1. Les llengües del món
1.1. Les llengües indoeuropees. Les llengües d'Europa
1.2. La classificació de les llengües: afinitat tipològica i relació genètica entre llengües
1.3. Els mètodes històricocomparatiu, lèxicoestadístic i de la comparació múltiple
2. Les llengües romàniques
2.1. Distribució geogràfica i situació social
2.2. La noció de Romània: Romània vella, nova i submergida
2.3. La classificació de les llengües romàniques
3. Llengua i dialecte
3.1. Accepcions tècniques i ideològiques dels termes llengua i dialecte
3.2. Noció de diasistema lingüístic
3.3. El criteri de la intercomprensió
3.4. La variació lingüística
3.5. Llengües per distància i per elaboració
3.6. La dialectometria
4. Fenòmens de variació i de contacte lingüístic inherents a la difusió del llatí
4.1. Noció de llatí vulgar
4.2. Substrats i adstrats
4.3. La gènesi de les llengües romàniques
5. Textos romànics dels orígens
5.1. Glosses i glossaris
5.2. Primers testimonis romànics
5.3. El Jurament d'Estraburg
5.4. La Seqüència de Santa Eulàlia
6. Evolució de les llengües romàniques en la llarga durada: apunts de gramàtica històrica
6.1. Formes patrimonials i formes cultes
6.2. Accent
6.3. Vocals
6.4. Consonants
6.5. Les declinacions
6.6. El gènere
6.7. L'article
6.8. Qüestions sobre el verb
7. Les llengües romàniques avui
7.1. El grup iberoromànic
7.2. El grup gal·loromànic
7.3. El grup italoromànic
7.4. El grup retoromànic
7.5. El grup balcanoromànic
1. Exercicis:
a) Resum de 10 o 12 línies d'un article (5 %).
b) Ressenya d'unes 30 línies d'un article (10 %).
c) Comentari d'un text curt en una llengua romànica aplicant el model utilitzat a classe (25 %).
2. Examen:
a) Comentari de dos textos curts en portuguès, occità, francès o italià, acompanyats de la traducció en català: exemplificació dels trets presentats durant el curs (20 %).
b) 3 preguntessobre temes del programa (40 %).
* En els treballs i exàmens, cada error de llengua restarà un 0,2.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Per a obtenir una nota caldrà que l'estudiant hagi fet l'examen i tots els exercicis proposats.
Manuals recomanats
ASPERTI, Stefano (2006), Origine romanze: lingue, testi antichi, letterature, Roma: Viella.
BELTRAMI, Pietro G. (2017), La filologia romanza: profilo linguistico e letterario, Bologna: Il Mulino.
CLUA, Esteve, Pilar ESTELRICH, Horst G. KLEIN & Tilbert D. STEGMANN (2003) EuroComRom - Els set sedassos: Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament. Aachen: Shaker.
GARGALLO, José Enrique (1994) Les llengües romàniques. Barcelona: Empúries.
GARGALLO, José Enrique, & Maria Reina Bastardas ed. (2007) Manual de lingüística románica. Barcelona: Ariel.
RENZI, Lorenzo (1976) Introduzione alla filologia romanza. Bologna: Il Mulino. [traducció espanyola: Madrid: Gredos, 1982]
Resta de bibliografia citada en el programa
BEC, Pèire (1973) La langue occitane, «Que sais-je?», 1059. Paris: Presses Universitaires de France. [traducció catalana: La llengua occitana. Barcelona: Edicions 62, 1977]
HARRIS, Martin & Nigel VINCENT (1988) The Romance Languages. London / Sydney: Croom Helm.
HERMAN, Joseph (1970) Le latin vulgaire, «Que sais-je?», 1243. Paris: Presses Universitaires de France.
IORDAN, Iorgu, & Maria MANOLIU (1972) Manual de lingüística románica, 2 vv. Madrid: Gredos. [traducció ampliada del romanès, Introducere în lingvistica romanica. Bucuresti, 1965]
JUNYENT, Carme (1989) Les llengües del món. Barcelona: Empúries.
LAMUELA, Xavier (1994) Estandardització i establiment de les llengües. Edicions 62: Barcelona.
POLANCO, Lluís B. (1992) "Llengua i dialecte: una aplicació dialectomètrica a la llengua catalana", Miscel?lània Sanchis Guarner, III. València / Barcelona: Universitat de València / Publicacions de l'Abadia de Montserrat. pp. 5-28.
TAGLIAVINI, Carlo (1972) Le origini delle lingue neolatine, 6a ed. Bologna: Pàtron. [traducció espanyola: México: Fondo de Cultura Económica, 1993]
VARVARO, Alberto (1968) Storia, problemi e metodi della linguistica romanza. Napoli: Liguori. [traducció espanyola: Barcelona: Sirmio, 1988]
VENY, Joan (1986) Introducció a la dialectologia catalana. Enciclopèdia Catalana: Barcelona.