1. - Analitzar i sintetitzar informació escrita 10. - Reconèixer la diversitat en tots els seus àmbits (social, cultural, psicològica, social) 18. - Identificar i analitzar situacions personals familiars i socials concretes 20. - Intervenir en situacions de crisisi familiar i social 21. Intervenir en situacions d'exclusió i discriminació social
1. Unitat Formativa 1. L'individu en àmbits quotidians de la educació social. Tema 1. Perspectives d’intervenció en l’individu en àmbits quotidians de la educació social: -Enfoc basat en les capacitats. Desenvolupament d’habilitats socials. Definició. Impacte del desenvolupament de les habilitats socials. Programes efectius de desenvolupament d’habilitats socials. -Entrevista motivacional. Com ajudar a les persones a canviar. Definició. Contextualització i anàlisis del seu desenvolupament. Elements que conformen la intervenció. -Avaluació. Com avaluar l’efectivitat de les propostes d’intervenció. Tema 2. Elements transversals en el desenvolupament de la intervenció individual en contextos de vida quotidiana -Empatia vs. Transferència i contratransferència. -Burnout. Definició, conceptualització i desenvolupament. Tractament i prevenció. Trastorn per estrès posttraumàtic secundari. Distància òptima professional. -Autocura 2. Unitat formativa 2. La comunitat. Tema 3. Perspectives d´intervenció comunitària en àmbits quotidians de la educació social: -Perspectiva dirigida: serveis, qualitat de vida. -Perspectiva participativa: conscienciació, detecció necessitats, desprofessionalitzar. -Perspectiva socioconstruccionista: problematització i genealogia. -Perspectiva de gènere: ética de la cura, justícia, interseccionalitat i corporalitat. Tema 4. Dispositius psicoeducatius per la intervenció. -Subjectivitat i intersubjectivitat. -Suport i xarxa social. -Desenvolupament comunitari. -Avaluació qualitativa: observació d´àmbits i pràctiques quotidianes. 3. Unitat formativa 3. Família i altres contextos de vida de la persona. Tema 5. L’enfocament centrat en la persona emmarcat en els contextos de vida quotidiana: -Aproximació a pràctiques centrades en la persona. L’acció de l’educador/a social en aquest àmbit basada en principis d’ètica. Metodologies i eines per generar pensament centrat en la persona. -El procés d’acompanyament a la persona. Conceptualització d’acompanyament pedagògic, el vincle i el suport en la presa de decisions. El pla de suports. -Dimensions de qualitat de vida de Schalock i Verdugo. Tema 6. L’acompanyament en la vida quotidiana en context residencial i de la llar. -Aproximació a l’àmbit residencial i els seus elements. Implicacions de l’enfocament centrat en la persona, en l’acció socioeducativa de l’educador/a social en aquest àmbit (“Treballar on viu la persona”). -Insitucionalització. Indicadors segons el tipus de cura. Transformació de les institucions en serveis “més humanitzats”. Desinstitucionalització. Plantejaments actuals en el model d’atenció a les persones en relació als contextos de vida quotidiana. Tema 7. L’acompanyament a les famílies. -Aproximació al model centrat en la família. -Implicació de l’enfocament centrat en la família en el rol i intervenció de l’educador/a social en aquest àmbit. -Eines i estratègies per a l’educador/a social en aquest àmbit.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total Cerca i anàlisi d'informació 0 110,00 0 110,00 Elaboració individual de treballs 0 30,00 0 30,00 Lectura / comentari de textos 0 24,00 6,00 30,00 Prova d'avaluació 0 30,00 0 30,00 Sessió expositiva 73,00 0 0 73,00 Sessió pràctica 17,00 0 0 17,00 Visionat/audició de documents 0 10,00 0 10,00 Total 90,00 204,00 6,00 300
