Anàlisi de la producció literària general en comparació a d’altres camps artístics, com la pintura, la música, les arts escèniques i especialment el cinema; confluència i divergències entre les diverses arts i estudi de les adaptacions d’un medi narratiu a un altre, amb una especial atenció a les adaptacions cinematogràfiques de textos literaris.
Calendari:
Part I. Prof. Sala: 22 set-20 oct
Part II. Prof. Valsalobre: 22 oct-16 feb
Part III. Prof. Ramos: 18 feb-15 abr
Part IV. Prof. García: 20 abr-20 maig
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició digital, - David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit.
(Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
L’assignatura té com objectiu principal descriure l’evolució, els fonaments teòrics i els instruments pràctics en que es fonamenta la gestió dels espais naturals amb una molt especial atenció als espais naturals protegits. En primer lloc s'estudia l’evolució del marc legislatiu i conceptual que ha estat la base de la gestió dels espais naturals. En segon lloc es donen a conèixer els instruments que s’utilitzen per la seva gestió i s’exposen els distints planejaments sectorials (ús públic, fauna, boscos, agricultura i ramaderia…). Un bloc es dedica a la qüestió del turisme en els espais protegits i la gestió de l'ús públic. Finalment en tercer lloc s’estudien les polítiques de connectivitat entre espais naturals i l’avaluació dels espais naturals, tant de forma individual com en el cas de les xarxes.
Algunes de les sessions aniran a càrrec de reconeguts professionals de l’àmbit de la planificació i la gestió dels espais naturals protegits.
També es contemplen dues sortides de camp: Parc Natural del Cap de Creus (1 dia / OBLIGATÒRIA) i Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (2 dies / OBLIGATÒRIA).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi dels factors humans i socials que expliquen l'exposició i vulnerabilitat humanes als riscos ambientals i les diferents formes de gestió desenvolupades per tal de fer-hi front.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció dels aspectes espacials de les activitats turístiques, així com a la seva dinàmica històrica i actual
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
L'assignatura es planteja com una reflexió sobre el món actual, des de la perspectiva regional, basant-se fonamentalment en la descripció dels grans conjunts socioeconòmics i ambientals. Es donarà també una aproximació a la geopolítica, les relacions socials, a les diferents cultures i religions, tot això encaminat a una major comprensió del món actual. A més, una part del curs consistirà en un aprofundiment en tots aquests aspecte per a una/dues regions concretes: Àfrica i/o Àsia Central.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Anàlisi de l'obra de M. Foucault i d'alguns estudis actuals sobre biopolítica
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
PLATÓ, ETAPA DE MADURESA
Coneixement directe d'alguns dels principals diàlegs de l’etapa de transició i maduresa de Plató. Diàleg crític amb aquestes obres per copsar tant el valor que suposaven per als seus coetanis com per a nosaltres mateixos.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Lectura de la Crítica de la raó pura de Kant
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció als principals corrents historiogràfics, actuals i històrics, que han conformat el saber històric. Es posarà especial èmfasi en els corrents historiogràfics sorgits a partir del segle XIX, coincidint amb la professionalització de la història. La segona part de l'assignatura estarà dedicada als corrents de pensament arqueològic.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció a la historia comparada de les societats rurals europees, posant especial atenció en el cas català. Es combinen classes de reflexió teòrica, on es presenten i es debaten els conceptes i eines bàsics per a l'anàlisi històrica del món rural, de l'edat mitjana a la contemporània, amb classes pràctiques, que permeten iniciar l'estudiant la recerca.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les manifestacions artístiques i simbòliques de la prehistòria
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Analitzar l'origen històric, les formes d’organització i el funcionament de les institucions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquest curs es desitja que l’alumnat conegui la importància del llibre com a objecte físic i suport de textos i imatges. L’aparició i desenvolupament de la forma còdex. Com es fa un llibre manuscrit? Els tipus de llibres més utilitzats a l’Europa occidental i els tipus de lectura al llarg de la història. El pes del llibre com a transmissor cultural i els canvis actuals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la dimensió econòmica de les manifestacions socials i culturals de la humanitat amb especial atenció a la comprensió dels problemes centrals de l'economia des del punt de vista de l'antropologia social.