Tesi doctoral de Miquel Sitjar Suñer: "Influència de l'adherència terapèutica i el suport social en la qualitat de vida de les persones amb diàlisis peritoneal". Direcció: Dra. Ma. Rosa Suñer Soler i Dra. Concepció Fuentes Pumarola. Departament d’Infermeria
La insuficiència renal crònica suposa un problema de salut pública que afecta a prop de l'11% de la població adulta en tot al món. Això no obstant, l'impacte de la diàlisi peritoneal en les persones que fan aquest tractament és poc conegut. La present investigació ha estudiat l'adherència terapèutica, la qualitat de vida relacionada amb la salut, el suport social percebut i les vivències dels pacients amb tractament renal substitutiu mitjançant la diàlisi peritoneal de la Regió Sanitària de Girona. En aquesta investigació s'ha combinat la metodologia quantitativa i qualitativa, estudiant variables sociodemogràfiques, clíniques, relacionades amb l'adhesió al tractament, la qualitat de vida percebuda i el suport social.
En relació a la fase quantitativa, hi ha participat 55 pacients, edat mitjana de 61,4 anys, el 69,1% homes i una mitjana de temps de tractament renal substitutiu de 22,9 mesos. El 80% han expressat ser complidors en els diferents indicadors d'adherència al tractament. Les dimensions més positives pel que fa a la qualitat de vida percebuda han estat la funció cognitiva, la satisfacció del pacient amb relació al personal que l'atén i el personal de diàlisi com estímul i les més afectades la situació laboral, la càrrega de la malaltia, la percepció general, vitalitat i rol físic. La percepció global de suport social ha estat elevada. En els models de regressió lineal, la qualitat de vida en l'àmbit físic s'ha associat amb l'edat i amb els símptomes de la malaltia renal; i en l'àmbit mental amb la càrrega de la malaltia. Han participat 10 persones en l'entrevista grupal, els participants han referit tenir menys energia, menys força i més fatiga davant petits esforços, havent de modificar alguns hàbits i estils de vida establerts per compensar aquesta mancança i trobar l'equilibri entre les expectatives, la situació en la qual es viu i el tractament.
Es pot concloure que les persones més grans i les que tenen més símptomes manifesten pitjor salut en l'àmbit físic i les que perceben més càrrega per la mateixa malaltia pitjor salut en l'àmbit mental. Així i tot, la diàlisi peritoneal és viscuda com un tractament menys agressiu i que dóna més autonomia.
Lectura de la tesi: 15/03/2018, Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia
Notícies relacionades