El projecte «Matar un comissari», d'Olga Taravilla Baquero, posa la qüestió la seva necessitat de la figura de comissari d’exposicions. Es podrà veure fins el 28 de gener.
A vegades, sense adonar-nos-en, seguim camins marcats, intentem reflectir models sense detenir-nos a pensar massa en el perquè de tot plegat. Com, on i per què emergeix la figura del comissari en les exposicions artístiques? Quina és la seva funció? És necessari comptar amb aquesta figura sempre? Quines diferències hi ha entre aquesta figura i la figura de l'artista?
Una exposició a la biblioteca del Barri Vell reflexiona sobre aquestes qüestions. La mostra es titula “Matar a un comissari” i és un projecte d’Olga Taravilla Baquero. Estarà oberta al públic fins el 28 de gener.
Mirada històrica
La historiografia assenyala que l’exposició “The Family of Man”, organitzada l'any 1955 pel fotògraf Edward Steichen al MOMA de Nova York, va representar un punt d'inflexió. Aquella no va ser una exposició col·lectiva a l'ús sinó que Steichen va seleccionar unes fotografies sota una temàtica concreta que després configurarien la mostra.
La figura del comissari-autor, tal com el coneixem ara, apareix uns anys més. Serà Harald Szeemann el primer a declarar-se ell mateix «Ausste-llungsmacher» –faedor d'exposicions–. La mostra Documenta de Kassel (Alemanya) de l'any 1972, comissariada per Szeemann, marcarà un abans i un després. La consideració d'autoria del comissariat s'enfrontarà amb els artistes que veuen utilitzades les seves creacions per explicar altres idees. Són justament les idees el que comparteixen comissaris i artistes. És l'autoria que el que comparteixen.
La materialització de la mostra que es pot contemplar a la biblioteca del Barri Vell parteix d'aquesta idea. No obstant això, Olga Taravilla la porta cap al seu terreny personal. Què significa “Matar un comissari” en el seu recorregut vital? La biografia de Taravilla ens remet als seus primers anys de formació a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona en l'àmbit de la pintura, l'escultura i el gravat. Més endavant, la bifurcació del camí cap a la part teòrica farà que la pintura quedi en segon terme fins a deixar els pinzells per les paraules. Amb l'exposició, hi ha un retorn als pinzells però hi ha quelcom que traspassa la matèria, hi ha una idea que potser és important. O no. Pintant, ella mata al comissari.