Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

Itineraris literaris

de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

Aurora Bertrana a Barcelona

Aquest itinerari, número 28 de la col·lecció d'itineraris literaris autoguiats de la Càtedra de Patrimoni Literari, repassa els indrets de la ciutat de Barcelona que més van influir Aurora Bertrana. Nascuda a Girona el 1892, la relació de l'autora amb Barcelona comprèn, sobretot, els anys de la seva joventut (1911-1933). Així, el recorregut d'aquest itinerari constitueix un mosaic dels llocs, fragments i vivències més rellevants de la vida i l'obra de Bertrana durant el temps que va viure-hi.

Presentació, guió i selecció de textos: Maria Nunes

Aurora Bertrana a Girona

Aquest itinerari, número 27 de la col·lecció d'itineraris literaris autoguiats de la Càtedra de Patrimoni Literari, transcorre la ciutat natal d'Aurora Bertrana, Girona. En aquest itinerari, doncs, es poden resseguir els escenaris gironins de l'escriptora, especialment vinculats a la seva infantesa i joventut. L'itinerari ha estat publicat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

Presentació: Mariàngela Vilallonga
Guió i selecció de textos: Anna Perera Roura


Lladó

Aquest itinerari recorre Lladó, una població de l'Alt Empordà situada al límit occidental de la plana empordanesa. És un espai limítrof entre la Garrotxa i l'Empodrà, conegut popularment amb el nom de «Garrotxa d'Empordà». El municipi, situat a la falda de la Mare de Déu del Mont, ha estat un indret que, per la seva curiosa situació i qualitat paisatgística, ha atret artistes de diverses disciplines. Així, des de les germanes Montserrat i Maria dels Àngels Vayreda o Josep Pla, pel que fa a l'escriptura, o Llavanera i Sidrach en relació amb la pintura, Lladó ha estat objecte d'admiració i creació artística. 

Presentació
: Joaquim Tremoleda i Trilla
Guió i selecció de textos: Anna Perera Roura i Clàudia Bussé Rojas


Els trobadors al «bisbat de Geronès»

Aquest itinerari repassa els vincles dels trobadors amb diversos indrets de les comarques gironines. De fet, l'itinerari consta de 13 punts literaris repartits en 7 poblacions diferents de les comarques gironines, entre les quals destaca Girona, però també Peralada, Castelló d'Empúries o Besalú, entre d'altres. Si bé és cert que la profunda marca dels trobadors en la cultura catalana s'associa, sobretot, a l'expressió de l'amor i la representació d'un sistema de valors cortesos, també és cert que la lírica trobadoresca reflecteix la vida a les corts a partir d'experiències quotidianes que, en aquest recull, es troben repartides arreu de les comarques gironines. 

Presentació, guió i selecció de textos: Miriam Cabré

Maria Àngels Anglada a Barcelona

Aquest itinerari autoguiat segueix les passes de Maria Àngels Anglada a la ciutat de Barcelona i completa els que la Càtedra de Patrimoni Lterari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona li ha dedicat. Nascuda a Vic el 1930 i arrelada a l'Empordà, la relació de Maria Àngels Anglada amb la ciutat de Barcelona comprèn tres períodes: l'etapa de formació universitària (1947-1951), els primers anys de casada (1954-1961) i, finalment, la relació intermitent amb el món cultural barceloní a partir de l'any 1978 i sobretot en la darrera dècada del segle XX. En els dos primers hi visqué i en el tercer hi anava amb freqüència des de Figueres, la ciutat on residia. 

Presentació, guió i selecció de textos: Maria Nunes

Roses

Aquest itinerari literari ens situa a Roses, la comarca de l'Alt Empordà, i ofereix un recorregut per tota la vila, descobrint els espais emblemàtics que ens transporten als seus orígens, a la Ciutadella de l'antiga Rhode, fins a la més absoluta contemporaneïtat, com el port de Roses, centre neuràlgic contemporani de la pesca rosinca. Tot resseguint la seva badia, el recorregut és acompanyat de textos moderns i contemporanis d'autors com Jacint Verdaguer, J.V. Foix, Josep Pla, Montserrat Vayreda o Vicenç Pagès Jordà.