Blanco, A., Caballero, A. y de la Corte, L. (2004). Psicología de los grupos. Madrid: Prentice Hall. Catàleg Bronfenbrenner, U. (1987). La Ecología del desarrollo humano. Barcelona: Paidós. Catàleg Canclini, NG (2005). Diferentes, desiguales y desconectados. Barcelona: Gedisa. Catàleg Castells, M. (2003). L'Era de la informació: economia, societat i cultura. Barcelona: UOC. Catàleg Castillo, M., Galán, D., i Pellissa, Bru (2012). Acció socioeducativa a l’escola. Universitat Oberta de Catalunya. Cava, MJ, y Musitu, G. (1999). Evaluación de un programa de intervención para la potenciación de la autoestima. Intervención psicosocial, 3(8), 369-383 Chadi, M. (2000). Redes sociales en el trabajo social. Buenos Aires: Espacio. Catàleg Cyrulnik, B. (2002). Los patitos feos. Barcelona: Gedisa. Catàleg Dubet, F. (2002). El declive de la institución.. Barcelona: Gedisa. Catàleg Freire, P. (1983). Pedagogía del oprimido. Méxic: Siglo XXI. Catàleg González, M.P. (1995). Orientaciones teoricas fundamentales en psicología de los grupos. Barcelona: PPU. Catàleg Gracia, E., Herrero, J. y Musitu, G. (1995). El apoyo social. Barcelona: PPU. Catàleg Gracía Vega, L. (1999). Configuración histórica del concepto de autoimagen. Revista de historia de la psicología, 3-4(20), 405-414 Catàleg López, F (2008). Necesidades en la infancia y en la adolescencia. Madrid: Pirámide. Catàleg Llena, A i Parcerisa, A (2009). La acción socioeducativa en medio abierto. Barcelona: Graó. Catàleg Sarrado, J.J., Fernández-Díaz, E. (2012). El educador social en centros educativos. Editorial Dykinson, S.L.. Catàleg Manciaux, M. (2003). La resiliencia: resistir y rehacerse. Barcelona: Gedisa. Catàleg Tafjel, H. (1984). Grupos humanos y categorías sociales. Barcelona: Herder. Catàleg Tordera Santamatilde, N (2005). Temes de psicologia social: la interacció i la . Valls: Copssetània. Catàleg Trenholm, S. & Jensen, A. (2004). Interpersonal communication. NY: Oxford Press. Catàleg Vila, I. (1998). Familia, escuela y comunidad. Barcelona: ICE Ub - Horsori. Catàleg Wenger, E. (2001). Comunidades de práctica. Barcelona: Paidós. Catàleg
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable Sessions de grup mitjà pràctiques Participació a les classes de GM 4 No Avaluació Continua UF1 Es tindran en compte la presentació, argumentació, aprofundiment, expressió i reflexió crítica 16 Sí Avaluació contínua UF2 Es tindran en compte la presentació, argumentació, aprofundiment, expressió i reflexió crítica. 16 Sí Avaluació contínua UF3.2 Es tindran en compte la presentació, argumentació, aprofundiment, expressió i reflexió crítica. 16 Sí Avaluació contínua UF3.3 Es tindran en compte la presentació, argumentació, aprofundiment, expressió i reflexió crítica. 16 Sí Avaluació Contínua UF3.4 Es tindran en compte la presentació, argumentació, aprofundiment, expressió i reflexió crítica. 16 Sí Avaluació Contínua UF3.5 Es tindran en compte la presentació, argumentació, aprofundiment, expressió i reflexió crítica. 16 Sí
Qualificació L’avaluació es farà mitjançant un sistema d’avaluació contínua que consisteix en: Primer semestre 1. Examen primer semestre (15% de la nota final). 2. Lectura de tres articles i proves/control de a seva lectura i estudi (10% de la nota final). Segon semestre 3. Examen segon semestre (30% de la nota final). 4. Treball AC (20% de la nota final). Anual: Assistència a un mínim del 80% de les classes de GM. A tenir present: -Cal aprovar totes les activitats d'avaluació continuada. -Per poder fer mitjana caldrà una nota mínima de 5 punts a cada activitat. -En el cas de no aprovar alguna activitat es podrà presentar a una prova final semestral o bé a una prova de recuperació anual a final de curs. Criteris específics de la nota «No Presentat»:Criteris específics de la nota No Presentat: Es considera NO PRESENTAT 1. Si l'estudiant no presenta alguna de les activitats requerides ni tampoc a l'examen/prova final. Avaluació única:Per l'alumnat que no segueixi l'avaluació continuada, l'avaluació única consistirà en una prova final escrita per a cada una de les unitats formatives. Requisits mínims per aprovar:Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0