precedides d’unes sessions de preparació, en les quals es comptarà idealment amb especialistes de les matèries corresponents. En aquest sentit, resulta fonamental la col·laboració dels Col·legis professionals i altres institucions, cosa que permetrà identificar els millors especialistes. Així doncs, es podria convidar el millor expert en una determinada matèria per a impartir una xerrada sobre un tema determinat, sobre el qual versi la simulació. Aquest professional pot, en cert sentit, fer de si mateix, i oferir-se als estudiants com el col·lega més experimentat que dona el seu consell o orientació, com de fet passa habitualment a la pràctica. Les intervencions es poden gravar en vídeo, de manera que siguin accessibles als estudiants, i que es puguin fer servir en diversos anys o cursos. La participació d’experts en sentits contraposats pot servir no només per a simular l’oposició de parers típica de la contesa judicial sinó també per a promoure l‘esperit crític de l’estudiant, obligat a prendre partit.

En definitiva, la simulació permet enfrontar l’estudiant a un problema al que cal donar solució, de manera anàloga a l’enfocament que ja s’ha adoptat, amb excel·lents resultats, a la Facultat de Medicina de la UdG amb l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP). Semblantment, les simulacions col·loquen els estudiants davant de problemes, reals o ficticis (però inspirats en la realitat), en els quals han d’actuar com si fossin ja juristes titulats. La simulació permetrà acostar la universitat al món professional, i a la inversa. Generarà un corpus de material, conferències, xerrades, i experiències, que es podran aprofitar en múltiples cursos. Permetrà també projectar l’activitat de la Facultat a la societat, innovar i ser un referent en aquesta metodologia d’aprenentatge.

Pressupost obtingut en la convocatòria:

26.000 €.


Contacte i més informació

Per a més informació sobre qualsevol d'aquests projectes, si us plau contacteu amb el Deganat de la Facultat de Dret. 

Choose which types of cookies you accept which the University of Girona can store in your browser.

Those that are essential for enabling your connection. There is no option for disabling them, as they are necessary for the functioning of the website.

These enable your options to be remembered (for example language or region you are accessing from), to provide you with advanced services.

They provide statistical information and enable improved services. We use Google Analytics cookies which you can deactivate by installing this plugin.

To offer advertising contents relating to the interests of users, either directly, or through third parties (“adservers”). These must be activated if you wish to see the YouTube videos uploaded to the University of Girona’s website.