1. Qüestions preliminars.
1.1. Principis metodològics i consideracions teòriques sobre la Història de la filosofia.
1.2. Criteris de demarcació del període.
1.3. Tendència general de la filosofia moderna.
2. La filosofia en l'època del Renaixement.
2.1. Edat Mitjana i Renaixement. Context històric i cultural. Nicolau de Cusa.
2.2. L'humanisme.
2.3. El ressorgiment de les escoles filosòfiques de l'antiguitat: platonisme i neoplatonisme, florentí (Ficino, Pico) i anglès; aristotelisme (Pomponazzi); estoïcisme; epicureisme (Gassendi); escepticisme (Montaigne).
2.4.
La filosofia de la naturalesa: els naturalismes italià (Cardano, Telesio, Bruno, Campanella) i alemany (Paracels; els van Helmont; Böhme).
2.5. La filosofia política: realisme (Maquiavel; Hobbes) i idealisme polítics (pensament utòpic; jusnaturalismes); el cas de La Boétie.
2.6. El moviment científic: la revolució científica (de Copèrnic a Newton) i la nova epistemologia (Galileu; Bacon).
2.7. El moviment religiós: l'humanisme cristià (Erasme); el pensament de la Reforma (Luter; Melanchton; Calví); la segona escolàstica; els mil.lenarismes.
3. Descartes i el cartesianisme.
3.1. Descartes. El mètode. Metafísica, ciència i moral cartesianes.
3.2. Els cartesians menors i la polèmica al voltant del cartesianisme.
3.3. De Descartes als postcartesians.
4. Al marge del cartesianisme.
4.1. Pascal i els jansenistes de Port-Royal.
4.2. El llibertinatge erudit.
5. El racionalisme postcartesià.
5.1. La lectura racionalista de Descartes.
5.2. Spinoza: racionalisme i naturalisme.
5.3. Malebranche: l'ocasionalisme.
5.4. Leibniz: la monadologia.
6. L'empirisme postcartesià.
6.1. La lectura empirista de Descartes.
6.2. Locke: el coneixement; la teoria política.
6.3. Berkeley: l'immaterialisme.
6.4. Hume: l'escepticisme.
7. La filosofia de la Il.lustració.
7.1. Entre racionalisme i empirisme. Context històric i cultural.
7.2. La Il.lustració britànica: deisme (Herbert de Cherbury, Toland) i apologètica antideista (Clarke, Berkeley); la moral del sentiment (Shaftesbury, Hutcheson, Adam Smith); l'utilitarisme (Mandeville, Bentham); l'escola escocesa (Reid).
7.3. La Il.lustració francesa: la reflexió sobre la societat (Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Condorcet); l'Enciclopèdia; els materialistes (La Mettrie, Diderot, D'Holbach, Helvetius).
7.4. La Il.lustració italiana: la "ciència nova" de Vico; Beccaria i el dret penal modern; la monadologia física de Boscovich.
7.5. La Il.lustració alemanya: Wolff i el leibniziano-wolffisme; la "filosofia popular" (Lessing, Mendelssohn); la polèmica al voltant del spinozisme (Jacobi, Lessing, Mendelssohn, Kant); la filosofia de la història (Lessing, Herder); el lloc de Kant.
7.6. Nota sobre la Il.lustració hispànica.
8. Kant.
8.1. El període pre-crític.
8.2. El període crític.
8.3. La raó teòrica: què puc saber?
8.4. La raó pràctica (I): què he de fer?
8.5. La raó pràctica (II): què puc esperar?
8.6. La crítica dels judicis estètic i teleològic.
8.7. Problemes d'interpretació i balanç del kantisme. De Kant als postkantians.
9. Assaig de recapitulació temàtica, i cop d'ull al que vindrà.