1. INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA ORGÀNICA (6 h)
1.1. Importància de la Química Orgànica
1.2. Presentació de l'assignatura
1.3. Tipus d'enllaç
1.4. L'enllaç covalent segons la teoria de Lewis
1.5. L'enllaç segons la mecànica quàntica. Orbitals i hibridació. Enllaços sigma i pi.
1.6. Forces intermoleculars: de Van der Waals i d'enllaç d'hidrogen.
2. CARACTERÍSTIQUES ESPECIALS DE L'ÀTOM DE CARBONI (8 h)
2.1. Introducció a la Química del Carboni.
2.2. Tetracovalència de l'àtom de carboni.
2.3. Energies d'enllaç
2.4. Capacitat de concatenació
2.5. Estabilitat cinètica dels compostos del Carboni
2.6. Isomeria. Classificació dels isòmers. Isòmers estructurals, geomètrics, estereoisòmers: enantiòmers i diastereòmers.
2.7. Propietats dels estereoisòmers configuracionals.
2.8. Quiralitat en la natura.
3. HIDROCARBURS (14 h)
3.1. Introducció.
3.2. Alcans. Nomenclatura, estructura i conformacions.
3.3. Reaccions dels alcans. Halogenació. Productes halogenats importants. Propietats dels haloalcans. Combustió.
3.4. Hidrocarburs cíclics. Conformacions.
3.5. Alquens. Propietats físiques. Nomenclatura dels radicals. Estructura. Estabilitat relativa dels alquens.
3.6. Reaccions dels alquens. Característiques de l'enllaç pi. Reaccions d'addició al doble enllaç: hidrogenació, addicions d'àcids i d'halogens. Oxidació: amb permanganat i ozó. Polimerització. Cicloaddicions (Diels-Alder).
3.7. Alquins. Estructura, propietats físiques i nomenclatura. Obtenció de l'acetilè.
3.8. Reaccions dels alquins. Caràcter àcid de l'hidrogen terminal. Addicions als alquins. Addicions d'halogens i d'àcids. Reacció de Diels-Alder. Formació d'enllaços C-C a partir d'acetilurs. Reaccions SN2.
3.9. Hidrocarburs Aromàtics. Avaluació experimental de l'estabilitat. Propietats físiques i nomenclatura.
3.10. Reaccions del benzè. Reaccions de substitució aromàtica electròfila. Oxidació. Reducció. Efecte dels substituents.
4. ESPECTROSCÒPIA (6 h)
4.1. Introducció.
4.2. Espectroscòpia infraroja (IR). Representació i interpretació dels espectres.
4.3. Ressonància magnètica nuclear del protó (RMN-H). Fonaments físics. Desplaçament químic. Acoblament spin-spin. Exemples pràctics.
5. SUBSTÀNCIES ORGÀNIQUES AMB OXIGEN (20 h)
5.1. Introducció
5.2. Alcohols. Propietats físiques i nomenclatura. Obtenció industrial. Reaccions dels alcohols. Oxidació. Transformació en halogenurs.
5.3. Èters. Propietats físiques i nomenclatura. Obtenció. Reaccions.
5.4. Aldehids i cetones. Característiques del grup carbonil. Obtenció. Propietats físiques i nomenclatura. Reaccions del grup carbonil. Formació d'enllaços C-C, reacció de Grignard i de Wittig. Reducció d'aldehids i cetones. Oxidació. Reactivitat dels hidrogens en alfa.
5.5. Àcids carboxílics. Característiques, propietats físiques i nomenclatura. Obtenció. Reaccions dels àcids: formació de sals, obtenció d'esters, d'amides. Polímers d'interès industrial: poliesters i poliamides. Formació d'anhídrids d'àcids.
L'avaluació serà presencial però sempre condicionada a les directrius de les autoritats competents i en funció de la realitat sanitària del moment. L'estudiant ha de demostrar solvència i destresa en la formulació química de compostos orgànicos, tan a nivell elemental (compostos bàsics) com avançats (compostos amb 2 o més funcionalitats).
L'estudiant ha de mantenir una posició global d'entesa de l'àmbit orgànic de la química i la seva necessitat en el sector industrial.
L'estudiant ha de demostrar capacitat de correlació d'estructures químiques orgàniques amb la resposta de les tècniques de caracterització.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà com a NO presentat a l'estudiant que no havent-hi demanat l'avaluació única NO participi en alguna de les proves d'avaluació continuades. En el cas dels estudiants que optin per l'avaluació única tindràn una consideració de NO presentats quan no participin de la prova única d'avaluació.
Avaluació única:
Tots els estudiants tenen dret a ser avaluats segons una via única, sense seguiment continuat al llarg de quadrimestre. Aquesta avaluació serà presencial o no presencial en funció de les directrius de les autoritats comepetents i en funció de la realitat sanitària del moment. Donada la naturalesa teòrica de l'assignatura (sense pràctiques) l'estudiant podrà demostrar les seves capacitats en UN ÚNIC examen, a celebrar en la data fixada per l'EPS. Els criteris d'avaluació coincidiran amb la suma de criteris de les dues proves PAC de la via de seguiment continuat i el pes de l'examen serà del 100%. Aquesta prova d'avaluació serà recuperable en el periode de temps fixat per l'EPS.
Per tal de poder accedir a aquesta via d'avaluació l'estudiant haurà de solicitar-lo al professor abans de la data que fixi la Comissió de Govern de l'EPS, la qual serà puntualment informada. La no petició implicarà que la seva via ordinària d'avaluació serà l'avaluació continuada.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0, ja sigui segons l'avaluació continuada o avaluació única. En el cas de l'avaluació continuada, es necessita a més a més una qualificació mínima de 3,5 (a les PAC's) per tal de poder fer promig entre les dues PAC. No hi ha una qualificació mínima per accedir a la recuperació.