Presentació, guió i selecció de textos: Josep M. Barris, Pol Messeguer i David Pujol

Sant Pere Pescador

La localitat costanera de Sant Pere Pescador ha servit de font d'inspiració a un bon nombre d'escriptors catalans. El 22è itinerari de la col·lecció de la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada - Fages ressegueix els principals indrets de la vila empordanesa que han inspirat tant a autors locals com a escriptors de primer nivell de la literatura catalana, i de la mà d'escriptors com Josep Pla, Prudenci Bertrana, Carles Fages de Climent o Maria Àngels Anglada, es recorren carrers i edificis històrics de Sant Pere Pescador fins a arribar a la desembocadura del riu Fluvià i al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Presentació, guió i selecció de textos: Rosa Font Massot i Dolors Reig

Fages de Climent a Barcelona

Empordanès de naixement i de cor, Carles Fages de Climent va viure bona part de la seva vida a Barcelona entre els anys 1913 i 1959. Aquest itinerari ressegueix els principals indrets de la ciutat relacionats amb la biografia i l'obra de l'autor, i té per objectiu contribuir a donar a conèixer i a divulgar-ne la figura i l'obra literària. El recorregut s'estructura en tres àmbits: Sarrià, l'Eixample i Ciutat Vella; tres espais de característiques urbanes ben diferents que expliquen la relació de Fages de Climent amb la ciutat on va residir tants anys encara que sempre se sentí profundament identificat amb la seva terra i les seves arrels empordaneses.

Presentació, guió i selecció de textos: Maria Nunes.

L'alt Fluvià

Aquest itinerari recorre la Garrotxa a través del fil conductor del riu que la vertebra: el Fluvià. Es tracta d'una antologia de més d'un centenar de textos literaris que dibuixen la imatge de la comarca i conviden a mirar el riu desde setze punts diferents. Des d'Hostalets d'en Bas fins a Besalú, l'itinerari permet veure el paisatge literari de L'alt Fluvià a través de la mirada d'una cinquantena d'autors.

Presentació, guió i selecció de textos: Margarida Casacuberta, Anna Perera Roura i Ester Cantallops.

Fages de Climent a l'Empordà

Amb l'itinerari que tenim a les mans recorrem la comarca, iniciant el recorregut pel nord costaner -pel port de la Selva, municipi originari de la nissaga materna del poeta-; anirem baixant resseguint els llocs fagesians del litoral i, arribats a l’Escala, ens decantem cap a l’interior i en sentit nord per, després de diverses marrades, arribar a Sant Pere de Rodes. Ens hi acompanyaran auques i balades; memòries, articles i epigrames fins arribar al final de l’opuscle, on hi trobarem la llista amb el nom dels pobles i dels llocs que anirem recorrent.

Presentació, guió i selecció de textos: Joan Ferrerós.

García Lorca a Figueres / García Lorca en Figueres

Aquest itinerari ressegueix els espais de la ciutat de Figueres que van ser espectadors del pas de García Lorca. Des de l'estació del tren, fins a la casa dels Dalí, passant per la Rambla, la present guia reviu l'estada a la ciutat d'un dels poetes més universals de tots els temps, a través de textos que Lorca i els seus amics i coneguts van dedicar als anys màgics que van viure a Figueres.

Presentació, selecció i traducció de textos: grup de treball de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres

La Genève d'Aurora Bertrana

Aquest llibre, redactat en francès, vol seguir cronològicament la biografia literària d’Aurora. Aurora és una experta descriptora de llocs, precisa i contundent en les seves afirmacions i en les seves valoracions, sempre amb un deix d’ironia i distanciament. Els textos sobre Ginebra permeten al lector fer-se una idea de la ciutat, des d’un punt de vista geogràfic, social, polític i cultural i conèixer la vida d’Aurora, igualment fan adonar-nos de les diferències entre Ginebra i Barcelona. La vida dels exiliats a Suïssa és present en aquestes pàgines, també.

Presentació, guió i selecció de textos: Mariàngela Vilallonga. Traducció: Isabel Carbonell.