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi dels canvis socials, polítics i econòmics que va suposar la conquesta europea, amb especial èmfasi a l’espanyola, dins les societats prehispàniques americanes i l’organització de les societats colonials.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les principals aportacions en la reflexió i la praxi de l'art en relació amb el gènere des d'una perspectiva internacional. Aquesta assignatura ofereix una visió dels temes més rellevants en relació a les qüestions d'art i gènere, així com de l’art de les dones més representatives de l’art del segle XX. S’exploraran els diversos mitjans artístics (pintura, escultura, fotografia, instal•lacions, performance) i allò que singularitza les dones en el món de la creació contemporània.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura proposa una introducció a les manifestacions artístiques de l'Europa del segle XVIII a partir dels grans epicentres (Roma, París, Londres, Madrid, etc.), amb especial atenció al context històric, social i cultural que ho feu possible. Des d'aquest punt de vista, l'assignatura abordarà fenòmens com el Grand Tour, la descoberta del món grec i de Pompeia i Herculà, la implantació de l'ideari il·lustrat, la revolució científica, etc.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
El patrimoni històric-artístic com a tipologia del patrimoni cultural. Quan i com comença la seva valoració. Legislació del patrimoni artístic en el marc de la llei del Patrimoni Cultural de 1993 de la Generlitat de Catalunya. Inventaris i Catàlegs. Conèixer i fer difusió del patrimoni cultural local. Ruta històrico-artística d'un municipi.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi de l’evolució de la imatge en el període tardogòtic, especialment a Flandes. S’analitza la imatge en el si d’un sistema de representacions visuals i en unes topografies canviants que modularen el significat de les obres, la seva capacitat d’influència en els espectadors i la interacció amb ells.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
ESPECTACLES EFÍMERS I POLÍTICA: TRES CASSOS D’ESTUDI
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'ASSIGNATURA PORTA COM A SUBTÍTOL QUE DEFINEIX EL CONTINGUT:
Cartografies contemporànies per a les pràctiques artístiques recents (1977-2012)
Qui diu que no interessa l'art contemporani? Des de l'any 2007, la Tate Modern de Londres, amb una programació dedicada específicament a l'art contemporani, s'ha convertit, amb més de 5 milions de visitants l'any, en el tercer museu més visitat del món (darrere el Louvre i el British Museum). I el Reina Sofia de Madrid, l'any 2011, pràcticament va igualar els visitants de El Prado. Per fi s'estan trencant els tòpics i estereotips que feien de l'art contemporani un art banal, prescindible i frívol. Això es correspon amb la necessitat de conèixer millor l'art de la nostra època i la sensació creixent que ha canviat la nostra forma de veure i entendre el món.
Els darrers 35 anys han quedat marcats per profundes convulsions, a nivell internacional, en l'àmbit polític, econòmic, social i cultural. I les pràctiques artístiques, així com les institucions museístiques, no n'han estat al marge. Durant aquestes dècades s'ha modificat sustancialment la noció d' "artista", d' "obra d'art" i d' "espectador", i això ha forçat a qüestionar les metodologies historiogràfiques tradicionals per aproximar-se a l'art de la nostra època i els relats amb els quals aquest pot esdevenir legible i comprensible.
En aquesta assignatura es plantejaran diferents cartografies per acostar-se a la complexitat de les pràctiques artístiques recents, prenent com a punt d'inflexió 1977, l'any en què s'inaugura a París el Centre Georges Pompidou ("Beaubourg"), es mostra a Nova York l'exposició "Pictures", té lloc la Documenta 6 de Kassel i mor Blinky Palermo. La dècada anterior va viure l'emergència d'una generació d'artistes que havien començat a provocar canvis sustancials en el món de l'art. Però és a partir de finals dels setanta que comencen a generalitzar-se diversos fenomens que seran objecte d'anàlisi i estudi durant el curs: en primer lloc, la introducció de les problemàtiques postmodernes en l'àmbit de l'art, amb l'entrada de perspectives explícitament feministes, postcolonials i de crítica institucional o activisme polític; però també, noves narratives, nous escenaris, noves pràctiques, nous models teòrics.
Totes aquestes mutacions configuren un panorama realment complex i alhora fascinant, que desborda fins i tot l'immens interés que, per si mateixos, tenen alguns artistes en concret. Així, l'assignatura abordarà l'estudi singularitzat d'alguns artistes d'entre els més significatius dels que han marcat la nostra època, tenint en compte que aquesta està travessada per cronologies diverses. I, al mateix temps, es plantejarà, entre d'altres perspectives, la irrupció en l'escena artística del multiculturalisme, la teoria queer, l'estètica relacional, així com la generalització de nous llenguatges artístics sorgits a partir de la hibridació amb els universos de la fotografia, el cinema, la música o les arts escèniques.
