Es partia de la constatació d’una manca de perspectiva de gènere en els estudis que es realitzen a la Facultat i no només en els continguts docents sinó també en les bibliografies que utilitzem; les xerrades, conferències o seminaris que organitzem; les metodologies que emprem; els TFG, etc. La transversalització de la perspectiva de gènere a l’educació superior és una pràctica molt estesa a Europa i EUA, i ha començat a introduir-se de manera recent a algunes universitats espanyoles, gràcies en part a un marc normatiu que així ho encomana, tant a nivell europeu com estatal (art. 25 de la LO 3/2007, d'igualtat efectiva entre dones i homes) i també en l'àmbit català (art. 28 de la Llei 17/2015, d'igualtat efectiva de dones i homes).
Actualment a Catalunya també hi ha iniciatives d'avaluació i impuls de la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència d'aquesta àrea de coneixement, com és el cas de la realitzada a la UPF. En aquesta s'han identificat tres àrees d'intervenció: la transferència i transmissió de coneixements (reconeixement i visibilització de referents no masculins en la disciplina), continguts (incorporació del gènere com a categoria i de les dones com a subjecte sociohistòric) i, finalment, les estratègies educatives (modificació de metodologies que promoguin una participació a l'aula hegemònicament masculina). En el cas concret de la Ciència política existeix una experiència pionera a Galícia (el projecte Género y Política) de la que en va resultar un manual utilitzat en la docència.