"Emparaular la música". Barcelona Clàssica, 4 d'agost del 2020. Abrams, Sam: "La poesia és la veu de la vida". Avui Cultura, 9 de maig del 2009 (p. 13). Abrams, Sam: "Escolto encara el teu pas". Avui Cultura, 23 d'abril del 2004 (p.20). Agustí, Josep: "Déus i herois de la mitologia". Revista de Girona, núm. 182, maig-juny 1997 (p. 112-113). Aragó, Narcís-Jordi: "Maria Àngels pòstuma". Revista de Girona, núm. 194, 1999 (p. 7). Aragó, Narcís-Jordi: "Maria Àngels Anglada, inèdita". Revista de Girona, núm. 207, 2001 (p. 9). Aumatell, Jesús: "La literatura a Osona entre 1952 i 2002”. Ausa, vol. 20, núm. 148-149, 2002 (p. 185-208). Ayats, Dolors: "M. Àngels Anglada, una escriptora clàssica". Avui Cultura, 22 d'abril del 2010 (p. 4-5). Ayensa, Eusebi: "Maria Àngels Anglada articulista: ètica i compromís". Ausa, vol. 24, núm. 166, 2010 (p. 631-640). Bartrina, Francesca: "Escriptores catalanes canòniques: ballant en un camp de mines". Literatures (segona època), núm. 5, 2007 (p. 57-67). Bernal, M. Carme; Rubio, Carme: "L'experiència autobiogràfica, l'art i el compromís ètic de l'escriptor: tres eixos de la narrativa de Maria Àngels Anglada". Ausa, vol. 24, núm. 166, 2010 (p. 615-622) Biblioteca Carles Fages de Climent Figueres (ed.): Guia de lectura. Maria Àngels Anglada en el desè aniversari de la seva mort 1999-2009 [en línia] Cabré, Jaume: "Maria Àngels Anglada". Ausa, vol. 24, núm. 166, 2010 (p. 679-682). Casals, Glòria: "Maria Àngels anglada: 'Les Closes'". Els Marges, núm. 16, maig 1979 (p. 128). Centre català del PEN Club (ed.): Àlbum Maria Àngels Anglada. Barcelona: Centre Català del PEN Club/Associació d'escriptors en llengua catalana, 1998. Cobos, Antoni : "Relats de mitologia: els déus". Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 29, 1996 (p. 504-506). Codina, Francesc: "El vigatanisme crític de Maria Àngels Anglada". Ausa, vol. 24, núm. 166, 2010 (p. 653-661). Condom, Dolors: "Els mites grecs i els nostres poetes". Revista de Girona, núm. 133, març-abril 1989 (p. 98 ). Condom, Dolors: "El primer trenador de garlandes". Revista de Girona, núm. 158, maig-juny 1993 (p. 113). Condom, Dolors: "Retrobament amb l'antiga saviesa". Revista de Girona, núm. 186, gener-febrer 1998 (p. 95). Ferrerós, Joan: "Viola d'amore". Hora de llibres, núm. 2, 1984. Franquesa, Montserrat. "La difusió internacional de l'obra de Maria Àngels Anglada". Ausa XXVIII, 180 (2017), p. 307-322. Foguet, Francesc: M. Anglada, passió per la memòria. Barcelona: Pòrtic, 2003. Gil. Anna M.: "Enrotllar el fil de la història". Avui Cultura, 31 de gener del 2002 (p.31). Godayol, M. Pilar: "Entre el llibre de viatges i la traducció: Maria Àngels Anglada a Itàlia i Grècia". Ausa, vol. 24, núm. 166, 2010 (p. 641-651). Godayol, M. Pilar: "Maria Àngels Anglada i la traducció: de les germanes de Safo a les de Mendelssohn". Ausa, vol. 25, núm. 170, 2012 (p. 969-977). Gomila, Andreu: "Adéu a les obsessions". Avui Cultura, 1 de febrer del 2001 (p.13). Guix, Anna: "Llegir el paisatge dels Aiguamolls". Revista de Girona, núm. 241, març-abril 2007 (p. 11). Guixeras, David: "L'art de la supervivència". Revista de Girona, núm.165, juliol-agost 1994 (p. 113). Heras, Assumpció: "Arietta". Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 29, 1996 (p. 506-507). Heras, Assumpció:"El paisatge empordanès a la narrativa de Maria Àngels Anglada”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 2, 2007 (p. 651-659). Irusta, Gurutze: "'El poder del record. L’obra narrativa de Maria Àngels Anglada', d’Eusebi Ayensa Gurutze". Resvista del Col·legi, núm. 132, febrer 2012 (p. 147-150). Jufresa, Montserrat: "'Les germanes de Safo': una mirada a la vida de les dones gregues". Reduccions, núm. 97, juliol 2010, (p. 115-129). Julià, Lluïsa. Els miralls de la ficció. La narrativa de Maria Àngels Anglada. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013. Julià, Lluïsa: "Hereva dels clàssics". Caràcters, segona època. núm. 10, gener 2000 (p. 18-19). Julià, Lluïsa: "Dones i escriptures: construcció del discurs i legitimació en la literatura catalana actual". Literatures (segona època), núm. 6, 2008 (p. 9-27). Lleopard, Amadeu: "Paisatges de Maria Àngels Anglada". Ausa, vol. 18, núm. 142, 1999 (p. 399-411). Lucero, Lluís: "Remors en el bosc de la vida". Revista de Girona, núm. 199, març-abril 2000 (p. 11). Miralles, Carles: "Maria Àngels Anglada (1930-1999)". Estudis Romànics, vol. XXII, 2000, (p. 355-359). Miralles, Carles: "La poesia després d'Auschwitz". Avui Cultura, 9 de juny del 2005 (p. 4-5). Miralles, Carles: "El temps, la mort; la poesia, l'amor. Alguns "fils de plata" de la poesia d'Anglada". Reduccions, núm. 97, juliol 2010 (p. 87-101). Miró, Maria Mercè: "Anglada, Maria Àngels. L’agent del rei". Ausa, vol. 14, núm. 127, 1991 (p. 357-358). Miró, Maria Mercè: "Carta oberta a Maria Àngels Anglada". Ausa, vol. 18, núm. 142, 1999 (p. 265-268). Miró, Maria Mercè: "Aproximació a l’obra de Maria Àngels Anglada. Notes per a una lectura". Ausa, vol. 19, núm. 145, 2000 (p. 237-246). Montero, Francesc: "Llegint els Aiguamolls". Revista de Girona, núm. 237, juliol-agost 2006 (p. 13). Munmany, Mireia: "Aproximació a la gestió del patrimoni literari de Maria Àngels Anglada". Ausa, vol. 27, núm. 175, 2015 (p. 213-232). Oliver, Griselda: "La realitat literària de Maria Àngels Anglada". Revista de Girona, núm. 289, març-abril 2015 (p. 96). Pagès, Carme: "El solatge clàssic en la poesia angladiana". Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 42, 2011 (p. 449-492) Parente, Renato: "Alla ricerca di Andreu Ferrer. Un romanzo di Maria Àngels Anglada". Ausa, vol. 15, núm. 131, 1993 (p. 303-306). Parente, Renato: "A la recerca de l'Andreu Febrer". Revista de Girona, núm. 160, setembre-octubre 1993 (p. 107-109). Perera, Anna: "Maria Àngels Anglada, la poeta que escrivia novel·les". La Lectora. 14 de gener de 2020. Perera, Anna: "'Les Closes' de M. Àngels Anglada". Alberes, núm. 23, juliol 2020 (p. 82-83) Pessarrodona, Marta: "De tan bon recordar". Avui, 14 de maig del 2003 (p. 29). Pessarrodona, Marta: "Una veu enmig del silenci". Avui, 17 d'agost de 2005 (p.15). Pla, Jordi: "Novel·la i poesia en l'obra recent de Mª Àngels Anglada". Revista de Girona, núm. 144, gener-febrer 1991 (p. 38-41). Pla, Jordi: "Hereves de Safo a l'Empordà?". Revista de Girona, núm. 150, gener-febrer 1992 (p. 52-55). Pla, Jordi: "Tres novel·listes empordaneses". Revista de Girona, núm. 133, març-abril 1989 (p. 30-34). Recollit a D’escriptors i d’escriptures. Girona: L’eix, 1997. Pla, Jordi: "M. Àngels Anglada, in memoriam". Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 32, 1999 (p. 453-454). Pla, Jordi: "La música novel·lada". Hora de Llibres, núm. 2, 1984 Pladevall, Antoni: "Or literari. Consideracions entorn l'obra angladiana". Ausa, col. 24, núm. 166, 2010 (p. 609-613). Pladevall, Jordi: "El tombant elegíac de la poesia de M. Àngels Anglada". Reduccions, núm. 48, 1990 (p. 91-94). Pòrtulas, Jaume: "Safo com a miratge: l'Antologia palatina' des d'uns ulls de dona". Reduccions, núm. 125, gener 1984 (p.99-105). Pujol, Enric: "Maira Àngels Anglada i la història". Ausa, vol. 24, núm. 166, 2010 (p. 623-630). Rafart, Susana: "Una biografia". Avui Cultura, 25 de març del 2004 (p. 12). Roig, Sebastià. "Quan la literatura fuig dels llibres". Revista de Girona, núm. 168, gener-febrer 1995 (p. 33-37). Sargatal, Jordi: "Maria Àngels Anglada i la màgia dels ocells". Revista de Girona, núm. 283, 2014 (p. 48-54). Tomàs, M.Remei: "Ruta poètica per la vella Grècia". Revista de Girona, núm. 161, novembre-desembre 1993 (p. 113). Uccella, Francesca Romana. "Les estratègies de la memòria, M. Àngels Anglada i Vilamacolum". Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 2, 2007 (p. 661-665). Ugarte, Xus: "L'obra de Maria Àngels Anglada avui. Presentació". Ausa, vol. 24, núm. 166, 2010 (p. 605-608). Vayreda, Montserrat: "Filla adoptiva de Figueres". Revista de Girona, núm. 176, 1996 (p. 8-9). Velaz, Anna Maria: "Recordant M. Àngels Anglada". Revista de Girona, núm. 225, 2004 (p. 9-10). Vicens, Josep: "Et deixare, si vols, la veu". Revista de Girona, núm. 151, març-abril 1992 (p.113). Vilallonga, Mariàngela: "Un passeig per la Mediterrània renaixentista". Revista de Girona, núm. 149, novembre-desembre 1991 (p. 115 ). Vilallonga, Mariàngela: "Viatge a Ítaca". Revista de Girona, núm. 169, gener-febrer 1995 (p. 107-111). Vilallonga, Mariàngela: "De la influència del cinema en la literatura”. Revista de Girona, núm. 176, maig-juny 1996, (p. 107-111). Vilallonga, Mariàngela: "Pla i els escriptors d’avui". Revista de Girona, núm. 180, gener-febrer 1997, (p. 107-112). Vilallonga, Mariàngela: "Maria Àngels Anglada: llengua, memòria i compromís. Anglada contra la injustícia”. Avui Cultura, 17 de gener del 2008 (p. 8-9). Vilallonga, Mariàngela: "'La daurada parmèlia broda el mur': Maria Àngels Anglada i Camillo Sbarbaro". Reduccions, núm. 97, juliol 2010 (p. 102-114). Vilallonga, Mariàngela: "Les closes i Climent: Anglada homenatja Fages". Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell, vol. II. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2016 (p. 235-240). Vilallonga, Mariàngela: "La claror ordenada dels mots d'Espriu, segons Maria Àngels Anglada (La gènesi d'un poema)". Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, núm. 33 (2017), p. 157-16 Dossier de la Revista de Girona, núm. 199, març-abril 2000: Vilallonga, Mariàngela: Introducció Condom, Dolors: La passió pel món clàssic Ayensa, Eusabi: M. Àngels Anglada i la literatura grega moderna Lucero, Lluís: M. Àngels Anglada i els poetes italians del segle XX Figueras, Narcís: La història petita Pla, Jordi: La transversalitat de l'art en l'obra de M. Àngels Anglada Text inèdit: "Làpida i Afrodita" Velaz, Anna Maria: A propòsit de "Làpida i Afrodita", poema inèdit de M. Àngels Anglada Text inèdit: "Júlia Stroumsa"