Estudia

• 1. - Analitzar i sintetitzar informació escrita
• 10. - Reconèixer la diversitat en tots els seus àmbits (social, cultural, psicològica, social)
• 18. - Identificar i analitzar situacions personals familiars i socials concretes
• 20. - Intervenir en situacions de crisisi familiar i social
• 21. Intervenir en situacions d'exclusió i discriminació social

1. Unitat Formativa 1. L'individu en àmbits quotidians de la educació social. Tema 1. Perspectives d’intervenció en l’individu en àmbits quotidians de la educació social: -Enfoc basat en les capacitats. Desenvolupament d’habilitats socials. Definició. Impacte del desenvolupament de les habilitats socials. Programes efectius de desenvolupament d’habilitats socials. -Entrevista motivacional. Com ajudar a les persones a canviar. Definició. Contextualització i anàlisis del seu desenvolupament. Elements que conformen la intervenció. -Avaluació. Com avaluar l’efectivitat de les propostes d’intervenció. Tema 2. Elements transversals en el desenvolupament de la intervenció individual en contextos de vida quotidiana -Empatia vs. Transferència i contratransferència. -Burnout. Definició, conceptualització i desenvolupament. Tractament i prevenció. Trastorn per estrès posttraumàtic secundari. Distància òptima professional. -Autocura

2. Unitat formativa 2. La comunitat. Tema 3. Perspectives d´intervenció comunitària en àmbits quotidians de la educació social: -Perspectiva dirigida: serveis, qualitat de vida. -Perspectiva participativa: conscienciació, detecció necessitats, desprofessionalitzar. -Perspectiva socioconstruccionista: problematització i genealogia. -Perspectiva de gènere: ética de la cura, justícia, interseccionalitat subjectivitat, agencia i corporalitat. Tema 4. Dispositius psicoeducatius per la intervenció: estratègies, processos i eines pel professional de l´educació social comunitària

3. Unitat formativa 3. Entorns i contextos de vida quotidiana de la persona Tema 5. Treballar on l'altre està vivint. Eines i estratègies d'intervenció enmarcades en l'enfocament centrat en la persona en l'àmbit residencial, de la llar i familiar. Tema 6. La institucionalització "de la vida quotidiana". Realitat i conseqüencies en la vida de les persones. La desinstitucionalització: implicacions a la pràctica i nous models d'atenció centrats en els Drets Humans.

• Blanco, A., Caballero, A. y de la Corte, L. (2004). Psicología de los grupos. Madrid: Prentice Hall. Catàleg
• Bronfenbrenner, U. (1987). La Ecología del desarrollo humano. Barcelona: Paidós. Catàleg
• Canclini, NG (2005). Diferentes, desiguales y desconectados. Barcelona: Gedisa. Catàleg
• Castells, M. (2003). L'Era de la informació: economia, societat i cultura. Barcelona: UOC. Catàleg
• Castillo, M., Galán, D., i Pellissa, Bru (2012). Acció socioeducativa a l’escola. Universitat Oberta de Catalunya. Catàleg
• Cava, MJ, y Musitu, G. (1999). Evaluación de un programa de intervención para la potenciación de la autoestima. Intervención psicosocial, 3(8), 369-383
• Chadi, M. (2000). Redes sociales en el trabajo social. Buenos Aires: Espacio. Catàleg
• Cyrulnik, B. (2002). Los patitos feos. Barcelona: Gedisa. Catàleg
• Dubet, F. (2002). El declive de la institución.. Barcelona: Gedisa. Catàleg
• Freire, P. (1983). Pedagogía del oprimido. Méxic: Siglo XXI. Catàleg
• González, M.P. (1995). Orientaciones teoricas fundamentales en psicología de los grupos. Barcelona: PPU. Catàleg
• Gracia, E., Herrero, J. y Musitu, G. (1995). El apoyo social. Barcelona: PPU. Catàleg
• Gracía Vega, L. (1999). Configuración histórica del concepto de autoimagen. Revista de historia de la psicología, 3-4(20), 405-414 Catàleg
• López, F (2008). Necesidades en la infancia y en la adolescencia. Madrid: Pirámide. Catàleg
• Llena, A i Parcerisa, A (2009). La acción socioeducativa en medio abierto. Barcelona: Graó. Catàleg
• Sarrado, J.J., Fernández-Díaz, E. (2012). El educador social en centros educativos. Editorial Dykinson, S.L.. Catàleg
• Manciaux, M. (2003). La resiliencia: resistir y rehacerse. Barcelona: Gedisa. Catàleg
• Tafjel, H. (1984). Grupos humanos y categorías sociales. Barcelona: Herder. Catàleg
• Tordera Santamatilde, N (2005). Temes de psicologia social: la interacció i la . Valls: Copssetània. Catàleg
• Trenholm, S. & Jensen, A. (2004). Interpersonal communication. NY: Oxford Press. Catàleg
• Vila, I. (1998). Familia, escuela y comunidad. Barcelona: ICE Ub - Horsori. Catàleg
• Wenger, E. (2001). Comunidades de práctica. Barcelona: Paidós. Catàleg

Activitats d'avaluació:

Qualificació

L’avaluació es farà mitjançant un sistema d’avaluació contínua que consisteix en:

LECTURA D´ARTICLES I TEXTOS ACADÈMICS I COMENTARIS EXPOSITIUS EN CLASSE
ANÀLISI DE CASOS PRÀCTICS
PRESENTACIONS ORALS D´ALGUNA TEMÀTICA

Una PROVA D´EXAMEN DE LES UNITATS FORMATIVES

L´ASSISTÈNCIA I PARTICIPACIÓ A CLASSES PRÀCTIQUES DEL GRUP MITJÀ


A tenir present:
-Cal aprovar totes les activitats d'avaluació continuada.
-Per poder fer mitjana caldrà una nota mínima de 5 punts a cada Unitat Formativa i a la prova d´examen.
-En el cas de no aprovar alguna activitat es podrà presentar a una prova final semestral o bé a una prova de recuperació anual a final de curs.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Criteris específics de la nota No Presentat:

Es considera NO PRESENTAT
1. Si l'estudiant no es presenta alguna de les Unitats Formatives, o a l'examen/prova final.

Avaluació única:
Per l'alumnat que no segueixi l'avaluació continuada, l'avaluació única consistirà en una prova final escrita sobre les 3 unitats formatives amb totes les activitats associades i realitzades durant el curs.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Virtuals, mitjançant Teams
Presencials, pactades prèviament.

Via correu electrònic, o bé, xat o fòrum del Moodle.