Aurora Bertrana a Ginebra

Aquest itinerari vol seguir cronològicament la biografia literària d’Aurora. Aurora és una experta descriptora de llocs, precisa i contundent en les seves afirmacions i en les seves valoracions, sempre amb un deix d’ironia i distanciament. Els textos sobre Ginebra permeten al lector fer-se una idea de la ciutat, des d’un punt de vista geogràfic, social, polític i cultural i conèixer la vida d’Aurora, igualment fan adonar-nos de les diferències entre Ginebra i Barcelona. La vida dels exiliats a Suïssa és present en aquestes pàgines, també.

Presentació, guió i selecció de textos: Mariàngela Vilallonga.

Vilabertran

Aquest itinerari definit per les paraules i complementat per les fotografies de Joel Busquets, ens permet fer aquest recorregut –in situ o des de la distància- que va més enllà dels espais emblemàtics i la visita del poble de Vilabertran. Ens convida a fer un passeig sobre paraules i llocs, deixant-nos endur per textos que arriben de temps remots i de llegenda fins al passat més recent. Al capdavall, a gaudir de la comunió entre la literatura i el paisatge.

Guió i selecció de textos: Marta Callavé, Carles Masoliver i Francesc Montero.

Fages de Climent a Figueres

L'obra literària de Carles Fages de Climent és molt diversa. És conegut sobretot com a poeta culte i com a epigramista, però també va publicar prosa, teatre en prosa i en vers, i periodisme. En totes aquestes manifestacions literàries en un moment o altre fa alguna referència a Figueres, ciutat on va néixer i morir. L'itinerari "Fages de Climent a Figueres" és una invitació al lector a aproximar-se profundament al patrimoni i a la riquesa cultural de la ciutat empordanesa, a través d'un ampli ventall de descripcions, recorreguts i espais literaris que es troben a l'obra literària de Fages de Climent.

Guió i selecció de textos: Joan Ferrerós.

Castell de Requesens

La Muntanya de Requesens, en plena serra de l'Albera, forma part del terme municipal de la Jonquera des de 1846. Declarat com a Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, Requesens té un gran impacte social i cultural arreu de Catalunya, especialment en l'àmbit excursionista des de la reconstrucció del castell. Aquest itinerari recull les impressions d'antics visitants, excursionistes i arqueòlegs. De la mà dels seus texts, tenim l'oportunitat de conèixer tota la riquesa cultural que ofereix el castell.

Presentació, guió i selecció de textos: Lluís Serrano Jiménez.

L'Empordà de Maria Àngels Anglada

Són moltes les pàgines i les paraules que Maria Àngels Anglada va dedicar a l'Empordà. Són tantes, de fet, que l'itinerari autoguiat que l'estimat lector té a les mans és només una mostra de l'ampli ventall de descripcions, recorreguts i espais literaris que es troben a l'obra completa d'Anglada. En aquest itinerari, el patrimoni literari que sorgeix de l'obra d'Anglada es conjumina amb el patrimoni arquitectònic, històric, paisatgístic, megalític, natural; en definitiva, amb l'extens patrimoni empordanès a través d'un recorregut que no és sinó una invitació al lector per tal que s'aproximi més profundament a la riquesa cultural de l'Empordà i a la riquesa de l'obra literària de Maria Àngels Anglada.

Introducció i guió: Anna Perera Roura

Selecció de textos: Laura Masmiquel, Anna Perera Roura i Elisabet Sunyer

"Què us diré?": Ramon Muntaner i Peralada

Josep Pla va definir Ramon Muntaner (1265-1336) com "un empordanès xerraire i divertit, un bon company per anar a Montserrat", i la seva Crònica com "el llibre més divertit, més vital, més fascinador de la literatura catalana". Per Joan Fuster la Crònica era "un clàssic, i dels més grans" i un dels llibres d'història més singulars i atractius de l'Europa medieval. En aquest itinerari literari Muntaner, el vell Muntaner, no ens acompanyarà pas, però, per Europa o a Montserrat, ni tan sols fins a Sant Pere de Roda, sinó a Peralada i al Peraladès de finals de segle XIII, és a dir a la seva vila i al seu país natal en un dels moments més durs i dramàtics de tota la seva història.

Guió i selecció de textos: Xavier Renedo.

