'amm : oncle patern

'amma : tia patern

aẖāl : oncle matern

ẖāla : tia materna 

ibn ‘amm : fill de l’oncle patern / cosí patern 

bint ‘amm : filla de l’oncle patern / cosina paterna

ibn ẖāl : fill de l’oncle matern / cosí matern

bint ẖāl : filla de l’oncle matern /cosina materna

brat : germà 

 bátko : germà més gran

 sestrá : germana

 káka : germana més gran

 zet : gendre, cunyat (marit de la germana) 

 déver : cunyat (germà de la dona) 

 badžanák : concunyat (marit de la germana de la dona) 

 šurej : concunyat (germà de la cunyada) 

 snahá : nora, cunyada (dona del germà) 

 baldắza : cunyada (germana de la muller)

 zắlva : cunyada (germana del marit)

 etắrva : concunyada 

Els noms de parentiu en fula tenen sovint un sentit més ampli que en les nostres llengües. A més de les relacions familiars estrictes, cal tenir presents altres valors com el respecte i l’edat, que en aquesta cultura són molt importants. Aquests valors, com veurem a continuació, es manifesten en els noms de parentiu.

baaba ' : pare'

També designa tot parent mascle de l’edat del pare i els descendents d’una mateixa branca masculina (oncles paterns i cosins descendents d’un besoncle).

neene ' : mare'

També serveix per designar les germanes i les cosines de la mare i la resta d’esposes del pare. També designa les dones de la mateixa edat de la mare.

ɓiɗo ' : fill, filla'

Designa, a més dels fills propis, tot fill d’un germà gran o d’un germà petit del mateix sexe que un mateix. Aquest terme engloba, doncs, els nebots i els cosins; també designa els fills del germà de l’esposa o del marit.

mawniraaɗo ' : germà gran'

Designa els fills o les filles més grans de tots aquells que anomenen baaba (oncles i cosins de la generació del pare) i de totes aquelles persones que anomenen neene (ties i cosines de la generació de la mare).

minyiraaɗo ' : germà petit'

Designa tots aquells fills més petits de tots aquells que hom anomena baaba /neene.

Els termes de parentiu en hindi i urdú reflecteixen valors com el respecte i la consideració de l’edat, i poden variar segons la confessió religiosa. Així, trobarem termes de parentiu pròpiament hindús però també musulmans o sikhs. Com es pot veure, un terme de parentiu català, com per exemple oncle, pot correspondre a diversos termes de l’hindi i l’urdú, que precisen la mena de relacions.

māmā : oncle (germà de la mare) 

tāū : oncle (germà més gran del pare) 

cācā : oncle (germà més jove del pare)  

mausā (xālū) : oncle (marit de la germana de la mare)  

phūphā : oncle (marit de la germana del pare)  

tāī : tia (dona del germà més gran del pare)  

māmī : tia (dona del germà més jove del pare) 

mausī (xālā) : tia (germana de la mare) 

buā : tia (germana del pare) 

(entre parèntesis els termes musulmans quan són diferents)

 

kotoo : germà o germana gran  

doomaa : germà o germana petit/a 

kotookee : germà gran

dookee : germà petit 

kotoomusoo : germana gran 

doomusoo : germana petita 

bariŋ : oncle (germà gran / petit de la mare)  

faa : oncle (germà gran del pare)  

faanding : oncle (germà petit del pare)  

bandiŋ : tia (germana o co-esposa gran /petita de la mare)  

binki : tia (germana del pare)  

bitanweko : home de la família de la dona (sogre, cunyat, gendre)  

bitanmusoo  : dona de la família de la dona (sogra, cunyada, jove) 

Els termes de parentiu en panjabi, a més de les relacions familiars estrictes, reflecteixen valors com el respecte i l’edat, i poden variar d’acord amb la regió o amb la confessió religiosa. D’aquesta manera es poden veure algunes diferències entre els termes de parentiu hindús o sikhs i els termes de parentiu musulmans.

caceraa pràà : cosí (fill del germà del pare)

phupheraa pràà : cosí (fill de germana del pare)

mameraa pràà : cosí (fill del germà de la mare)

mameri pàìɴ : cosina (filla del germà de la mare)

cacerii pàìɴ : cosina (filla del germà del pare)

phupeherii pràìɴ : cosina (filla de la germana del pare)

maseraa pràà [khaalaa daa muɴDSDaa] : cosí (fill de la germana de la mare)

maserii pàìɴ [khaalaa dii kuʀii] : cosina (filla de la germana de la mare)

 

(Entre claudàtors[] els noms musulmans quan són diferents)

