La concepció espacial del temps en xinès s’ha descrit com una creu formada per la línia horitzontal i la vertical, amb dues orientacions i quatre direccions (amunt, avall, endavant i endarrere) que divergeixen des del centre de la creu.
Fonts:
Lera Boroditsky (2001), «Does Language Shape Thought?: Mandarin and English Speakers’ Conceptions of Time», Cognitive Psychology 43, 1-22.
Ning Yu (2012), «The metaphorical orientation of time in Chinese», Journal of Pragmatics 44, 1335-1354.