Fages de Climent a Castelló d'Empúries

Carles Fages de Climent estimà Castelló d'Empúries molt més que pel lligam amb els Climent, la nissaga de la seva mare. La història de la vila comtal, tan present en el seu patrimoni arquitectònic; el paisatge que l'envolta, flanquejat pels aiguamolls i en harmonia amb closes i conreus, i moltes persones conveïnes seves, van ser també la força motriu que generà la producció literària, pletòrica de recursos del nostre poeta, cronista i dramaturg. Us convidem, doncs, a iniciar aquest itinerari a través de fragments escollits de la seva obra. Hi podeu degustar la rica varietat de recursos expressius, fruit del seu enginy i del profund coneixement que tenia de la llengua, tant en l'àmbit dels seus usos orals com en el de les seves arrels clàssiques.

Presentació, guió i selecció de textos: Joan Ferrerós i Jordi Pla.

"Siats de natura d'anguila": Bernat Metge i Barcelona

Amb motiu de la commemoració del sisè centenari de la mort de Bernat Metge, s’ha creat aquesta ruta literària que conduirà el lector visitant per diversos espais del barri Gòtic relacionats amb la vida i l’obra de l’autor.

Bernat Metge és un dels grans escriptors de la literatura catalana de tots els temps. La seva obra representa una aportació de primer ordre a la literatura europea medieval. Els seus textos, llegits resseguint els carrers de la Barcelona antiga, permeten viatjar en el temps i submergir-se en un moment fascinant de la història de Catalunya.

La proposta que fa la ruta "Siats de natura d'anguila": Bernat Metge i Barcelona pretén combinar textos de l'època, coneixements de les circumstàncies històriques i itineraris pels carrers i espais de la ciutat antiga on van ser imaginades si escrites les obres de Bernat Metge i on, si més no en part, tenen lloc.

Guió, redacció selecció de textos: Joan Santallach, Albert Soler, Pilar Martínez, Hèctor Mellians, Irene Tetteh i Arnau Vives.

La casa Masó literària

L'obra poètica de Rafel Masó és dedicada en bona part a glossar les gràcies de la seva llar i reflectir l'engrescament amb què va viure la seva rehabilitació. Això sol ja convertiria l'immoble en un "espai escrit", una casa literària. Però la vinculació de l'habitatge amb el món de les lletres va créixer, ja en vida de Masó, quan va ser lloc d'acollida i de reunió dels poetes més destacats del noucentisme, i ha continuat generant literatura en els anys posteriors i fins avui mateix, sobretot a partir de 2007, en què l'edifici ha passat a ser propietat de l'Ajuntament de Girona, seu de la Fundació Rafael Masó i espai museístic visitable com a part indispensable del patrimoni ciutadà.

Un recorregut per la Casa Masó de la mà dels escriptors contemporanis permet descobrir, paral·lelament als seus valors històrics, artístics i sociològics, les seves ressonàncies poètiques i literàries.


Presentació, guió i selecció de textos: Narcís-Jordi Aragó

Els balnearis de la Selva

Literatura i balnearis a Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm. Poques vegades es troben tantes poblacions balneàries en un tan breu espai de territori com passa a la comarca de la Selva. El lector pot resseguir les petjades literàries de les fonts i els balnearis de la dita “comarca de l’aigua” i reviure’n les experiències viscudes a través dels escriptors que hi han fet estada i n’han deixat constància en les seves obres.

Guió: Narcís Figueras, Francesca Uccella i Mariàngela Vilallonga

Gaziel a Sant Feliu de Guíxols

L’itinerari literari Gaziel a Sant Feliu és el quart d’una col·lecció iniciada fa quatre anys per la Càtedra M. Àngels Anglada de Patrimoni Literari i és el fruit de l’encàrrec rebut del Consorci de les Vies Verdes de Girona. Aquest itinerari neix de la convicció que, passat un temps des de l’Any Gaziel, celebrat l’any 2007, és indispensable i just posar a l’abast dels habitants de Sant Feliu i de tots els seus visitants un instrument que mostri la relació d’Agustí Calvet, Gaziel, periodista, assagista i narrador, amb la seva ciutat i que pugui contribuir a difondre la seva biografia i la seva obra literària, sovint oblidades pels seus mateixos conciutadans.  

