1. Generalitats.
Introducció: els cormòfits o plantes vasculars. El coneixement dels cormòfits al llarg de la història. Història dels estudis florístics als Països Catalans.
1.1. Caràcters generals de les plantes vasculars: el corm i el seu significat adaptatiu. Caràcters morfològics i anatòmics: la teoria estèlica.
1.2. L'origen dels cormòfits, la conquesta del medi terrestre. Les primeres plantes vasculars conegudes. La teoria telomàtica. Filogènia i sistemàtica dels cormòfits.
2. Els pteridòfits, licòfits i monilòfits.
Característiques generals. Cicle biològic. Classificació actual dels pteridòfits. Les psilofitates [polisporangiòfits i licòfits primitius].
2.1. Els licòfits: licopodis, selaginel•les i isoets. Exemples actuals i fòssils més significatius.
2.2. Els eufil·lòfits. Monilòfits, I: els equisets. Exemples actuals i fòssils més significatius.
2.3. Monilòfits II: Les falgueres típiques, Morfologia típica, eusporangis i leptosporangis. Les falgueres eusporangiades (psilotals i ofioglossals). Les falgueres leptosporangiades: protoptèrides, filicòpsids (filicates, els pteridòfits típics), i les hidroptèrides. Distribució i ecologia de les falgueres.
3. Els espermatòfits o lignòfits, les plantes amb llavors
Generalitats. La flor primitiva: microsporofil•les i sacs pol·línics, el pol•len. Megasporofil•les i primordis seminals. La llavor. Origen i diversitat dels espermatòfits: el registre fòssil i els grups actuals. Els primers espermatòfits o progimnospermes. Sistemàtica dels espermatòfits.
4. Gimnospermes.
Les gimnospermes de fulla pinnada: les ciques i els grups fòssils afins.
4.1. El ginkgo.
4.2. Les coníferes o gimnospermes de fulla acicular. Característiques generals. Els estròbils de les pinates. Distribució, ecologia i interès de les coníferes. Sistemàtica i exemples.
4.3. L'estrany grup dels gnetòpsids, un grup d'antòfits primitius.
5. Angiospermes
Generalitats; què és una angiosperma. La flor típica. La reproducció. L'origen de les angiospermes i la seva radiació evolutiva. Conseqüències de l’aparició i la diversificació de les angiospermes. Sistemàtica de les angiospermes.
5.1. El complex de les magnòlides, el grup més primitiu. El grup ANITA.
5.2. Les monocotiledònies, I. O. Alismatals, el grup més primitiu i d'hàbitat aquàtic. O. Lilials i O. Asparagals, les monocotiledònies especialitzades en zoidofília i entomofília.
5.3. Les monocotiledònies, II. O. Arecals, les monocotiledònies d'inflorescència espadiciforme; Arecàcies, port, ecologia, palmàcies útils. Fam. de les lemnàcies, la reducció floral i la del corm en relació amb l'hàbitat aquàtic. O. Poals, les monocotiledònies especialitzades en l'anemofília, interès ecològic, els farratges i els cereals.
5.4. Les dicotiledònies, I. Les eudicots tricolpades basals, o. ranunculals, fam. de les ranunculàcies, diversitat floral, interès; fam. de les papaveràcies, flors, fruits, interès medicinal.
5.5. Les dicotiledònies, II. Les eudicotiledònies nuclears. O. caryophyllales, fam. de les cariofil•làcies i fam. de les cactàcies, adaptació morfològico-funcional, interès ecològic, i ornamental; fam. de les quenopodiàcies, reducció floral, biologia ruderal, resistència a l’estrès halofític i xerofític; O. poligonals, fam. de les poligonàcies; O. santalals.
5.6. Les dicotiledònies, III. Les ròsides típiques I. O. geranials, fam. de les geraniàcies; O. malpigials, fam. de les euforbiàcies, reducció floral i ciatis, espècies útils; O. fabals, fam. de les mimosàcies, fam. de les cesalpinàcies i fam. de les papilionàcies, flor, fruit, els llegums i els farratges.
5.7. Les dicotiledònies, IV. Les ròsides típiques I. O. rosals: fam. de les rosàcies, diversitat de flors i fruits; fam. de les urticàcies. O. fagals: fam. de les fagàcies, fam. de les betulàcies, distribució, ecologia, interès de les espècies principals.
5.8. Les dicotiledònies, V. Les ròsides típiques II. O. brasicals: fam. de les crucíferes, flor, fruit, crucíferes útils. O. malvals: fam. de les malvàcies.
5.9. Les dicotiledònies, VI. Les astèrides o simpètales. O. ericals: fam. de les ericàcies, morfologia, distribució i ecologia de les espècies més significatives.
5.10. Les dicotiledònies, VII. Les euastèrides I. O. lamials, l'especialització en la pol•linització entomòfila. Fam. de les lamiàcies, morfologia floral, pol•linització, ecologia, plantes aromàtiques i condimentaries; fam. de les escrofulariàcies, diversitat floral, hemiparasitisme i parasitisme, fam. de les orobancàcies, l'especialització en el parasitisme obligat; O. solanals: fam. de les solanàcies i fam. de les boraginàcies, flor, fruits, plantes amb interès medicinal.
5.11. Les dicotiledònies, VIII. Les euastèrides II. O. apials: fam. de les apiàcies (umbel·líferes). O. dipsacals: fam. de les dipsacàcies i fam. de les caprifoliàcies. O. asterals, els capítols i l'especialització en l'entomofília; fam. de les campanulàcies i fam. de les asteràcies (compostes), flors, fruits, eficiència pol•linitzadora, diversificació i èxit biològic, plantes útils.