L'estructura de la gramàtica: fonologia i fonètica, morfologia, sintaxi i semàntica. Tipologia i universals lingüístics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Llatí (3102G00020)
Estudi de la llengua llatina.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció històrica i literària bàsica als principals períodes, obres i temes de la literatura romànica medieval, estructurada entorn de la lectura d'una selecció d'obres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general, transhistòric i transnacional del fenomen literari, amb especial atenció al caràcter específic del llenguatge literari, a la constitució dels texts literaris, a les disciplines d'anàlisi d'aquest àmbit i a les característiques bàsiques dels gèneres que conformen la producció literària.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
IMPORTANT: Per fer aquesta assignatura, és imprescindible haver cursat i aprovat abans l'assignatura Teoria de la Literatura. Els continguts de Teoria de la Literatura es donen per sabuts per poder fer Crítica Literària.
Estudi diacrònic del pensament literari occidental des de l'Antiguitat fins als nostres dies, amb especial atenció a les escoles de teoria literària del segle XX, i anàlisi, descripció i interpretació de textos literaris a partir dels instruments que la crítica literària contemporània ens facilita.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi dels autors més importants de la literatura llatina.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Així mateix, es treballaran textos literaris (en llengua original i traducció) relatius a problemàtiques socio-culturals de l'Itàlia contemporània.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura franceses, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'enfocament comunicatiu, i aspectes del context cultural de la llengua. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura que s’hagi escollit i els seus autors més representatius mitjançant la presentació i anàlisi de textos.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Apropiacions i reescriptures de la literatura arturiana i shakespeariana
Les apropiacions de la literatura arturiana i shakespeariana han adoptat formes molt variades al llarg de la història i encara són ben presents a la cultura contemporània, per exemple a les arts visuals, els jocs de vídeo i la filmografia. El cinema ha estat especialment ric en l’us de materials artúrics i shakespearians: l’apropiació en aquest camp es pot materialitzar en citacions o al·lusions de passada o en reformulacions més complexes de trames i personatges, o fins i tot en intents de beneficiar-se de l’autoritat cultural que s’associa amb el bard o amb el poderós simbolisme arturià.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Aquesta matèria ofereix una introducció general a la cultura periodística i una atenció específica als gèneres periodístics informatius i d’opinió. S’abordarà el concepte de gènere periodístic des de les seves modalitats primordials: notícia, entrevista, reportatge, crònica i opinió. Al mateix temps s’exposarà un conjunt de conceptes que ha de permetre contextuar aquestes modalitats en el marc general del periodisme. Així, les esferes privada i pública de la comunicació, el concepte d’opinió pública, els tipus de publicacions periodístiques, la funció democràtica de la qualitat informativa, les estratègies compositives i les característiques del discurs periodístic, bastiran un cos de reflexió teòrica i un treball pràctic destinats al domini de la cultura periodística, al diagnòstic crític dels mitjans de comunicació i a la consecució de les habilitats expressives de la pràctica periodística de la nostra època.
L’estudi es fa preferentment a partir de mostres de la premsa actual catalana i espanyola, així com a partir de firmes de referència de la tradició periodística d’arreu del món.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Anàlisi de la variació i dels diferents registres lingüístics que incideixen en la llengua dels mitjans de comunicació.
Descripció i anàlisi dels agents que intervenen en la llengua dels mitjans de comunicació (acadèmies, gramàtiques, llibres d'estil, periodistes, etc.), i de l'argumentació implícita o explícita que mostren. Anàlisi dels processos de producció, transmissió i recepció de la informació, especialment la referida a aspectes metalingüístics. Descripció, anàlisi i interpretació dels principals models textuals vinculats als diferents gèneres informatius, interpretatius i d'opinió.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual. -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica.-Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
-Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual, centrant-nos sobretot el la televisió.- Aprendre la taxonomia dels diferents formats i gèneres televisius -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica. -Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres (televisives i cinematogràfiques) representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.-Descripció i diferenciació dels estudis de gènere i anàlisi de la seva influència en una reinterpretació del llegat cultural destinada a revalorar l'aportació femenina i a reconsiderar la cultura i l'art com formes de transmissió de la construcció social de la identitat.-Anàlisi i interpretació del món contemporani a partir dels referents i claus que aporta la Història.-Descripció i interpretació de l'evolució de les societats contemporànies observant l'homogeneïtzació derivada de la globalització, però també l'afirmació i perseverança d'identitats culturals diferenciades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Reflexió sobre la contemporaneïtat i la seva implicació en la qüestió de gènere.