En quítxua s’usen termes diferents segons si la relació de parentiu és amb una dona o amb un home. En el cas dels fills, per exemple, es distingeixen dus formes de cada sexe: churi i ususi són el fill i la filla d’un home, el pare; aquestes mateixes persones, però, respecte de la dona, la mare, s’anomenen qhari-wawa i warmi-wawa, respectivament. Els germans també tenen noms diferents segons si es tracta del germà o la germana d’un home o d’una dona. En el cas dels oncles, es distingeix el germà del pare (yaya) del germà de la mare (kaka)

churi : fill (d’un home)

churi : fill (d’un home) 

qhari-wawa : fill (d’una dona) 

ususi : filla (d’un home)

warmi-wawa : filla (d’una dona)

wawqi : germà (d’un home)

tura : germà (d’una dona)

pana : germana (d’un home)

ñaña : germana (d’una dona)

El terme ñaña, i masculí ñaño (forma derivada seguint l’esquema de l’espanyol), ha esdevingut un mot habitual en l’espanyol de l’Equador, Perú i Bolívia (estats on es parla quítxua) amb el significat d’‘amic íntim’.

Per als fills també es fan distincions segons l’edat o segons altres condicions:

phiwi : fill més gran 

sullk’a : fill més petit 

chana, ñuñu, puchu : últim fill

wawachakusqa : fill adoptiu de la dona

churichakusqa : fill adoptiu de l’home

Les paraules que es refereixen als membres d’una família no sempre es poden traduir per una paraula que sigui del tot equivalent en una altra llengua. En rus trobem els termes següents: 

déver’ : cunyat (germà del marit)

šúrin : cunyat (germà de la muller)

zolóvka : cunyada (germana del marit)

svojáčenica  : cunyada (germana de la muller)

test’ : sogre (pare de la dona)

tjóšša : sogra (mare de la dona)

svjokr : sogre (pare del marit)  

svekróv’ : sogre (mare del marit)

Els noms de les persones

En rus les persones tenen un nom, un patronímic i un cognom. El cognom és el nom de família, el patronímic és una forma derivada del nom del pare que indica “fill o filla de” i el nom és el nom de pila triat pels pares. Vegem-ne un exemple:

Evgénij Sergéevič Černóv

Evgénij és el nom de pila de l’individu (masculí), Sergéevič és el patronímic de Sergéj i Černóv és el cognom o nom de família. Els sufixos que es fan servir per formar els patronímics són –evna / -ovna per a les dones i –ič / -ovič per als homes:

Vasíl’evič (Vasílij +  ovič) : fill de Vasilij

Petróvna (Petr + ovna) : filla de Petr

gida : germà o germana gran

xoxone : germà o germana petit/-a

kaawu xoore / neega xoore : oncle (germà gran de la mare)

kaawu buccine/ neega buccine : oncle (germà petit de la mare) 

faaba-xoore : oncle (germà gran del pare)

faaba-tugunme : oncle (germà petit del pare)

maa-xoore  : tia (germana o co-esposa gran de la mare)

ma-tugunme  :  tia (germana o co-esposa petita de la mare) 

baayi / faaxari  :  tia (germana del pare) 

kallu-yugo : home de la família de la dona (sogre, cunyat, gendre) 

kallu-yaxare :   dona de la família de la dona (sogra, cunyada) 

     

kapatid na lalaki : germà

kapatid na babae : germana

ate, manang : germana més gran 

ditse : segona germana més gran 

sanse : tercera germana més gran 

kuya, among : germà més gran

diko : segon germà més gran

sangko : tercer germà més gran

Tant per als germans com per a les germanes més grans es fan tres distincions: el/la més gran, el/la segon(a) i el/la tercer(a). Si n’hi ha més de tres, es torna a començar el compte a partir del més gran. És a dir, la quarta germana més gran, per exemple, tornarà a ser ate, com la primera.