El recorregut ha estat construït a partir dels llocs relacionats amb la vida de l’escriptor i amb una de les seves obres més conegudes, Sant Feliu de la Costa Brava: burgesos, navegants, tapers i pescadors (1963). Amb aquest llibre Gaziel ens fa partícips d’una munió de records, molt sovint lligats a la seva infantesa; mitjançant les seves paraules ens fa visible el vincle tan estret que va crear entre les seves pàgines i els seus llocs de vida i d’inspiració. De la mà de Gaziel podrem passejar pels indrets que va viure, com és ara la casa de la família, la fàbrica de suro o l’escola on va estudiar; ens endinsarem en la vida quotidiana de Sant Feliu de Guíxols llegint com, a les drassanes, calafataven els bucs de les naus o com, al final de la Rambla Antoni Vidal, es venia el peix que arribava directament des del port; coneixerem llocs tan significatius de la vida social de la ciutat com el Casino dels Senyors o els Banys al peu de la muntanya de Sant Elm; i reviurem l’emoció del dia de la inauguració del carrilet. El tren petit, que va unir durant anys Girona amb Sant Feliu de Guíxols, es va inaugurar el dia 30 de juny de 1898, quan Gaziel tenia només cinc anys. Precisament aquest esdeveniment de la vida guixolenca és un dels motius que va propiciar aquest itinerari literari autoguiat.

L’any 2009, el Consorci de les Vies Verdes va ser l’impulsor de la creació d’un gran itinerari que recull diferents aspectes del recorregut dels antics camins de ferro: natural, històric, geològic, antropològic, artístic i també literari. La Càtedra M. Àngels Anglada de Patrimoni Literari va ser l’encarregada d’elaborar l’itinerari literari de les vies dels trens petits de les terres de Girona, ara convertides en Vies Verdes. Aquest itinerari literari per la Sant Feliu de Gaziel està, doncs, estrictament relacionat amb l’itinerari de les Vies Verdes i s’ha pensat per retre homenatge a un dels més importants intel·lectuals del país.

L'itinerari literari neix de la guia literària, Un volt pel Sant Feliu de Gaziel. Guia per conèixer Sant Feliu de Guísols a través de les petjades de Gaziel,editada per l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb moutiu de l'Any Gaziel. La selecció dels textos que aquí es reprodueixen és una adaptació de la tria que va fer Dolors Masferrer per a aquella publicació. El disseny del nou recorregut, l'ordenació dels punts literaris i aquesta presentació són fruit del treball de Francesca R.Uccella. Des de l'any 2007 no s'ha tornat a editar Un volt pel Sant Feliu de Gaziel. És per això que l'administració de la ciutat ha decidit d'oferir un nou itinerari literari, més breu, que posi a l'abast de tothom un patrimoni cultural compartit i per compartir. Esperem, doncs, que aquesta publicació contribueixi a fer més viva i més visible l'herència de Gaziel a la seva ciutat natal.

Guió: Francesca R. Uccella. Selecció de textos: Dolors Masferrer

Ripoll

La vila de Ripoll és un punt de referència en la història de Catalunya. La seva situació geogràfica, a la porta dels Pirineus Orientals; el seu assentament ambiental, en la plana que forma l’aiguabarreig del Ter i Freser, rius bucòlics i feiners; la presència del seu imposant monestir benedictí, avui tot just recordat pel claustre i l’església de Santa Maria… Un conjunt d’elements que conviden a un viatge als orígens del poble català: els orígens polítics de les famílies comtals de Cerdanya, Besalú, Osona i Barcelona; als orígens de l’organització del territori de la Catalunya Vella; als orígens de la industrialització.

Aquest panorama on s’entreteixeix la història i el mite es pot resseguir sobre el terreny. Però la permanència en la consciència dels catalans no s’ha nodrit tan sols de la visita a la capital del Ripollès. El Ripoll físic i palpable s’ha desdoblat en la narrativa, recreada i reelaborada al llarg de generacions, segons estils i estètiques canviants; en l’estímul poètic, materialitzat en els versos de veïns i forans; fins i tot el teatre ha reforçat la imatge d’aquesta vila, atrafegada i contemplativa, carregada de contrastos i complexitats. La literatura, l’art de la paraula, ha estat i és un poderós productor de l’imaginari ripollenc en el marc català.

