Go to contents (click Enter)
UdG Home UdG Home
Close
Menu

Gabinet d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració (GALI)

Espai i temps

Panjabi

Molts dels termes que fan referència al temps deriven de termes referits a l’espai. De l’aquí / allà passem a l’ara / aleshores. Per això podem arribar cap allà a les cinc o recordar el que vam fer un any endarrere. En totes les llengües el temps és una línia recta on el punt de referència és l’ara.  

abans d'ahir no, l'altre
cauth
abans d'ahir
parsõ 
ahir
kállh 
avui
ajj 
demà
kállh
demà-passat
parsõ 
demà-passat no, l'altre
cauth 

En català la distinció temporal és tripartida: ahir – avui – demà. En moltes altres llengües, com el panjabi, la distinció és dual: ara (avui) – no ara (demà, ahir). En panjabi, com veiem, es fa servir el mateix terme per fer referència a ahir i demà (un dia de distància, en el passat o el futur, comptant des d’avui), abans-d’ahir i demà passat (dos dies de distància) i abans-d’ahir no, l’altre, i demà passat no, l’altre (tres dies de distància). Notem que la paraula catalana aleshores també pot fer referència al passat i al futur.

Xinès

En català la línia temporal té una orientació horitzontal (podem pensar en els bons temps que han quedat enrere o mirar endavant, cap al futur) i la nostra gestualitat va d’acord amb aquesta concepció temporal. En xinès també es parla del temps en termes de ‘davant’ (quian) i ‘darrere’ (hòu), tot i que l'orientació és la inversa (davant hi ha el passat i darrere el futur). Però, alhora, també es fan servir metàfores espacials que revelen una línia temporal vertical. Així, shàng (amunt) i xià (avall) es fan servir habitualment per parlar sobre l’ordre d’esdeveniments, setmanes, mesos, etc.; el primer (amunt) es correspon amb el nostre darrere-abans i el segon (avall) es correspon amb el nostre davant-després. La gestualitat també coincideix amb aquesta orientació vertical.

shàng ge yuè 
el darrer mes o el mes anterior
xià ge yuè
el proper mes o el mes següent

La concepció espacial del temps en xinès s’ha descrit com una creu formada per la línia horitzontal i la vertical, amb dues orientacions i quatre direccions (amunt, avall, endavant i endarrere) que divergeixen des del centre de la creu.

Fonts: 

Lera Boroditsky (2001), «Does Language Shape Thought?: Mandarin and English Speakers’ Conceptions of Time», Cognitive Psychology 43, 1-22.

Ning Yu (2012), «The metaphorical orientation of time in Chinese», Journal of Pragmatics 44, 1335-1354.

Choose which types of cookies you accept which the University of Girona can store in your browser.

Those that are essential for enabling your connection.There is no option for disabling them, as they are necessary for the functioning of the website.

These enable your options to be remembered (for example language or region you are accessing from), to provide you with advanced services.

They provide statistical information and enable improved services.We use Google Analytics cookies which you can deactivate by installing this plugin.

To offer advertising contents relating to the interests of users, either directly, or through third parties (“adservers”). These must be activated if you wish to see the YouTube videos uploaded to the University of Girona’s website.