L’objectiu principal d’aquesta jornada fou reunir un conjunt de veus de persones diverses amb diverses experteses per a treballar, de manera col·laborativa, en dos eixos específics. El primer, delimitar una estratègia que permeti la incorporació d'una perspectiva feminista en el desenvolupament i la implementació de la solucions basades en intel·ligència artificial. El segon, identificar temes i accions clau que permetin utilitzar aquesta tecnologia com a eina de suport per tal d’avançar les agendes feministes des d’un enfocament transdisciplinar.

Quin fou el propòsit general de la Jornada sobre Feminismes i Intel·ligència Artificial?

Més que buscar la igualtat en xifres o la inclusió de dones en diversos espais, el feminisme busca analitzar i incidir en les estructures de poder i en les dinàmiques d'opressió que generen o reprodueixen violències (no limitades a les patriarcals) i desigualtats (incloses les de gènere). Per tant, lluny de ser teòric, el feminisme proveeix pràctiques i metodològiques no sols per a l'alliberament col·lectiu de diverses formes d'opressió, sinó per a reexistir i possibilitar l'alteritat. Per tant, introduir la perspectiva feminista en el desenvolupament científic i industrial de la intel·ligència artificial (IA) ens presenta amb una la posiblidad de repensar la tecnologia com una eina per a l'alliberament; procés que requierirá qüestionar i transformar els mecanismes de disseny dels plans de recerca i els d'aplicació industrial perquè de forma sostinguda aquests sistemes, al llarg dels seus diferents processos de desenvolupament, deixin d'emular violències o discriminació.

Un exemple de l'impacte que el pensament feminista ja té en el camp de la IA és el concepte d'interseccionalitat, que s'ha convertit en un criteri estàndard per a, per exemple, avaluar biaixos en els sistemes considerant simultaneamente atributs com el gènere i la raça. Aquest terme en la IA s’ha erigit amb força gràcies al treball d’investigadores com Joy Buolamwini i Timnit Gebru, que han subratllat la falta d'inclusió de dones racialitzades en bases de dades d'entrenament de sistemes d’IA i els impactes derivats d'aquesta falta de representativitat en la seva aplicació. Una altra aportació clara dels feminismes ha estat la visibilització del treball precari i de les paupèrrimes condicions laborals, dins de les cadenes de producció associades amb el desenvolupament d'aquesta tecnologia, des de les mines, fins a l'etiquetatge de les dades. En aquest sentit, les aportacions feministes ja han aconseguit canviar el focus d'interès sobre l’ús i impacte de la tecnologia de futurs especulatius relacionats amb temes com la superinteligencia artificial, per riscos molt més reals i quotidians i que s’emmarquen en l’àmbit de la defensa dels drets humans.

Utilitzant aquesta i d’altres perspectives feministes, en aquest esdeveniment es va fomentar el debat critic i propositiu, per això vam referir-nos al feminisme com una pluralitat, en lloc de com un concepte monolític.

Què és el que va motivar aquesta primera trobada? I per què és necessari crear espais per discutir aquests temes?

El més obvi radica en el desequilibri de gènere que existeix actualment en el camp de la IA, que no sols limita qui es beneficien i tenen agència en el desenvolupament tecnològic, sinó que delimita les perspectives dels qui dissenyen la tecnologia. Per tant, els feminismes són instrumentals per a generar canvis radicals en les visions sobre el futur tecnològic i la manera en la qual aquest s'interrelaciona amb les persones i amb el planeta. A més, lluny de ser universals, les problemàtiques han d'entendre's dins d'un temps i context específics. Així doncs, creiem que és necessari reflexionar i actuar des del context més proper, particularment des de Catalunya, per establir vies en el desenvolupament de la IA des dels feminismes. Això requereix donar resposta, entre altres, a preguntes com: De quina manera pot la tecnologia fer costat als moviments feministes? I quines sinergies és possible crear per a avançar en aquests temes?

Per respondre aquestes preguntes, encara que parcialment, la Jornada va comptar amb una presentació inicial de la doctora Sofía Trejo (Barcelona Supercomputing Center) així com d'una sessió de treball i un panell de discussió de gran qualitat sobre els reptes més urgents i línies de treball per donar-hi resposta. Fou un luxe de sessió, gràcies a totes les participants!

El Comitè Organitzador

Sofía Trejo

Albert Sabater

Ulises Cortés

Karina Gibert