La llengua escrita, la norma lingüística prescrita, és qui fa la llengua. Quan posem en relació la llengua escrita i la parlada observem “equivocitats”, que són els registres que ens permeten construir la representació simbòlica d’una única llengua, amb pluralitat de realitzacions orals. El llibre analitza el fenomen des de la perspectiva de les llengües minoritàries.