Un fil lluminós s’escampa sense mesura, es cargola i es retorça com si s’hagués oblidat de la recta, un nus que no es desfà mai del tot. És un embolic pur, un caos de llum que no obeeix cap traça ni cap voluntat. 

L’ordre queda expulsat: tot és llaç trencat, espiral interrompuda, bucles que xoquen i s’apilen.  És un desori bellíssim, un laberint sense sortida que només existeix per mostrar la força del caos.