És per això que ha semblat oportú posar a l’abast dels visitants textos d’autors, èpoques, estils i objectius ben diferents. Textos que complementen, il·lustren, en definitiva enriqueixen l’estada en la vila i el seu entorn més immediat. Textos que ens fan present allò més intangible, que convoquen allò desaparegut, que conviden a continuar pensant, parlant i escrivint sobre el present, el passat i l’esdevenidor.

Per força la selecció ha de ser limitada. Només hem incorporat passatges d’obres (o obres senceres quan ha estat possible) que s’adeien al punts triats per l’itinerari. Hem procurat que les obres i els autors fossin una mostra variada de diverses tendències, temàtiques i èpoques, encara que hi prevalen les obres modernes i contemporànies

Guió i selecció de textos: Jordi Mascarella i Rovira i Francesca R. Uccella

Itinerari literari per Cadaqués

Anys abans que Salvador Dalí triés Cadaqués per construir-hi la seva casa de Portlligat, ja molts escriptors, artistes i intel·lectuals havien elegit el poble com a residència privilegiada per passar-hi llargs o curts períodes de temps.

La bellesa de la badia, la seva llum aclaparadora, la sensació d’aïllament causada per la posició geogràfica, van ser sols uns dels elements que van fer de Cadaqués un lloc d’inspiració artística.

Aquest itinerari literari pretén deixar testimoni del pas d’un bon nombre d’escriptors que hi han nascut, hi han viscut i hi han escrit al llarg de quasi un segle. Gairebé tots els punts que formen el recorregut corresponen a les cases relacionades d’una manera o altra amb aquest literats: Víctor Rahola va néixer i viure a la plaça de les Herbes; Josep Pla, després de passar diverses temporades a Cadaqués, hi va comprar una casa al carrer des Call; Quima Jaume va viure a la plaça de la Creu; Salvador i Anna Dalí estiuejaven des de petits a Es Sortell mentre veien passejar Lídia de Cadaqués per carrerons estrets i platges assolellades...

Les paraules dels nostres autors ens proporcionaran una visió particular i personalíssima dels indrets que més els fascinaren, des dels carrers empedrats del centre que acullen las seves cases, fins a resseguir el perfil d’una badia descrita tantes vegades.

Guió i selecció de textos: Anna Guix, Esther Fabrellas i Francesca R. Uccella

L'Atenes dels catalans

Aquest itinerari literari neix com a treball de l’assignatura de màster "Periegètica viatgera: el viatge d’autor en la base del turisme cultural", de la Universitat de Girona. La temàtica escollida i el lloc de l’itinerari és elecció de l’autor/estudiant, que va preferir desenvolupar la idea dels itineraris literaris pel seu país i la ciutat on va nèixer. L’objectiu principal és investigar com els escriptors catalans van veure el país de Grècia en general i Atenes en concret. A més, divulgar la filologia catalana i els escriptors catalans moderns. A vegades, els textos catalans són acompanyats amb textos d’escriptors grecs (antics i moderns) per a donar al lector, una idea més completa del tema, lloc o història explicada.

L’itinerari està pensat per a ser fet a peu i passa pels llocs més importants del centre antic d’Atenes.Està pensat per a persones que visiten la ciutat per primera vegada, encara que seria millor si el lector ja tingués un coneixement previ de la ciutat. La ciutat d’Atenes és tan gran que resulta impossible posar tota la literatura o els escrits, per a cadascun dels seus llocs i per això, ha estat necessari concretar els textos nomès pels llocs-punts de l’itinerari. L’itinerari funciona també com a punt de referència per a proposar al lector llocs diferents, que podrà visitar a l’acabament del mateix per un millor coneixement de la ciutat d’Atenes.