La metodologia de les classes serà explícitament multidisciplinar, i abordarà el fenomen artístic dels darrers 35 anys a partir de l'estudi dels artistes i les tendències més rellevants, del context museístic i institucional, dels nous referents teòrics i d'alguns esdeveniments significatius d'ordre polític, economòmic o cultural.
Quins noms d'artistes seran convocats en el curs? Entre molts altres, Gerhard Richter, Olafur Eliasson, Doris Salcedo, Nan Goldin, William Kentridge, Jeff Wall, Shirin Neshat, Cildo Meireles, Nancy Spero, Hans Haacke, Martha Rosler, Hito Steyerl, Ai Weiwei.... però també Joseph Beuys, Sigmar Polke, Marcel Broodthaers, Krzysztof Wodiczko, Michelangelo Pistoletto, Alexandra Riera, Aernout Mik, Ursula Biemann, Ricardo Basbaum, Dias & Riedweg, Hans Peter Feldmann, Anish Kapoor, Öyvind Fahlström, Lothar Baumgarten, Alan Sekula, Ibon Aranberri, María Ruido...
De quins espais parlarem? De l'aparició del Beaubourg a París i de la Tate Modern a Londres, però també del Palais de Tokyo i de la Documenta de Kassel, o de la Bienal de Sao Paulo i de la de Sydney o Johannesburg. Però també de l'emergència de cultures artístiques abans silenciades pel colonialisme etnocèntric i pràctiques artístiques que han posat el cos, la identitat i el gènere en el centre d'una impugnació renovada...
Com van plantejar Deleuze i Guattari, és l'hora de fer mapes, i ja no calcs: "Si el mapa s'oposa al calc és precisament perquè està orientat a una experimentació que actua sobre la realitat. El mapa no reprodueix un inconscient tancat sobre si mateix, sinó que el construeix". Cal, doncs, "fer mapes, com ho fan l'orquídia i la vespa; és més acció que representació; la cartografia, abans que representar un món que ja està donat, suposa la identificació de nous components, la creació de noves relacions i territoris, de noves màquines". I què en pot restar, al capdavall, d'aquestes noves cartografies? Noves formes de replantejar la nostra mirada al món i, fins i tot, la nostra pròpia identitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Diversitat tipològica i adquisició de segones llengües; la influència de la L1. El procés d'adquisició i l'ensenyament de segones llengües (teoria i pràctica). El català i l'espanyol com a L2.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
L'objectiu de l'assignatura és proporcionar eines d'anàlisi per resoldre els processos més habituals del català parlat actual. Les sessions partiran de casos o problemes relacionats amb la pronunciació, els usos lèxics, la morfologia i la sintaxi en els discursos orals i escrits. Es tindran en compte els marcs dialectals i els models estàndard, i es discutiran les alternatives de correcció de les formes analitzades. L'assignatura servirà també per presentar la nova Gramàtica catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, i familiaritzar els alumnes amb aquesta eina fonamental per al treball lingüístic dels professionals, que és previst que es es faci pública a finals de 2016.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari de textos lírics de l'Edat Mitjana als nostres dies.
Lírica medieval: Sadurní Martí (26/9-14/12, 22 sessions)
Lírica moderna I: Pep Valsalobre (19/12-8/2, 8 sessions)
Lírica moderna II: Albert Rossich (13/2-27/3, 13 sessions)
Lírica contemporània: Mita Casacuberta (29/3-24/5, 13 sessions)
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Les pràctiques externes tenen com objectiu el fet que l’estudiant pugui aplicar els coneixements teòrics i metodològics adquirits al llarg del grau en les tasques que desenvolupen una sèrie d’empreses que treballen en diferents àmbits relacionats amb la llengua i la literatura castellanes, entre d’altres.
|
OPoptativa |
6 |
J |
Aanual |
K |
1primer semestre |
Estudi i anàlisi descriptiva de les característiques dels criolls, de les variants lingüístiques constitutives y sustitutives de l'espanyol, y de la morfologia diacrònica de l'espanyol.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi d'autors, obres i gèneres de la literatura espanyola.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |