Estudia

• Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
• Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
• Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
• Capacitat de gestionar i ordenar informació
• Coneixement d'altres cultures i atenció a la diversitat
• Responsabilitat i qualitat en el treball
• Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
• Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques
• Capacitat per transmetre informació, oral, escrita i visual sobre els continguts propis del món de la cultura.

• Capacitat d’anàlisi i síntesi
• Capacitat de reflexió i de raonament crític
• Habilitats de docència
• Habilitats de recerca
• Aprenentatge autònom
• Capacitat d’interpretació de textos de diverses èpoques i tradicions
• Habilitat per construir arguments i comprendre l’alteritat
• Capacitat d’examinar i resoldre problemes
• Coneixement i capacitat de repensament de la filosofia de l'època moderna

1. Qüestions preliminars.

          1.1. Principis metodològics i consideracions teòriques sobre la Història de la filosofia.

          1.2. Criteris de demarcació del període.

          1.3. Tendència general de la filosofia moderna.

2. La filosofia en l'època del Renaixement.

          2.1. Edat Mitjana i Renaixement. Context històric i cultural. Nicolau de Cusa.

          2.2. L'humanisme.

          2.3. El ressorgiment de les escoles filosòfiques de l'antiguitat: platonisme i neoplatonisme, florentí (Ficino, Pico) i anglès; aristotelisme (Pomponazzi); estoïcisme; epicureisme (Gassendi); escepticisme (Montaigne).

          2.4. La filosofia de la naturalesa: els naturalismes italià (Cardano, Telesio, Bruno, Campanella) i alemany (Paracels; els van Helmont; Böhme).

          2.5. La filosofia política: realisme (Maquiavel; Hobbes) i idealisme polítics (pensament utòpic; jusnaturalismes); el cas de La Boétie.

          2.6. El moviment científic: la revolució científica (de Copèrnic a Newton) i la nova epistemologia (Galileu; Bacon).

          2.7. El moviment religiós: l'humanisme cristià (Erasme); el pensament de la Reforma (Luter; Melanchton; Calví); la segona escolàstica; els mil.lenarismes.

3. Descartes i el cartesianisme.

          3.1. Descartes. El mètode. Metafísica, ciència i moral cartesianes.

          3.2. Els cartesians menors i la polèmica al voltant del cartesianisme.

          3.3. De Descartes als postcartesians.

4. Al marge del cartesianisme.

          4.1. Pascal i els jansenistes de Port-Royal.

          4.2. El llibertinatge erudit.

5. El racionalisme postcartesià.

          5.1. La lectura racionalista de Descartes.

          5.2. Spinoza: racionalisme i naturalisme.

          5.3. Malebranche: l'ocasionalisme.

          5.4. Leibniz: la monadologia.

6. L'empirisme postcartesià.

          6.1. La lectura empirista de Descartes.

          6.2. Locke: el coneixement; la teoria política.

          6.3. Berkeley: l'immaterialisme.

          6.4. Hume: l'escepticisme.

7. La filosofia de la Il.lustració.

          7.1. Entre racionalisme i empirisme. Context històric i cultural.

          7.2. La Il.lustració britànica: deisme (Herbert de Cherbury, Toland) i apologètica antideista (Clarke, Berkeley); la moral del sentiment (Shaftesbury, Hutcheson, Adam Smith); l'utilitarisme (Mandeville, Bentham); l'escola escocesa (Reid).

          7.3. La Il.lustració francesa: la reflexió sobre la societat (Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Condorcet); l'Enciclopèdia; els materialistes (La Mettrie, Diderot, D'Holbach, Helvetius).

          7.4. La Il.lustració italiana: la "ciència nova" de Vico; Beccaria i el dret penal modern; la monadologia física de Boscovich.

          7.5. La Il.lustració alemanya: Wolff i el leibniziano-wolffisme; la "filosofia popular" (Lessing, Mendelssohn); la polèmica al voltant del spinozisme (Jacobi, Lessing, Mendelssohn, Kant); la filosofia de la història (Lessing, Herder); el lloc de Kant.

          7.6. Nota sobre la Il.lustració hispànica.

8. Kant.

          8.1. El període pre-crític.

          8.2. El període crític.

          8.3. La raó teòrica: què puc saber?

          8.4. La raó pràctica (I): què he de fer?

          8.5. La raó pràctica (II): què puc esperar?

          8.6. La crítica dels judicis estètic i teleològic.

          8.7. Problemes d'interpretació i balanç del kantisme. De Kant als postkantians.

9. Assaig de recapitulació temàtica, i cop d'ull al que vindrà.

• Descartes, René (1977). Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas. Madrid: Alfaguara.
• Descartes, René (2005). Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas. Oviedo: KrK Ediciones.
• Montaigne, Michel de, 1533-1592 (1984). Assaigs : llibre tercer. Barcelona: Edicions 62.
• La Boétie (É.) (2001). Discurs de la servitud voluntària. Quaderns Crema.
• Hume (D.) (1978). Diálogos sobre religión natural. México: F.C.E..
• Kant, Immanuel (1982). Prolegòmens a tota metafísica futura que vulgui presentar-se com a ciència. Barcelona: Laia.

Activitats d'avaluació:

L’avaluació es farà, fonamentalment, a partir de dos exàmens, un de parcial, al febrer, que allibera matèria (i la validesa del qual es limita a la primera convocatòria), i l’altre final, al juny. La presentació d’un treball de curs (prèvia entrevista amb el professor) és voluntària, i no dispensa de l’exàmen.

En els exàmens es podran utilitzar les obres dels filòsofs estudiats (es recomana especialment que es faci amb les obres de lectura obligatòria).

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No assistir als exàmens

1. Les sessions a classe se centraran especialment en els següents punts del programa: 3.1, 5.2, 5.4 i 8.3.

2. Per al bon seguiment del curs és imprescindible la lectura (dels capítols corresponents a l'època moderna) d'almenys una de les següents històries generals de la filosofia:

- Bréhier, Història de la filosofia (ed. fran. a P.U.F.; trad. cat. a Tecnos).
- Copleston, Història de la filosofia (ed. angl. a Search; trad. cast. a Ariel).

3. Les pràctiques consisteixen en la lectura de les obres de lectura obligatòria.

4. Són obres de lectura obligatòria:

(a) Primer semestre:

Descartes, Meditacions metafísiques; trad. cast. KrK Ediciones (reed. de l'antiga edició d'Alfaguara)
La Boétie, Discurs de la servitud voluntària; trad. cat. Quaderns Crema
Montaigne, "De l'experiència" (darrer capítol del llibre 3 dels Assaigs); trad. cat. Edicions 62, "MOLU", i Proa.


(b) Segon semestre:

Hume, Diàlegs sobre la religió natural; trad. cast. F.C.E.
Kant, Prolegòmens; trad. cat. Edicions 62, “Textos filosòfics”