Guió i selecció de textos: Fotios Garidis i Francesca R. Uccella

Maria Àngels Anglada a Figueres

L’itinerari, pensat i creat com un homenatge en el desè aniversari de la mort de M. Àngels Anglada, ens guia en un recorregut per la seva Figueres més íntima, per la ciutat que la va acollir generosament quan s’hi trasllada amb la família l’any 1961. Després dels itineraris de Les closes, al parc dels Aiguamolls de l’Empordà –actiu des del 2006- i el de Vic –inaugurat al març d’enguany- ens va semblar natural completar el triangle angladià amb aquest tercer itinerari. El recorregut que aquí es proposa ens permet conèixer la Figueres que M. Àngels Anglada trepitjava en el seu dia a dia, passejant per la Rambla, observant les parades dels mercats amb una amiga o portant els seus néts al Museu del Joguet. Resseguirem doncs les seves petjades acompanyats pels seu versos i les seves proses triades entre Columnes d’hores, Nit de 1911, No em dic Laura, La daurada parmèlia i altres contes, Les Closes, alguns dels seus articles periodístics i el text Esbossos de Figueres, que vam utilitzar com una mena de fil d’Ariadna per orientar-nos en la seva copiosa producció figuerenca.

Guió i selecció de textos: Francesca R. Uccella

Maria Àngels Anglada a Vic

Maria Àngels Anglada va néixer a Vic l’any 1930 i hi va viure de petita i d’adolescent. Aquest itinerari és un recorregut pel Vic de Maria Àngels Anglada, a través d’alguns fragments de les obres en prosa on va descriure la ciutat i a través d’alguns dels poemes en els quals cantà la ciutat. No hi ha tots els textos que Anglada va escriure, amb Vic al pensament, amb Vic al record, ben cert, però hi ha alguns textos significatius per al camí que proposem. Recórrer Vic de la mà de Maria Àngels Anglada és tornar al món de la seva infantesa, al món del record, és tornar a un Vic antic i en part desaparegut, és fer memòria d’un temps, memòria d’una ciutat, memòria d’uns personatges que feren il·lustre la ciutat. 

Guió i selecció de textos: Francesca R. Uccella

Vies verdes

Aquest itinerari presenta un recull textos que permeten una interpretació de les “Vies Verdes” que podrà servir en general per conèixer uns espais, que havien estat en el seu origen el camí dels antics trens, a través de la literatura que han generat; per comprovar el lligam entre els autors –entesos en un sentit ampli— i el paisatge; per descobrir el patrimoni literari que s’ha format a l’entorn d’aquests camins; per veure el recorregut a través de la mirada de l’escriptor que l’ha viscut i que l’ha descrit; per viure la literatura en la mateixa terra que l’ha generada. A més, la literatura, en tant que conjunt de textos per ser llegits o escoltats, constitueix una poderosa via complementària de gaudi i de coneixement per a les persones amb dificultats o limitacions sensorials.

La ruta de les Vies Verdes està basada en un guió i selecció de textos de Mariàngela Vilallonga, Jordi Mascarella, Esther Fabrellas, David Prats, Francesca R. Uccella de la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona.

Ruta del Ter

Aquest itinerari està format per quatre rutes temàtiques: la literària, la del patrimoni cultural fluvial, la del patrimoni natural i la de les inundacions històriques. La ruta literària pensada per conèixer el curs del Ter a través de la literatura que ha generat el riu al llarg dels segles, recull les obres més representatives, dedicant una atenció especial als textos literaris dels segles XIX i XX. La ruta literària permet comprovar el lligam entre els autors i el riu i veure'l a través de la mirada de l'escriptor. La majoria de textos són en català, però també n'hi ha en llatí, en castellà, en francès i en anglès. Santiago Rusiñol, Miquel Martí i Pol, Josep Pla, Jacint Verdaguer i Joan Maragall són alguns dels referents en la literatura del Ter. La ruta està dividida en quatre apartats: El riu líric, el riu simbòlic, el riu mític, episodis i paisatges.

La ruta del Consorci està basada en la ruta literària del riu Ter 2006, de Mariàngela Vilallonga, Jordi Mascarella i David Prats, de la Càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona.

