La recerca pública genera nou coneixement i en fa una immediata difusió a través de les publicacions científiques. Ara bé, la difusió ràpida d'aquest coneixement pot impedir que s'apliqui en l'àmbit industrial. Determinades invencions que podrien ser importants per a la societat (per exemple, un medicament) poden perdre el seu valor comercial si es publiquen abans de protegir.

Al mateix temps, les universitats han de rendibilitzar el seu patrimoni relacionat amb la investigació. La codificació i protecció de la investigació permeten transferir-lo posteriorment a l'entorn comercial.

Una primera idea és, doncs, PROTEGIR ABANS DE PUBLICAR.

Quan cal protegir els resultats de recerca?

L'OITT assessora sobre el millor moment per protegir els resultats. De totes maneres, sempre caldria planificar els projectes de recerca o les tesis doctorals pensant en la possible protecció i transferència dels resultats. S'hauria de fer una primera anàlisi dels resultats a la meitat del projecte (per exemple, entre el primer i el segon any en un projecte de tres anys) i una anàlisi definitiva al final de la investigació. En qualsevol cas, sempre abans de la publicació o presentació de la tesi!

La Universitat de Girona forma part, des del moment que es va crear, de la Xarxa de Promotors de la Propietat Intel·lectual i Industrial (PI), promoguda pel CIDEM de la Generalitat de Catalunya

Aquesta xarxa té per objectiu fomentar la cultura de les patents a l'entorn universitari i ajudar a explotar comercialment, a través de llicències, la propietat intel·lectual i industrial sorgida de les universitats.

La llicència dels resultats protegits

Un aspecte important és que protegir no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir un objectiu: transferir els resultats protegits al mercat. Si s'aconsegueix vendre la patent a una empresa, aquesta cessió es farà mitjançant un contracte de llicència d'explotació de la invenció.

La idea bàsica és que no té sentit protegir si no es vol llicenciar la invenció.

Com es protegeix la propietat intel·lectual?

A diferència dels actius com la terra, els edificis i la maquinària, que són tangibles i poden ser tocats, vistos i sentits, la propietat intel·lectual (productes de la ment) és intangible. Ara bé, igual que amb qualsevol altre tipus de propietat, hi ha també drets de propietat d'aquests actius intangibles.

En el món anglosaxó, el terme propietat intel·lectual engloba tant els drets d'autor i afins (copyright) com els drets de la propietat industrial. No passa el mateix a Espanya, on la propietat intel·lectual es refereix únicament als drets d'autor. Per tant, si es vol englobar tant els drets d'autor com els de la propietat industrial, cal indicar els dos conceptes.

Si hi ha drets de propietat, hi ha d'haver mecanismes de protecció. Quins són aquests mecanismes?

Mecanismes de protecció

1. El secret industrial
2. Els models d'utilitat
3. Les marques i altres signes distintius
4. Els models i dibuixos industrials
5. La propietat intel·lectual (el registre de la propietat intel·lectual o copyright)
6. Les patents
7. Les varietats vegetals
8. Els productes semiconductors

Uns mecanismes protegeixen el coneixement genèric (secret industrial) i els altres, invencions (patents i models d'utilitat), creacions de forma (models i dibuixos), creacions artístiques, literàries i científiques (propietat intel·lectual) i, finalment, aspectes comercials (marques i signes distintius).

La propietat intel·lectual (copyright)

La propietat intel·lectual es refereix a les creacions literàries, artístiques o científiques.

Els drets de propietat intel·lectual s'adquireixen pel sol fet de la creació de l'obra i no cal cap tipus d'inscripció o registre per defensar els drets (és la diferència amb la propietat industrial). Però pot ser necessari notificar a tercers que els drets d'explotació de l'obra estan reservats. Per tant, s'inscriu en el Registre de la Propietat Intel·lectual. És recomanable ja que, en cas de plagi, és molt més fàcil provar el dret de propietat. A més, a diferència de les patents, els tràmits són senzills i no són cars.

Regulació

La regulació de la propietat intel·lectual correspon al RD 1/1996, de 12 d'abril. En l'article 10 d'aquest RD s'exposen quines són les creacions objecte de propietat intel·lectual:

Article 10: Són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s'inventi en el futur, entre les quals:

• Llibres, impresos, escrits, discursos i conferències, explicacions de càtedra, etc.
• Composicions musicals
• Obres teatrals
• Obres cinematogràfiques i audiovisuals
• Escultures, pintures, dibuixos, gravats, còmics, etc.
• Projectes, plànols, maquetes i dissenys d'arquitectura i enginyeria
• Gràfics, mapes i dissenys relatius a la ciència en general
• Obres fotogràfiques
• Programes d'ordinador

Correspon a l'autor l'exercici exclusiu dels drets d'explotació de la seva obra i, en especial, els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació, que no podran ser realitzades sense la seva autorització.

Durada

Els drets d'explotació de l'obra duraran tota la vida de l'autor i 70 anys després de la seva mort

Transmissió dels drets

Els drets d'explotació d'una obra poden ser transmesos.

Autor assalariat

La transmissió dels drets d'explotació d'una obra creada a l'empara d'una relació laboral a l'empresari es regeix pel que pacten les parts en el contracte. Si no hi ha pacte escrit, se suposa que són de l'empresari.

Programes d'ordinador

En aquest cas, l'autor del programa pot ser una persona física però també una persona jurídica.

Quan un treballador d'una empresa crea un programa d'ordinador en l'exercici de les seves funcions, el programa serà propietat de l'empresa.

Durada de les proteccions dels programes

1. Si l'autor és una persona física, vida de l'autor i 70 anys després de la seva mort.
2. Si l'autor és una persona jurídica, 70 anys, comptats a partir del dia 1 de gener de l'any següent al de la divulgació del programa.

Les patents

Una patent és un privilegi temporal d'explotació en exclusiva que l'Estat concedeix per allò que es "reivindica" en la sol·licitud de la patent si aquesta s'ajusta a la llei. És, doncs, el dret a un monopoli o el dret a impedir a altres l'explotació industrial o comercial d'una invenció.

Aquest privilegi té una durada de 20 anys des de la data de sol·licitud.

A canvi del dret, i amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament tecnològic del país, l'inventor ha de fer pública la seva invenció amb el màxim de detall. De fet, la descripció de la patent ha de ser suficient perquè un expert en la matèria la pugui reproduir.

Els requisits que ha de complir una invenció perquè la patent sigui concedida són:

• Novetat: la invenció no ha d'estar compresa dins de l'estat de la tècnica abans de la data de presentació de la sol·licitud de la patent, és a dir, no es pot haver fet accessible al públic a Espanya o a l'estranger mitjançant una descripció oral o escrita, per una utilització o per qualsevol altre mitjà.
• la invenció no ha de resultar de l'estat de la tècnica d'una manera evident per un expert en la matèria. Per veure si es compleix aquest requisit, s'ha d'analitzar tots els coneixements anteriors a la data de sol·licitud de patent que comprèn l'estat de la tècnica i veure si qualsevol expert en la matèria pot arribar a la invenció.
• Aplicació industrial: l'objecte de la invenció ha de ser susceptible d'explotació industrial. La invenció ha de tenir utilitat pràctica.

Dret negatiu

No permet que el propietari faci, sinó que impedeix que altres facin. La patent NO és, doncs, una autorització o homologació (aspecte important en biotecnologia: el genoma humà).

Tipus de patents

Les patents poden ser de producte, de procediment o d'ús.

Tractats internacionals més importants

1. Conveni de la Unió de París (1883)
2. Conveni de Munic o Conveni de la Patent Europea (1973) (Espanya, 1986)
3. Acord internacional en matèria de patents (PCT) (1970) (Espanya, 1989)
4. Acord pels aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionat amb el comerç (TRIPS o ADPIC, del GATT)

Conveni de la Unió de París: inclou 140 països (1999). Una sol·licitud nacional permet disposar de 12 mesos de prioritat en qualsevol d'aquests països (període que permet decidir els llocs on es vol patentar).

Conveni de Munic: permet, amb una sola sol·licitud, patentar en els divuit països signataris. Tot i ser un procediment únic, es concedeixen tantes patents com estats designats. Si són més de cinc, surt més econòmic que fer-ho individualment.