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
- Aprendre a fe recerca en comunicació
-Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs.
Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs.
Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius.
Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació en el món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició digital, - David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit.
(Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura ofereix una anàlisi geogràfica de l'espai litoral centrada en la caracterització biofísica, socioeconòmica i paisatgística de les costes, la presentació dels principals problemes ambientals i els instruments d'ordenació i gestió específica d'aquest espai.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Aquesta assignatura té com objectiu donar els coneixement que permetin compendre, analitzar i gestionar les dinàmiques territorials i socioambientals que incideixen en els espais de muntanya a partir del coneixement de les seves principals característiques biofísiques i els seus principals problemes ambientals. CONTINGUTS: El concepte de muntanya. Origen de les formacions muntanyoses. Les principals formacions muntanyoses des d'una perspectiva multiescalar. Característiques climatològiques de les àrees de muntanya. Característiques geomorfològiques de les àrees de muntanya. Característiques hidrodològiques i edafològiques de les àrees de muntanya. Característiques biogeogràfiques de les àrees de muntanya: la visió de sintesi. Les relacions societat - natura a les àrees de muntanya.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L’assignatura té com objectiu principal descriure l’evolució, els fonaments teòrics i els instruments pràctics en que es fonamenta la gestió dels espais naturals amb una molt especial atenció als espais naturals protegits. En primer lloc s'estudia l’evolució del marc legislatiu i conceptual que ha estat la base de la gestió dels espais naturals. En segon lloc es donen a conèixer els instruments que s’utilitzen per la seva gestió i s’exposen els distints planejaments sectorials (ús públic, fauna, boscos, agricultura i ramaderia…). Un bloc es dedica a la qüestió del turisme en els espais protegits i la gestió de l'ús públic. Finalment en tercer lloc s’estudien les polítiques de connectivitat entre espais naturals i l’avaluació dels espais naturals, tant de forma individual com en el cas de les xarxes.
Algunes de les sessions aniran a càrrec de reconeguts professionals de l’àmbit de la planificació i la gestió dels espais naturals protegits.
També es contemplen dues sortides de camp: Parc Natural del Cap de Creus (1 dia / OBLIGATÒRIA) i Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (2 dies / OBLIGATÒRIA).
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Anàlisi dels factors humans i socials que expliquen l'exposició i vulnerabilitat humanes als riscos ambientals i les diferents formes de gestió desenvolupades per tal de fer-hi front.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció dels aspectes espacials de les activitats turístiques, així com a la seva dinàmica històrica i actual
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
L'assignatura es planteja com una reflexió sobre el món actual, des de la perspectiva regional, basant-se fonamentalment en la descripció dels grans conjunts socioeconòmics i ambientals. Es donarà també una aproximació a la geopolítica, les relacions socials, a les diferents cultures i religions, tot això encaminat a una major comprensió del món actual. A més, una part del curs consistirà en un aprofundiment en tots aquests aspecte per a una/dues regions concretes: Àfrica i/o Àsia Central.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
L’objectiu principal és fornir l’estudiant de les bases conceptuals de la disciplina. Per això s’introdueixen determinats conceptes bàsics i una perspectiva de l’evolució epistemològica de la geografia. Al costat d’això, es vol fer entendre els principis bàsics del funcionament del nostre planeta, tant des del punt de vista ecològic com social. Es posarà especial èmfasi en les interrelacions entre la societat i la natura i en els paisatges resultants de l’acció antròpica: agraris, urbans.. i els que són producte de la combinació de les formes del relleu i els biomes de la terra. 1. Introducció a la Geografia com a disciplina; 2. L’ Evolució del pensament geogràfic; 3. Introducció a la Geografia Humana; 4. Introducció a la Geografia Física.