En ucraïnès les persones tenen un nom, un patronímic i un cognom. El cognom és el nom de família, el patronímic és una forma derivada del nom del pare que indica “fill o filla de” i el nom és el nom de pila triat pels pares. Vegem-ne un exemple:

Vasýl’ Myxájlovýč Hončarénko

Vasýl’ és el nom de pila de l’individu (masculí), Myxájlovýč és el patronímic de Myxájl i Hončarénko és el cognom o nom de família. Els sufixos que es fan servir per formar els patronímics són –ivna / -ijvna per a les dones i –yč / -ovyč per als homes:

Andr’ijovyč (Andr’ij + ovyč) : fill d’Andrei

 Petr’ívna (Petró + ivna) : filla de Petro

Les paraules que es refereixen als membres d’una família no sempre es poden traduir per una paraula que sigui del tot equivalent en una altra llengua. Els noms de parentiu en wòlof tenen sovint un sentit més ampli que en les nostres llengües. A més de les relacions familiars estrictes, cal tenir presents altres valors com el respecte i l’edat, que en aquesta cultura són molt importants. Aquests valors, com veurem a continuació, es manifesten en els noms de parentiu.

baay : pare

També designa tot parent mascle de l’edat del pare i els descendents d’una mateixa branca masculina (oncles paterns i cosins descendents d’un besoncle).

yaay : mare

També serveix per designar les germanes i les cosines de la mare i la resta d’esposes del pare. També designa les dones de la mateixa edat de la mare.

doom : fill, filla

Designa, a més dels fills propis, tot fill d’un germà gran o d’un germà petit del mateix sexe que un mateix. Aquest terme engloba, doncs, els nebots i els cosins; també designa els fills del germà de l’esposa o del marit.

mag : germà gran

Designa els fills o les filles més grans de tots aquells que anomenen baaba (oncles i cosins de la generació del pare) i de totes aquelles persones que anomenen neene (ties i cosines de la generació de la mare).

rak : germà petit

Designa tots aquells fills més petits de tots aquells que hom anomena bay / yaay.

gēgē / jiějiě : germà / germana gran

 dìdì / mèimèi : germà / germana petit/-a

No hi ha una paraula que es refereixi a tots els germans / germanes : sempre s’és o germà gran, o germà petit. 

gē gē / xiōng : germà gran

dì dì / dì : germà petit

jiě jiě : germana gran

mèi mèi : germana petita

jiě mèi : germanes (grans i petites)

xiōng dì : germans (grans i petits)

xiōng dì jiě mèi : germans (tots)

ér zǐ : fill

zhǎng zǐ : fill gran (primogènit)

nü ér : filla

zhǎng nü : filla gran (primogènita)

ér nü : fills (fills i filles)

biǎo gē : cosí gran per part de mare

biǎo dì : cosí petit per part de mare

táng gē : cosí gran per part de pare

táng dì : cosí petit per part de pare

biǎo jiě : cosina gran per part de mare

biǎo mèi : cosina petita per part de mare

tang jiě : cosina gran per part de pare

tang mèi : cosina petita per part de pare

El següent fragment de Beltrán i Sáiz ens pot ajudar a entendre el perquè d’aquesta diversitat:

Hom sempre és o bé germà gran o bé germà petit, en xinès no existeix una paraula específica que signifiqui simplement ‘germà’, sinó que hi ha paraules diferents per a cada posició: gege o xiong (germà gran), didi (germà petit), jiejie (germana gran), meimei (germana petita). Per dir ‘germans’, en plural, hom fa servir una barreja de tots els termes: xiong di jiemei. I el mateix passa per a la generació anterior; per exemple, el germà gran del pare será el bobo o daye, mentre que el germà petit del pare es diu shushu. L’existència de termes de parentesc específics i diferenciats que indiquen un contrast d’edat entre els germans, implica   que la posició, els deures, les obligacions i les responsabilitats de cadascun d’ells varia.

Joaquín Beltrán i Amelia Sáiz (2001), Els xinesos a Catalunya. Barcelona: Jaume Bofill i Editorial Altafulla, pàg. 33.

Els noms de persona

En xinès, el cognom va abans que el nom. Cal tenir-ho present per evitar confusions i errors. D’altra banda, tradicionalment l’edat es calcula des de la concepció (xusui) i no pas des del naixement. Quan es visita un nen, per tant, és necessari aclarir-ne l’edat.

Font: Mediación intercultural en el ámbito de la salud, Fundación ”la Caixa”, 2009.

Qualsevol paraula pot servir com a nom propi de persona. Hi ha noms que tradicionalment són masculins i d’altres que són femenins, però no hi ha cap problema per fer-los servir per al sexe contrari al tradicional. A continuació reproduïm uns quants noms xinesos:

Masculins

Sān : mutanya

Tiě : ferro

Shù : arbre

Shí : pedra

Lóng : drac

Qiáng : fort

Femenins

Huā : flor

Yǔ : pluja

Xiāng : fragant

Yuè : lluna

Yù : jade

Tián : dolç(a)

Una altra cosa important relacionada amb els noms de persona que s’ha de tenir en compte és que no es poden cridar pel nom els pares, els sogres, els oncles, els avis, els germans grans ni, en general, cap persona de més edat.