CT 3. Argumentar críticament a partir dels procediments d'anàlisi i els continguts adquirits que permetin a l'alumne millorar en la seva formació particular i aconseguir el major grau de capacitació possible CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit CTUdG06 Avaluar la sostenibilitat de les pròpies propostes i actuacions CTUdG07 Analitzar les implicacions ètiques de les actuacions professionals CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació CTUdG11 Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los CE 23. Adquirir, interpretar i posar en pràctica coneixements instrumentals aplicats a la Història de l'Art, com per exemple planimètrics i gràfics, fotografia i imatge en moviment, programes informàtics o materials de l'obra d'art CE 24. Adquirir i aplicar una consideració interdisciplinària de les humanitats i de la Història de l'Art en aquest context científic CE 27. Reunir i interpretar dades rellevants que permetin elaborar treballs acadèmics i/o informes professionals sobre el valor i la significació d'una obra o conjunt d'obres i el seu abast social CE 29. Comprendre i expressar en termes divulgatius i científics la naturalesa específica de l'arquitectura i/o l'urbanisme, de la teoria i la història d'ambdós camps de coneixement
1. Antiguitat. Girona. Un cas acotat. Els orígens de la ciutat. La polis grega. De la colonització a les Megàpolis L'imperi Romà. Urbs, vil.les i palaus 2. La cristianització de les ciutat romanes. Memòria martirial i descentralització. - La nova estructura social. Teixit humà i teixit urbà. Feudalització de les ciutats i gremialització del barris. - La catedral, el barri canonical i la universitat. Motors de transformació dels nuclis urbans - Europa inventa la plaça i descobreix la consciencia col·lectiva ciutadana. La plaça de la catedral a l’ajuntament. El mercat com motor i oportunitat - Burgs: les ciutats comercials del nord d’Europa. Els burgesos, a la recerca d’un nou ordre social. Ciutat de nova planta: vilafranques, bastides -Medina: islamització de les ciutats romanes, noves fundacions i teories de l’urbanisme ideal islàmic. - Projecte de ciutat segons la utopia cristiana. La Jerusalem Celestial a la Terra. Jerusalem in re et in se. -“La Ciutat de Deu”. de Sant Agustí al Cardenal Cisneros:Alcalà de Henares, paradigma de la ciutat del coneixement i la seva projecció a Amèrica. 3. Època Moderna Moderna. Utopies. La ciutat ideal del Renaixement. Les grans transformacions del Barroc. Arquitectura, ciutat i Il·lustració. 4. Les grans capitals del segle XIX. La ciutat moderna i els grans debats del segle XX.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Altres 0 30,00 30,00 Anàlisi / estudi de casos 6,00 6,00 12,00 Cerca i anàlisi d'informació 7,00 20,00 27,00 Lectura / comentari de textos 0 30,00 30,00 Prova d'avaluació 4,00 0 4,00 Sessió expositiva 28,00 0 28,00 Sessió pràctica 9,00 0 9,00 Visionat/audició de documents 3,00 7,00 10,00 Total 57,00 93,00 150
ASTENGO, Giovanni (1966). "Urbanistica" A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 541-642 (Vol.14). Fondazione Cini. Catàleg SALVATORI, M.; FERRARI, O.;BRUSCHI, A.; PONTUALE, L. (1965). "Strutture, elementi e tipi " A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 96-284 (Vol. 13). Fondazione Cini. Catàleg ZEVI, Bruno (1958). "Architettura" A: A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 615-700 (Vol. I). Fondazione Cini. Catàleg BENEVOLO, Leonardo (1972). Historia de la arquitectura del Renacimiento (2 vols.). Madrid: Taurus. Catàleg ROTH, Leland (1999). Entender la arquitectura : sus elementos, historia y significado. Gili. Catàleg PEVSNER, Nikolaus (1994). Breve historia de la arquitectura europea . Alianza. Catàleg BENEVOLO, Leonardo (1978). El diseño de la ciudad (5 vols.). Gili. Catàleg ZEVI, Bruno (1981). Saber ver la arquitectura : ensayo sobre la interpretación espacial de la arquit. Poseidón. Catàleg BENEVOLO, Leonardo ... [et al.] (1993). Principi e forme della città . Libri Scheiwiller. Catàleg TOURNIKIOTIS, Panayotis (2014). La historiografia de la arquitectura moderna (Pevsner, Kaufmann, Giedion,etc.). Barcelona: Reverté. Catàleg Rodà, Isabel (cop. 2014 ). Urbanisme i monumentalització : Roma i les ciutats a Catalunya . Barcelona: UOC. Catàleg Carreras Güell, Jordi ([1992] ). Arquitectura i urbanisme : (1860-1935) . Cassà de la Selva: Arxiu Municipal. Catàleg Harouel, Jean-Louis (1981 ). Histoire de l'urbanisme . Paris: Presses universitaires de France. Catàleg Harvey, David (2008 ). París, capital de la modernidad . Tres Cantos: Akal. Catàleg Hazan, Éric (2011 ). París en tensión : urbanismo e insurrección en la ciudad de la luz . Madrid: Errata Naturae. Catàleg Bohigas, Oriol (1963 ). Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme . Barcelona: Ed. 62. Catàleg Wiebenson, Dora Placzek, Adolf (1983 ). Architectural theory and practice from Alberti to Ledoux (2nd ed.). [S.l.]: Architectural Publications. Catàleg Tournikiotis, Panayotis (cop. 2014 ). La Historiografía de la arquitectura moderna : Pevsner, Kaufmann, Giedion, Zevi, Benevolo, Hitchcock, Banham, Collins, Tafuri (Ed. actualizada). Barcelona: Reverté. Catàleg Kaufmann, Emil (1963 ). L'Architecture au siècle des lumières : baroque et post-baroque en Anglaterre, en Italie et en France . Paris: Julliard. Catàleg Varriano, John (1990 ). Arquitectura italiana del Barroco al Rococó . Madrid: Alianza. Catàleg Frampton, Kenneth (cop. 2000 ). Le Corbusier . Madrid: Akal. Catàleg Pizza, Antonio (2002 ). Viena - Berlín : teoría, arte y arquitectura entre los siglos XIX y XX . Barcelona: Edicions UPC. Catàleg Schorske, Carl E (1981 ). Viena Fin-de-Siècle : política y cultura . Barcelona [etc.]: Gili. Catàleg Hernando, Javier (1989 ). Arquitectura en España, 1770-1900 . Madrid: Cátedra. Catàleg Berdoulay, Vincent Claval, Paul (2001 ). Aux débuts de l'urbanisme français : regards croisés de scientifiques et de professionnels : fins XIXe-début XXe siècle . Paris[etc.]: L'Harmattan. Catàleg Laurence, Ray (2011 ). The City in the Roman West, c. 250 BC-c. AD 250 . Cambridge [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg Duret, L (2001 ). Urbanisme et métamorphoses de la Rome antique (2e tirage de la 2e édition). Paris: Les Belles Lettres. Catàleg Harris, W. Victor (1999 ). The Transformations of Urbs Roma in late antiquity . Portsmouth: Journal of Roman Archaeology. Catàleg Favro, Diane (1996 ). The Urban image of Augustan Rome . New York: Cambridge University Press. Catàleg Rykwert, Joseph (1985 ). La Idea de ciudad : antropología de la forma urbana en elMundo Antiguo . Madrid: Hermann Blume. Catàleg Greco, Emanuele (cop. 1999 ). La Città greca antica : istituzioni, società e forme urbane . Roma: Donzelli. Catàleg Bozzoni, Corrado (2006 ). L'architettura del mondo antico . Roma [etc.]: GLF editori Laterza. Catàleg Lloyd, Seton (1973 ). Arquitectura mediterránea prerromana . Madrid: Aguilar. Catàleg Oliver-Bonjoch i Oliver, Jesús (2004 ). Arquitectura i societat a la Roma imperial . Barcelona: Edicions UPC. Catàleg Duret, L (2001 ). Urbanisme et métamorphoses de la Rome antique (2e tirage de la 2e édition). Paris: Les Belles Lettres. Catàleg Marín Sánchez, Rafel (DL 2000 ). La Construcción griega y romana . Valencia: Universidad Politécnica de Valencia. Servicio de Publicaciones. Catàleg McKay, A. G (1998 ). Houses, Villas and Palaces in the Roman World . London: The Johns Hopkins University Press. Catàleg Gros, Pierre (cop. 1996 ). L'Architecture romaine : du début du IIIe siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire . Paris: Picard. Catàleg Gros, Pierre (1994 ). Storia dell'urbanística. Il mondo romano (3º ed.). Roma: Laterza. Catàleg Gerardo Boto Varela (2014). "Transformacions dels centres urbans des de l’Antiguitat Tardana. El policentris. Dins Pilar Giraldez, Marius Vendrell (Ed.), Centres històrics: el valor del context (, p. 25-45). patrimoni 2.0. BENITO MARTIN, Felix (2002). La Formación de la ciudad medieval : la red urbana en Castilla y León /. Junta Castilla y León. Catàleg
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Prova escrita. Antiguitat i Edat Mitjana Avaluació del contingut donat a classe, amb les lectures suggerides 50 Prova escrita. Èpoques Moderna i Contemporànea Avaluació del contingut donat a classe, amb les lectures suggerides 50
Prova escrita(100%): Cada professor proposarà una o mes lectures que tindran relació amb els continguts impartits a classe. L'avaluació constarà d'una única prova escrita amb una o més preguntes relacionades amb la matèria impartida per cada professor, a través de les quals l'estudiant haurà de demostrar que ha assumit els continguts generals de la matèria. Es tindrà en compte també el coneixement de la matèria, la claredat expositiva i la precisió argumental, a banda de les lectures realitzades Criteris específics de la nota «No Presentat»:Es considerarà NO PRESENTAT l'alumne que no hagi realitzat cap de les proves d'avaluació
Pel·lícules recomanades: The human scale (2012) Gran Horizonte (2013) El vientre del arquitecto (1987)
Art antic I. Proper orient Art antic II. Grècia i Roma Art Barroc Art contemporani I Art contemporani II Art del Renaixement Art i arquitectura a Espanya: les èpoques del Renaixement i del Barroc Art medieval hispànic Catedrals, monestirs i palaus Cultura contemporània I Cultures artístiques del món Geografia d'Europa Història antiga Història contemporània Història d'Amèrica Llatina contemporània Història de l'Art de la Baixa Edat Mitjana Història de l'art de l'Alta Edat Mitjana Història d'Espanya Història medieval Història moderna Història política i cultural