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El mòdul presenta una introducció a l'anàlisi de la informació en format cartogràfic i numèric que s'utilitza en geografia. Es faciliten les eines per interpretar mapes i elaborar-ne a partir de diversa informació, entre ella l'estadística. Es donen també uns principis d'anàlisi estadística que permetran entendre, elaborar i representar les dades. S'utilitzaran diversos programes informàtics per al tractament estadístic i per a realització de mapes.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi dels conceptes fonamentals i aplicacions bàsiques dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Creació i manipulació d'informació geogràfica per a l'anàlisi territorial i ambiental amb programari propietari (ArcGis-ArcView 10) i programari lliure.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Presentació de l'enfocament regional en geografia. Estudi de les característiques geogràfiques generals de Catalunya, en particular, i d'Espanya, com a conjunt, tant des del punt de vista del medi físic com de les activitats humanes que es desenvolupen. En això s'atén tant la seva evolució com els seus trets actuals. Aspectes com l'estructura física i regional d'aquests territoris, la població i el poblament, les activitats econòmiques o l'organització polític-administrativa rebran una atenció especial. Aquest centre d'interès es concreta amb l'estudi específic d'un espai de Catalunya-Espanya mitjançant una sortida de camp i la realització de la corresponent memòria.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El mòdul té dues parts clarament diferenciades.A la primera part (1r. quadrimestre) es farà una introducció a l'estudi de la demografia i de la geografia de la població. A la segona part del mòdul (2on. quadrimestre) es farà una introducció a la geografia econòmica, fent especial atenció a les reconfiguracions territorials produïdes pel fenomen de mundialització i la crisi econòmica.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul se centra anàlisi territorial contemporani en el doble vessant, cada vegada més interrelacionat, urbà i rural. Aquests objectius impliquen, des del punt de vista urbà, una perspectiva àmplia del fet, que integra tant vessants històriques, com culturals, com econòmiques, polítiques i tècniques. Des del punt de vista rural, la visió també és àmplia, tenint en compte tant els processos -agents, polítiques, mercats, institucions,...- com els resultats físics dels mateixos en termes de paisatge i modes de vida.
|
OPoptativa |
18 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura introdueix l'alumnat en aspectes bàsics sobre la interpretació, l'anàlisi, la gestió i la intervenció sobre el paisatge, entenent-ho com a síntesi del patrimoni territorial. Es tracta d'un enfocament transdisciplinar que permet atendre la complexitat del paisatge des de la seva multidimensionalitat històrica, artística, geogràfica i ecològica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Desenvolupar els principals elements teòrics de l'ordenació del territori i el paper dels factors ambientals. Conèixer els diversos mètodes per planificar, ordenar i gestionar el territori a diverses escales. Conèixer els elements, els factors i el processos que expliquen la morfologia biofisica de les estructures territorials. Analitzar i conèixer els instruments urbanístics, d'ordenació del territori, d'estratègia de desenvolupament territorial i les tècniques d'anàlisi emprades en la caracterització i la gestió del sistema d'espais lliures i paisatge.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Pensament geogràfic és una assignatura que no aspira, pròpiament, a oferir una detallada història de la geografia des dels seus orígens més llunyans (en temps de la Grècia clàssica) fins avui dia. Es tracta, contràriament, d'una reflexió sobre els enfocaments teòrics i metodològics més significatius d'aquest últim segle i mig, és a dir sobre aquells que han marcat i marquen les pautes fonamentals de la teoria i de la pràctica de la geografia dels nostres dies. Al llarg de la primera meitat del curs s'exploraran les arrels més immediates d'aquesta geografia moderna, analitzant el període comprès entre mitjans-finals del segle XIX i la dècada del 1950 del segle XX. És l'anomenada geografia tradicional. Durant la segona meitat, s'analitzarà el període comprès entre la dècada del 1950 i els nostres dies. Aquesta assignatura incidirà no només en l’evolució històrica de la disciplina, sinó sobretot en el seu bagatge conceptual i en la seva aportació al que podríem denominar la ‘cultura geogràfica contemporània’.