Jordi Coca i Villalonga va néixer a Barcelona el 20 d’octubre de 1947. Després d’acabar els ensenyaments primaris i el batxillerat, va començar a estudiar art dramàtic mentre ho compaginava amb altres feines.  Actualment és Doctor en Arts Escèniques, té el DEA en Filologia Catalana, és titulat superior en Art Dramàtic i ha fet dos cursos de gestió cultural a ESADE.

En l’època primerenca de la seva vida, no pensava que fos escriptor ni verbalitzava el desig de voler-ho ser. La vocació per l’escriptura se li va despertar quan tenia catorze anys. L’autor ho qualifica d’il·luminació. No va perdre de vista que, tot i que escriure era una faceta molt important a la seva vida, l’existència no comença i acaba amb l’escriptura. Aquest pensament quedarà confirmat amb la seva trajectòria vital posterior.

Llegir i viatjar també han estat aspectes molt importants de la vida de Jordi Coca. La curiositat i el desig d’aprendre l’han dut a viatjar per gairebé tot Europa, Turquia i els països àrabs, el Carib i Amèrica del Nord. Aquests viatges, juntament amb haver viscut en primera persona la Revolució dels Clavells portuguesa, la guerra d’Iraq-Iran, ja que el van convidar a visitar Bagdad en ple conflicte, i el fet d’haver conegut els països de l’est a la darreria dels anys seixanta, influeixen completament en la seva formació i visió de la realitat.

Ha treballat molts anys a l’Institut del Teatre com a tècnic superior d’ensenyament, també ha fet feines de professor, de responsable d’activitats culturals, de cap del Centre d’Investigació i Documentació i de director, durant el període 1988-1992. Durant aquests anys, va augmentar el seu interès per la política i entra com a militant a Iniciativa per Catalunya, on arriba a formar part de la Comissió Permanent i és nomenat director d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Barcelona.

La seva obra literària ha estat mereixedora de diversos premis com: El Serra d’Or per a escriptors joves (1972), el Documenta (1987) per la novel·la Mal de lluna, l’ADB de teatre (1991), el Josep Pla per La japonesa (1992), el Premio Nacional de la Crítica (1994) per Louise (Un conte sobre la felicitat), el Ciutat de Palma (1995) per Dies meravellosos, el Ramon Muntaner (1997) per La faula dels ocells grecs i el Premi Sant Jordi de novel·la (2000) per Sota la pols, premi Joanot Martorell de Gandia (2007) per Cara d’àngel, el premi Sant Joan-Caixa de Sabadell (2009) per La nit de les papallones, el Premi de la Crítica Catalana de narrativa (2013) per En caure la tarda i el Premi de la Crítica Serra d’or de novel·la per El diable i l’home just.