Investiguem des d’una posició socioconstruccionista l’educació artística en la postmodernitat: una determinada perspectiva en educació artística està relacionada amb unes teories de l’art i en unes teories de l’aprenentatge, l’educació i el coneixement en concret, que al seu torn estan basades en valors i actituds respecte de la natura, la cultura i els éssers humans. En aquesta línia posem l’èmfasi en el desenvolupament d’interrogants sobre el pensament del professorat i sobre la influència de les arts en la configuració d’identitats. Estudiem l’art com metàfora mediadora de significat moral i de valor a través de l’anàlisi del discurs i del contingut, especialment en discursos d’imatges i representacions. Per tant, com l’art pot ser creat i valorat, i per tant ensenyat i après, amb principis ètics i de responsabilitat social.

El principal interès aquí és fomentar un aprenentatge responsable, crític i actiu.

L'interès principal és fomentar totes les ciències que utilitzen elements del cos com a estratègia d'aprenentatge, des d'una perspectiva integral i transversal en l'àmbit de l'educació. Des de la corporeïtat i la motricitat.

Investiguem en cadascuna de les didàctiques artístiques, que poden desplegar-se en aspectes específics (didàctica del moviment i la dansa, didàctica de la cultura visual) tant com transversals (didàctica de l’espai, dels llenguatges, de la comunicació) en relació a l’ensenyament i l’aprenentatge de la sensibilitat, la representació i la creativitat. Investiguem en els currículums, en els textos, en les tecnologies educatives i especialment en les aules i en les programacions, a través d’anàlisis dels gestos del professorat, del treball col·laboratiu i de la interacció comunicativa, així com mitjançant la metodologia comparada. Investiguem per tant en les connexions interdisciplinàries entre les arts i entre les arts i altres coneixements i disciplines, i en aquest sentit ens interessa especialment el què poden aportar les arts a les didàctiques en general (al professorat) i a l’aprenentatge holístic, cognitiu, creatiu, social i emocional (als aprenents).

Aquestes recerques s’enfoquen cap a l’estudi de narracions aplicant diferents metodologies com les histories de vida o la interpretació hermenèutica. Es dona un èmfasi especial a les histories de vida del professorat de les arts visuals, musicals, corporals i literàries.

Delimitem l’art com a font de comunicació i construcció del coneixement. Centrem la recerca en l’anàlisi de les accions o situacions educatives en les que el docent i els seus alumnes desenvolupen les seves múltiples intel·ligències, la sensibilitat estètica i emocional, els llenguatges i representacions i la creativitat. També la construcció activa que els docents fan d’aquests coneixements, com a atributs de les seves competències professionals, és un nucli important d’aquesta línia de recerca.

Recerques vers la contemporaneitat estètico-artística com a diversitat de formes visuals i contextuals, com a Interpretació polisemica i multicultural així com el seu valor educatiu. L’art contemporani com a fet artístic afavoridor de relacions culturals, de sistemes, camps socials i sabers, i com eina de recerca en estudis de genere i critiques discursives. L’educació com a generadora de ponts, empaties i dialegs entre les produccions contemporanies i els espectadors. Recerques que possibilitin models de recepció, de construcció de mirades obertes i flexibles vers les arts permeten espais de reflexió, dialeg i critica social.

Recerques centrades en projectes d’intervenció, experimentació i investigació mediats per la creació artística en àmbits socials. Models d’intervenció artística entroncats al desenvolupament humà, Arteràpia i expressions simbòliques mitjançant les produccions artístiques. Les arts com a eines per a la reinserció i la transformació social. Projectes d’educació de les arts i utilitat social, de servei a la comunitat i organitzats en base a l’aprenentatge servei. Serveis voluntaris a la comunitat, adquisició i transferència d’aprenentatges artístics. Les arts com a transformació, construcció d’identitats, reconeixement, comunicació, motor de creixement i generador de canvis.

La metodologia IAP pretén l’estructuració de la realitat i l’acció crítica sobre els fets mateixos que s’estudien, una reflexió seriosa i aprofundida de les seves causes i tendències així com el desenvolupament d’estratègies concretes i realitzables. En definitiva, les accions d’aquesta línia de recerca pretenen desenvolupar actuacions transformadores amb participació dels diferents actors de la comunitat educativa. Les didàctiques comparades aporten a aquest marc conceptual i metodològic un enfocament dialògic, amb la pretensió d’obtenir millores en l’acció didàctica, el sistema educatiu i la societat en general. Des d’aquesta dimensió, el binomi “educació i recerca” genera pautes d’interacció i elements que potencien la comunicació des dels diversos contextos educatius actuals.

Les recerques de pràctiques col·laboratives majoritàriament es realitzen en la recerca acció participativa i es fan en tot tipus de museus, centres d’interpretació, parcs o jardins. S’estudia la relació dels objectes, construccions, elements amb el seu context i el medi ecològic i es potencia la col·laboració i el treball social.

Es tracta d’una línia consolidada que inclou recerques sobre patrimoni cultural, natural i educació (Calbó, Juanola i Vallès, 2011). Aquestes recerques van orientades a la interpretació del patrimoni cultural en un sentit ampli, que recull tant el patrimoni tangible com intangible. S’incideix en diferents comunitats i públics i es vetlla per la integració social (Fontal i Juanola, 2015). També es  en la millora d’espais escolars i de museus.