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Conèixer i dominar la diversitat de tècniques i mètodes propis de la pràctica professional de la Geografia (realització d’informes, ressenyes, articles per a enciclopèdia, elaboració d’avantprojectes, disseny d’entrevistes i enquestes, etc.) . Es tracta d’una assignatura de caràcter instrumental, que ha de permetre a l’estudiant dotar-se de les tècniques i els mètodes professionals i de recerca d’ús quotidià en Geografia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció al marc ambiental i cronològic de la prehistòria, als aspectes socials, tècnics i econòmics de les comunitats prehistòriques i a les eines bàsiques per entendre llur evolució i distribució en el temps i l'espai. I això des dels primers hominins fins l'aparició de les civilitzacions antigues.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat mitjana, amb especial referència a la història medieval d’Espanya.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Breu panoràmica als aspectes comuns que caracteritzen la Història de la Península Ibèrica des de l'aparició de l'home sobre el terra peninsular fins al franquisme, posant l’accent en l'evolució dels regnes hispànics i de la Corona d'Aragó, la seva diversa constitució interna i els aspectes divergents, així com el conflicte social que han caracteritzat el seu desenvolupament final.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Itinerari pensat per aquells que s’orienten cap a Història Antiga, Arqueologia, Antropologia, Paleografia, Diplomàtica i Història Medieval. El seu disseny combina l’apropament a les restes materials i l’ús de les fonts històriques escrites i de les fonts etnogràfiques a més de proporcionar el coneixement de les diferents metodologies de les disciplines esmentades.
L’assignatura està estructurada en tres grans blocs. El primer està format pels tres primers temes del programa i es dedica a l’Arqueologia i a la Prehistòria, curant d’apropar i fer conèixer les bases metodològiques d’ambdues ciències d’estudi del passat humà. El segon bloc, format també per tres temes, es dedica a l’Etnografia com a disciplina per conèixer la diversitat i les semblances de les societats humanes tant des del punt de vista social com cultural. El tercer bloc, constituït pels darrers quatre temes, pretén proporcionar els coneixements per l’estudi de les fonts escrites i els mètodes d’anàlisi de les mateixes que permeten un coneixement científic del passat medieval.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Introducció als principals corrents historiogràfics, actuals i històrics, que han conformat el saber històric. Es posarà especial èmfasi en els corrents historiogràfics sorgits a partir del segle XIX, coincidint amb la professionalització de la història. La segona part de l'assignatura estarà dedicada als corrents de pensament arqueològic.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat antiga, amb referència especial a la història antiga de la península Ibèrica .
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Introducció general a la història d'aquest període (1450-1800) i a les seves diverses vessants: economia, societat, política, religió, cultura.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi històric del període comprès entre 1776 i 1945, des de la política i l'economia fins a la cultura i la ideologia, amb un èmfasi especial en la història d'Europa.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Història d'Espanya.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Introducció a la historia comparada de les societats rurals europees, posant especial atenció en el cas català. Es combinen classes de reflexió teòrica, on es presenten i es debaten els conceptes i eines bàsics per a l'anàlisi històrica del món rural, de l'edat mitjana a la contemporània, amb classes pràctiques, que permeten iniciar l'estudiant la recerca.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Història de les societats indígenes americanes
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
lectures en català 40 %
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es pretén que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats. La història es pot estudiar i llegir des de la diferència sexual, perquè al món -que és un- existeixen dos sexes: homes i dones, iguals en valors però diferents.
50%
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Descripció i anàlisi de les societats prehistòriques de la península Ibèrica, des de l'epipaleolític fins l'inici de l'edat del ferro.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Itinerari del mòdul instrumental dissenyat bàsicament per als alumnes que s’orienten cap a la història moderna i contemporània. El seu contingut combina una aproximació a les fonts documentals –arxivístiques, bibliogràfiques i digitals- i a les fonts materials d’interès per a la investigació històrica, amb la presentació d’un ventall ampli de metodologies d’anàlisi tant quantitatives com qualitatives.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Balanç comparatiu de l'arqueologia a la Mediterrània i a Amèrica, amb especial atenció a les societats prehistòriques i les formes originals d'assentaments humans nòmades i sedentaris, d'una banda, i a l'anàlisi de les ciutats antigues, de l'altra banda.
L'assignatura consta de tres parts:
- Les societats paleolítiques de la península Ibèrica, des del paleolític inferior fins el final del paleolític superior.
- La reconstrucció de la ciutat romana a partir de l'arqueologia. A través d'un seguit de temes visualment tractats es pretén explicar les característiques i el funcionament de la ciutat tot analitzant l'origen i evolució dels diversos àmbits, espais i edificis (les muralles, el fòrum, la casa privada, els edificis d'esbarjo...).
- Estudi de l'evolució de les societats ameríndies fins la Conquesta espanyola.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul pretén aprofundir en la història social i econòmica de Catalunya, de l’època medieval a la contemporània, amb un especial èmfasi en les qüestions metodològiques i d’història comparada. És a dir en com vivien els homes i dones del passat, com obtenien recursos per viure o com es relacionaven entre si. En els diversos blocs es revisarà la principal bibliografia existent sobre el tema i es procurarà examinar exemples de fonts o documents dipositats als arxius, per exemplificar les qüestions tractades a classe.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Estudi de la història política i cultural (de l'època medieval al segle XX) mitjançant l'anàlisi d'algunes conjuntures i temàtiques significatives.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Estudi de la dimensió econòmica de les manifestacions socials i culturals de la humanitat amb especial atenció a la comprensió dels problemes centrals de l'economia des del punt de vista de l'antropologia social.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general de la història de l'art antic en el Pròxim Orient, especialment a Egipte i l'àrea mesopotàmica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la història de l'art antic a Grècia i Roma.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi i coneixement de les manifiestacions arquitectòniques i del camp de la imatge a l'Europa occidental entre els segles III i X, art bizantí i art islàmic.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Una història de les imatges i els edificis de la Baixa Edat Mitjana (s. XI-XV) des de la perspectiva de la història de la cultura.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general de la Història de l'Art de l'època del Renaixement, especialment centrada en Itàlia, el focus d'irradiació de la revolució renaixentista però atenta als efectes que provocà en altres centres de l'avantguarda artística europea.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la Història de l'Art, en els seus diversos aspectes, des de principis del segle XVII fins a finals del segle XVIII.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XIX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció als temes fonamentals de la teoria de l'art occidental des d'una perspectiva crítica i genealògica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi, des d'una perspectiva històrica i filosòfica, de les principals categories estètiques amb què s'ha reflexionat al voltant de l'obra d'art, amb atenció especial a la relació entre els textos teòrics (en els quals les esmentades categories han estat teoritzades) i les obres d'art o pràctiques artístiques (de l'època en què s'han formulat les esmentades teories).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi i anàlisi, des d'una perspectiva històrica, de les principals idees estètiques amb què s'ha reflexionat entorn de la figura de l'artista, des del pensament grec fins a l'actualitat, i entorn de les problemàtiques teòriques vinculades a la recepció de l'obra d'art, des de l'aparició de la problemàtica del gust durant el segle XVII fins a l'articulació de l'Estètica de la recepció en la segona meitat del segle XX, les estètiques relacionals a finals del XX i els fenòmens de la postproducció i el sampler a principis del segle XXI.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la història de la música occidental des del Barroc, tot atenent als estils musicals i als seus contexts de producció i recepció.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura realitzarà un recorregut diacrònic pels moviments cinematogràfics que han posat en crisi el sistema del cinema clàssic, que l'alumne ja haurà estudiat prèviament. Se centrarà en el cinema d'avantguarda, el documental, els moviments de postguerra -neorealisme italià-, nous cinemes dels anys seixanta, cinema asiàtic i propostes de cinema d'autor en el present.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Temes i reflexions sobre arquitectura i urbanisme, especialment sobre la naturalesa i les idees de l'arquitectura i l'urbanisme presents en la història cultural fins a l'actualitat. L'assignatura posarà l'èmfasi en les qüestions relatives als conceptes de ciutat i d'espai urbà i, en el seu cas, a les fórmules per a materalizar-los al llarg del temps.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura es realitzarà una aproximació general, tant nivell teòric com pràctic, als museus. De manera més concreta es treballarà sobre el concepte de museologia, sobre les característiques de la gestió dels centres, sobre la gestió de col•leccions, sobre els edificis destinats a museus i les seves característiques o sobre les activitats i ús d'aquests centres. A més es farà també incidència en la legislació museològica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les músiques del segle XX partint de la tradició musical occidental i establint els seus nexes amb músiques populars i improvisades com el jazz o la techno per arribar finalment al tractament de la música a l’era de la globalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de la cultura visual de la modernitat
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de les manifestacions artístiques del s. XX, amb especial atenció a les avantguardes històriques i les seves manifestacions a Catalunya.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Art, conflicte i política com a representació de l'Imperi Romà en l'època imperial.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles VII al XV. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria de les obres de major significació històrica i cultural, així com els processos de gestació de significats i de transferència i reinterpretació de formes i estructures espacials d'ús eclesiàstic i civil.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria dels autors més avantguardistes, les obres de major vigor creatiu, però també els processos d'incorporació de la plàstica dels diversos territoris de la corona als canvis del codi de representació divulgat des de la Itàlia del Renaixement, o de seguiment i adaptació creativa o artesanal de les avantguardes europees.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Mostrar la Història de l'Art com una pràctica lligada a la Modernitat tot revisant alguns prejudicis arrelats en algunes institucions com la mateixa Universitat.
Valor artístic, fonts literàries i documentals.Conceptes metodologics de la Hª de l'Art. El concepte patrimonial de l'art. Cultura visual i història de les imatges. Tractament del gènere.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura tindrà un caràcter pràctic, de taller. L'alumne rebrà i experimentarà amb tècniques artístiques bàsiques, com el dibuix, el gravat, la pintura, el modelat en fang i la fotografia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introduir l'alumne en la gestió cultural. Aprofundir en la gestió del Patrimoni Cultural. Establir el marc referencial de les tendències internacionals en la gestió del Patrimoni Cultural. Models de gestió. Espanya i les comunitats autònomes. La gestió de les infraestructures culturals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les diferents modalitats dels usos del patrimoni històric-artístic. Prèvia introducció dels usos més històrics del patrimoni, es visionaran els seus sentits més estrictament actuals- turístic, arqueològic,monumental i paisatgístic, mercat i construcció d'identitats,-. D'aquesta manera, l'assignatura busca casar i posar èmfasi en l'anàlisi fresca i actual dels usos més estesos del patrimoni històric-artístic amb la preparació professional de l'alumne en aquest terreny.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les principals aportacions en la reflexió i la praxi de l'art en relació amb el gènere des d'una perspectiva internacional. Aquesta assignatura ofereix una visió dels temes més rellevants en relació a les qüestions d'art i gènere, així com de l’art de les dones més representatives de l’art del segle XX. S’exploraran els diversos mitjans artístics (pintura, escultura, fotografia, instal•lacions, performance) i allò que singularitza les dones en el món de la creació contemporània.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura se centra en la producció artística dels quatre grans pintors del segle XVII als Països Baixos: Rubens, van Dyck, Rembrandt i Vermeer. Ara, tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes. El programa culminarà amb la presentació d'autors que durant els segles XIX i XX han mirat d'una manera "vermeeriana": Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.
El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la creativiat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible des de la mirada actual envers autors que sovint sentim com a contemporanis.
Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
El patrimoni històric-artístic com a tipologia del patrimoni cultural. Quan i com comença la seva valoració. Legislació del patrimoni artístic en el marc de la llei del Patrimoni Cultural de 1993 de la Generlitat de Catalunya. Inventaris i Catàlegs. Conèixer i fer difusió del patrimoni cultural local. Ruta històrico-artística d'un municipi.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi de l’evolució de la imatge en el període tardogòtic, especialment a Flandes. S’analitza la imatge en el si d’un sistema de representacions visuals i en unes topografies canviants que modularen el significat de les obres, la seva capacitat d’influència en els espectadors i la interacció amb ells.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
IMATGES CONTEMPORÀNIES DEL JO: FOTOGRAFIA I CINEMA. L’assignatura té com a objectiu resseguir diverses corrents de la fotografia contemporània i del cinema (des de mitjans segle XX i segle XXI) per traçar un mapa de la importància que té la imatge en el nostre dia a dia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El subtítol de l'assignatura en defineix el contingut per al curs 2018-19:
INTRODUCCIÓ A LA LECTURA DE L'OBRA ARTÍSTICA D'ANTONI TÀPIES.
Durant el curs s'abordaran les etapes més significatives de l'obra artística d'Antoni Tàpies, s'analitzaran alguns dels seus treballs més rellevants, es contextualitzarà la seva pràctica artística en el seu marc històric i cultural i es treballaran alguns dels seus textos publicats més importants.
L'obra d'Antoni Tàpies es prendrà com a cas d'estudi per a una hermenèutica de l'obra d'art a partir de diverses metodologies historiogràfiques d'anàlisi.
S'analitzarà, també, la recepció de la seva obra i les interpretacions codificades del seu significat a través dels models crítics de referència, i s'avaluarà també la importància de les exposicions de la seva obra a través dels exemples més influents i paradigmàtics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana dels segles XIII i XIV
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments autors i obres de la literatura catalana medieval
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'edat moderna (segles XVI i XVII)
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la Il•lustració i del segle XIX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva evolució des del final de segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Estudi històric i filològic dels principals moviments, autors i obres del període.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva problemàtica històrica, amb especial atenció a les conseqüències culturals de la guerra civil espanyola. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la postguerra fins a la literatura produïda en l'actualitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Es proporcionarà als estudiants una visió general de la realitat actual de la llengua catalana, la seva situació en relació amb el mapa lingüístic d'Europa, les seves varietats dialectals, els diferents estatus jurídics, polítics i socials existents als seus territoris històrics, els principals materials i recursos de referència per al seu estudi. Es farà especial atenció, així mateix, als temes de l'actualitat informativa que tinguin alguna relació amb la llengua catalana.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es traçarà una panoràmica de la història del català en tant que llengua literària, començant per la seva aparició vacil•lant (segles X-XIII), recorrent la seva edat d'or (XIV-XV) i culminant el trajecte en l'època moderna i el segle XIX; d'aquesta manera s'abordaran els principals cicles històrics que precedeixen i condicionen la fixació contemporània. Aquesta assignatura inclourà una descripció sumària de la llengua documentada en les diferents èpoques i també el comentari i anàlisi d'alguns texts amb valor representatiu.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es pretén incidir en les evolucions de la llengua catalana contemporània, des de finals del segle XIX, amb els primers projectes de fixació normativa realitzats a l'empara de la Renaixença, fins a la seva adequació als temps més recents. Els períodes del Noucentisme, la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme seran descrits en aquesta assignatura, i així mateix s'analitzaran, amb una perspectiva històrica, els problemes que plantegen els usos actuals de la llengua catalana.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
S'analitzaran els sons i els fenòmens supasegmentals del català des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i es considerarà també el seu comportament lingüístic (fonologia). Es presentaran els principals sistemes i els processos fonològics que afecten tant les vocals i com les consonants. S'introduiran les tècniques bàsiques de l'anàlisi fonètica experimental. S'exposaran diferents models formals de representació fonològica per descriure i explicar els fenòmens descrits. Es farà referència a les solucions normatives per a l'estàndard oral.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant els aspectes bàsics de la morfologia del català. Es realitzarà una descripció dels processos morfològics bàsics (derivació, composició, i flexió nominal i verbal). S'analitzarà també el comportament dels clítics.