PCT: permet, amb una única sol·licitud, iniciar el procés en 121 països (2003).

La prioritat

La data de presentació de la sol·licitud de patent defineix una data de prioritat de 12 mesos a escala internacional gràcies al Conveni de la Unió de París. Això vol dir que l'inventor disposa de 12 mesos a partir de la presentació d'una patent nacional per decidir si l'estén a escala internacional. Aquest temps permet valorar la viabilitat tècnica i econòmica de la invenció i analitzar els diferents mercats per decidir a quins països s'ha d'estendre la patent. Aquest termini es pot allargar 18 mesos més, és a dir, pot arribar als 30 mesos, si se segueix la via PCT després de la nacional.

Vies per a la sol·licitud d'una patent

La protecció de les invencions s'iniciarà amb la sol·licitud nacional. Per a l'extensió de les patents a l'estranger es farà servir, preferentment, la via de la sol·licitud internacional.

Procés de protecció a la UdG

En el cas de la UdG, la normativa que estableix el procediment per al reconeixement de les invencions fruit de la tasca investigadora del personal acadèmic, així com la regulació de la gestió de les patents i llicències que se'n derivin, és el Reglament de patents (aprovat per la Junta de Govern el 17 de juliol de 1997).

Quan un investigador o grup d'investigació disposi d'un resultat que vulgui publicar, llegir en una tesi o presentar en un congrés com a comunicació, o que consideri que té interès industrial, el responsable s'haurà de posar en contacte amb l'OITT. En aquest moment, l'OITT iniciarà el procés de protecció tan ràpidament com pugui per no obstaculitzar les possibilitats de publicació, lectura de tesi, etc.

El primer pas per obtenir una patent consisteix a presentar una sol·licitud de patent. La sol·licitud de patent conté, en general, el títol de la invenció, així com una indicació sobre el seu àmbit tècnic, i inclou els antecedents i una descripció de la invenció, en un llenguatge clar i amb detalls suficients perquè una persona amb un coneixement mitjà de l'àmbit en qüestió pugui utilitzar o reproduir la invenció. Aquestes descripcions estan acompanyades, generalment, per materials visuals com dibuixos, plànols i diagrames que contribueixen a descriure més adequadament la invenció. La sol·licitud conté, així mateix, diverses "reivindicacions", és a dir, informació que determina l'abast de la protecció que concedeix la patent.

Reglament de patents de la Universitat de Girona
Regulació del reconeixement de les invencions derivades de la funció investigadora del personal acadèmic de la UdG aprovat per Junta de Govern en la sessió núm. 9/98 del 5 de novembre de 1998

L'article 20 de la Llei 11/86 de 20 de març, de patents d'invenció i models d'utilitat (BOE núm. 73, de 26 de març de 1986), estableix que correspon a la Universitat la titularitat de les invencions realitzades pel seu personal acadèmic com a conseqüència de la seva funció investigadora.

En aquest sentit, cal establir el procediment per al reconeixement de les invencions fruit de la tasca investigadora del personal acadèmic de la UdG, així com regular la gestió de les patents i llicències que se'n derivin.

En conseqüència,

S'ACORDA

Primer

Correspon a la UdG la titularitat de les patents i dels models d'utilitat obtinguts per mitjà de la tasca investigadora realitzada pel seu personal acadèmic, d'acord amb el que disposa l'art. 20.2 de l'esmentada Llei 11/86, sense perjudici d'allò que preveu l'article 5 d'aquesta normativa.

Segon

1. El vicerectorat encarregat de la recerca és l'òrgan competent per determinar l'interès de la Universitat en els resultats obtinguts, l'assumpció de la gestió de la seva protecció i els àmbits territorials i temporals en què es responsabilitzarà del seu manteniment.
2. El vicerectorat esmentat podrà demanar l'assessorament i els dictàmens, tant interns com externs, que consideri convenients.