Les Closes de M. Àngels Anglada

Aquest itinerari es situa a Els Aiguamolls de l'Empodrà en tant que fita de l'univers poètic de Maria Àngels Anglada. Els textos que ens acompanyen en el nostre recorregut tenen una estreta relació amb el paisatge que ens envolta, tan estreta com la que, al llarg de la seva vida, va unir Anglada amb la plana de l'Empordà i amb l'altra plana, la de Vic, ambdues viscudes, sentides, estimades i protagonistes de les seves obres.

La Girona escrita

Aquest itinerari literari es desenvolupa a diversos indrets de la ciutat relacionats amb obres literàries. Per a aquest itinerari, que podria ser el primer d'una sèrie dedicada a la ciutat i de caràcter temàtic, es va considerar oportú d'oferir una selecció dels grans autors de tots els temps que van escriure sobre Girona, de les obres més importants i sobre els indrets més característics i més identificatius de la ciutat.

Es tracta, podríem dir, de l'itinerari literari "canònic" de la ciutat de Girona. Aquest itinerari està format per vint-i-tres punts d'aturada i de lectura de textos. Des de la Plaça del Vi tot passant per la Catedral i els ponts de l'Onyar, hom pot resseguir la geografia literària de la ciutat a través de la mirada i les paraules d'autors com Josep Pla, Aurora i Prudenci Bertrana, Rafael Masó, Josep Carner, Santiago Rusiñol, Narcís Comadira, George Steiner o Narcís Jordi Aragó, entre d'altres.

Selecció de textos: Esther Fabrellas, Anna Guix, Francesca R. Uccella

Rodoreda Romanyà

Aquest itinerari recorre el Romanyà de Mercè Rodoreda dels anys 1972-1983, quan l'escriptora nascuda a Barcelona l'any 1908 va viure en aquest indret de les Gavarres, en ple cor de l'Empordà, que deia ella, on és enterrada des de la seva mort l'any 1983.

Guió i selecció de textos: Mariàngela Vilallonga


Besalú

Besalú, ciutat dels llibres, comença al segle XIII amb les Razos del trobador Ramon Vidal de Besalú i arriba fins a la novel·la El pont dels jueus de Martí Gironell, publicada recentment, inspirada, escrita i ambientada a Besalú. Entre l'un i l'altre, desenes d'escriptors, viatgers i historiadors han deixat escrita la geografia literària de la vila comtal, han creat el patrimoni literari de Besalú.

L'itinerari literari que la Càtedra M. Àngels Anglada ha preparat està format per textos d'autors estretament relacionats amb Besalú, perquè hi van néixer o hi van viure, com és ara Ramon Vidal de Besalú, Francesc Cambó, Ramon Grabolosa, Francesc Ventura Siqués o Montserrat Vayreda, i per textos d'autors que es van sentir atrets per l'indret i en van fer matèria literària, com és ara Joan Teixidor, Josep Pla, Josep M. Espinàs o Jesús Maeso de la Torre.

L'itinerari literari recorre els indrets més representatius del patrimoni natural, arquitectònic i històric de Besalú. L'itinerari literari permet conèixer el passat i el present de Besalú, trenats amb les paraules amigues, i a vegades molt antigues, d'aquells que s'hi han aturat, d'aquells que han resseguit els seus racons, d'aquells que n'han admirat les seves pedres, i han volgut deixar constància escrita de les seves impressions. L'itinerari literari ens ajuda a comprendre millor Besalú. Us proposem un recull de més de trenta textos molt representatius que s'han escrit sobre Besalú al llarg del temps.

Mariàngela Vilallonga

Selecció de textos: Esther Fabrellas, Anna Guix, Francesca R. Uccella

La casa de la literatura

La Càtedra M. Àngels Anglada ofereix un itinerari literari per la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, amb aturades als punts literaris triats per a llegir textos dels autors seleccionats, en relació estreta amb la casa.

La Facultat de Lletres és la seu de la Càtedra i és la casa de la literatura per excel·lència, no només s'ensenya literatura a les seves aules, sinó que s'hi conserven llegats d'escriptors, hi ha escriptors que hi donen classe, hi han passat molts escriptors per les seves aules, que hi han deixat empremta, ha estat matèria literària en algunes ocasions.

Selecció de textos: Esther Fabrellas, Francesca R. Uccella, Mariàngela Vilallonga

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.