gēgē / jiějiě : germà / germana gran
dìdì / mèimèi : germà / germana petit/-a
No hi ha una paraula que es refereixi a tots els germans / germanes : sempre s’és o germà gran, o germà petit.
gē gē / xiōng : germà gran
dì dì / dì : germà petit
jiě jiě : germana gran
mèi mèi : germana petita
jiě mèi : germanes (grans i petites)
xiōng dì : germans (grans i petits)
xiōng dì jiě mèi : germans (tots)
ér zǐ : fill
zhǎng zǐ : fill gran (primogènit)
nü ér : filla
zhǎng nü : filla gran (primogènita)
ér nü : fills (fills i filles)
biǎo gē : cosí gran per part de mare
biǎo dì : cosí petit per part de mare
táng gē : cosí gran per part de pare
táng dì : cosí petit per part de pare
biǎo jiě : cosina gran per part de mare
biǎo mèi : cosina petita per part de mare
tang jiě : cosina gran per part de pare
tang mèi : cosina petita per part de pare
El següent fragment de Beltrán i Sáiz ens pot ajudar a entendre el perquè d’aquesta diversitat:
Hom sempre és o bé germà gran o bé germà petit, en xinès no existeix una paraula específica que signifiqui simplement ‘germà’, sinó que hi ha paraules diferents per a cada posició: gege o xiong (germà gran), didi (germà petit), jiejie (germana gran), meimei (germana petita). Per dir ‘germans’, en plural, hom fa servir una barreja de tots els termes: xiong di jiemei. I el mateix passa per a la generació anterior; per exemple, el germà gran del pare será el bobo o daye, mentre que el germà petit del pare es diu shushu. L’existència de termes de parentesc específics i diferenciats que indiquen un contrast d’edat entre els germans, implica que la posició, els deures, les obligacions i les responsabilitats de cadascun d’ells varia.
Joaquín Beltrán i Amelia Sáiz (2001), Els xinesos a Catalunya. Barcelona: Jaume Bofill i Editorial Altafulla, pàg. 33.
Els noms de persona
En xinès, el cognom va abans que el nom. Cal tenir-ho present per evitar confusions i errors. D’altra banda, tradicionalment l’edat es calcula des de la concepció (xusui) i no pas des del naixement. Quan es visita un nen, per tant, és necessari aclarir-ne l’edat.
Font: Mediación intercultural en el ámbito de la salud, Fundación ”la Caixa”, 2009.
Qualsevol paraula pot servir com a nom propi de persona. Hi ha noms que tradicionalment són masculins i d’altres que són femenins, però no hi ha cap problema per fer-los servir per al sexe contrari al tradicional. A continuació reproduïm uns quants noms xinesos:
Masculins
Sān : mutanya
Tiě : ferro
Shù : arbre
Shí : pedra
Lóng : drac
Qiáng : fort
Femenins
Huā : flor
Yǔ : pluja
Xiāng : fragant
Yuè : lluna
Yù : jade
Tián : dolç(a)
Una altra cosa important relacionada amb els noms de persona que s’ha de tenir en compte és que no es poden cridar pel nom els pares, els sogres, els oncles, els avis, els germans grans ni, en general, cap persona de més edat.