Tercer

1. Quan un investigador o grup de recerca obtingui uns resultats susceptibles de ser protegits per la normativa de propietat industrial, en qualsevol de les seves modalitats, ho comunicarà a l'Oficina d'Investigació i Transferència Tecnològica (OITT) de la UdG.
   L'OITT notificarà al vicerectorat encarregat de la recerca la sol·licitud de protecció i l'acompanyarà d'un informe i de la documentació que consideri adient.
2. El vicerectorat esmentat comunicarà a l'investigador, en un termini màxim de 60 dies comptats des de la recepció de la sol·licitud a l'OITT, l'acceptació o no per part de la universitat de la protecció dels resultats de la investigació. En cas d'acceptació, la comunicació especificarà l'àmbit geogràfic i temporal en el qual es compromet a mantenir els drets.
3. En el cas que el vicerectorat esmentat considerés la manca d'interès en la protecció dels resultats presentats, traslladaria la sol·licitud i les consideracions d'aquesta mateixa protecció a la Comissió de Recerca. 
4. La Comissió de Recerca elevarà una proposta a la Junta de Govern, la qual prendrà un acord definitiu.

L'acord de la Junta de Govern es comunicarà a les persones interessades a través de la Secretaria General de la Universitat.

Quart

1. En el cas que la Universitat decideixi no assumir els seus drets sobre la invenció, l'investigador podrà gestionar-la i comercialitzar-la lliurement.
2. Quan la Universitat cedeixi els drets a l'investigador, la Universitat tindrà dret a una participació en els beneficis, tal com especifica l'apartat 6 de l'article 20 de la Llei 11/86, de patents d'invenció i models d'utilitat.
3. Sempre que es determini la cessió dels drets sobre les invencions, siguin a favor de l'investigador o a favor de tercers, aquesta cessió serà acordada pel Consell Social.

Cinquè

La participació de la UdG en els beneficis que es puguin produir en aplicació de l'apartat 3 de l'article anterior s'estableix en el 20%.

Sisè

Com a criteri general, i en relació amb les patents considerades d'interès per la Universitat, la UdG queda obligada a:

a) Gestionar la inscripció dels resultats en els registres corresponents i a fer-se càrrec de les despeses que se'n derivin com a mínim durant el període de prioritat a escala mundial (12 mesos).
b) Cercar les empreses interessades en els resultats protegits.
c) Negociar, amb la col·laboració de l'autor, la llicència d'explotació amb criteris de màxima rendibilitat.

Setè

Si al llarg dels 12 mesos següents al registre de la sol·licitud de patent espanyola (període que atorga el dret de prioritat a escala mundial) cap empresa o persona no s'interessa per adquirir-la i obtenir-ne la llicència d'ús, la UdG cedirà els drets al/s investigador/s corresponent/s.

Vuitè

1. Els beneficis obtinguts per tots els conceptes, en la llicència d'ús, la cessió o l'explotació de les patents o models d'utilitat de les invencions desenvolupades a la Universitat, es distribuiran de la manera següent:

a) 33% per a l'investigador o investigadors
b) 33% per al/s grup/s de recerca al/s qual/s pertanyin els investigadors com a finançament complementari als projectes de recerca que duguin a terme
c) 14% per al fons de manteniment de patents
d) 20% per al fons general de la Universitat
2. Els beneficis reconeguts per a l'investigador s'estendran mentre duri la situació en actiu i qualsevol altra situació administrativa, i durant la seva jubilació.
3. En cas que hi hagi diversos inventors o autors, aquests indicaran per escrit a l'Oficina d'Investigació i Transferència Tecnològica quina ha de ser la seva participació en el 33% que els correspon. Si no ho especifiquen, es realitzarà un repartiment equitatiu.

Novè

1. Quan els resultats susceptibles de ser protegits s'hagin obtingut en col·laboració amb investigadors o grups de recerca d'altres universitats o centres públics de recerca (convenis interuniversitaris), els investigadors informaran de la part que, respecte del total, correspon a la UdG.
2. La Universitat formalitzarà el conveni de col·laboració amb l'altra entitat per regular tots els aspectes relacionats amb la copropietat. La distribució dels beneficis corresponents a la UdG es farà en les mateixes proporcions indicades per als casos anteriors.

Desè

En el cas que algun membre del personal acadèmic de la UdG cedís a la Universitat els drets de propietat intel·lectual de la seva obra artística, literària o científica, la Universitat actuaria de la mateixa manera que amb la propietat industrial.