En aquest sentit, tot i que es dóna molta importància a les unitats i processos bàsics de morfologia, el pes del curs se centra a veure de manera particular i detallada quines són aquestes unitats i de quina manera s'organitzen i funcionen en la llengua catalana. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta assignatura és l'estudi de l'estructura interna dels mots catalans i, en especial, dels processos morfològics que donen compte d'aquesta estructura.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant una descripció sintàctica de la llengua catalana i la seva representació formal, així com una anàlisi de les relacions semàntiques i estructurals. S'estudiaran la tipologia de verbs i oracions, i les relacions entre les diferents categories lèxiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Diversitat tipològica i adquisició de segones llengües; la influència de la L1. El procés d'adquisició i l'ensenyament de segones llengües (teoria i pràctica). El català i l'espanyol com a L2.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
L'objectiu de l'assignatura és proporcionar eines d'anàlisi per resoldre els processos més habituals del català parlat actual. Les sessions partiran de casos o problemes relacionats amb la pronunciació, els usos lèxics, la morfologia i la sintaxi en els discursos orals i escrits. Es tindran en compte els marcs dialectals i els models estàndard, i es discutiran les alternatives de correcció de les formes analitzades. L'assignatura servirà també per presentar la nova Gramàtica catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, i familiaritzar els alumnes amb aquesta eina fonamental per al treball lingüístic dels professionals, que és previst que es es faci pública a finals de 2016.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Lectura i comentari de textos lírics, de l'Edat Mitjana als nostres dies.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Es presentaran problemes relacionats amb la variació i el canvi en les llengües. S'analitzarà la relació entre variació sincrònica i canvi diacrònic, els fonaments del canvi i la percepció que en tenen els parlants.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquest curs s'estudiaran de manera diacrònica els principals autors, obres i gèneres de la literatura espanyola dels segles XVIII i XIX, destacant les diferents estètiques (Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme) o filosofia de cada període (Il•lustració, Idealisme, Positivisme...), per analitzar les obres literàries des del punt de vista de la crítica literària i com a reflex de les idees socio-polítiques i estètiques de cada moment.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquest curs s'estudiaran obres de diferents gèneres i estètiques de la literatura espanyola, del segle XX. Es farà un recorregut diacrònic pels diferents períodes de la centúria (Modernisme, Avantguardes, Tremendisme de postguerra, etc.), repassant els aspectes més significatius de la cultura en cada un d'ells, veient les obres literàries com a reflex de cada estètica, de les idees socio-polítiques del moment i d'una motivació personal de l'autor.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura pretèn un recurregut el més exhaustiu possible de la Literatura Hispanoamericana del segle XX, tot i que es centrarà en els gèneres de la poesia, el conte i la novel·la en una visió diacrònica del principals corrents estètics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
S'estudia la literatura medieval espanyola, des de les seves primeres manifestacions fins a les obres que prefiguren el Segle d'Or, ja en els últims anys del segle XV i els primers del XVI. La matèria es distribueix en quatre grans blocs, que atenen a les principals característiques de difusió i recepció dels texts estudiats: literatura de tradició oral (lírica tradicional, poesia èpica, romancero), literatura sapiencial (de Berceo a don Juan Manuel), la tradició cortesa (poesia culta i narrativa medieval) i el Prerrenaixement (prosa intel•lectual del segle XV i La Celestina).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En l'assignatura Literatura Espanyola del Barroc s'estudiarà la literatura del segle XVII en relació amb els canvis culturals i les noves orientacions de l'Humanisme de finals del segle XVI, incloent un estudi més detallat de les principals figures de l'època. D'aquesta forma, enllaçant amb l'assignatura de Literatura Espanyola del Renaixement, s'estudiaran les últimes obres de Cervantes (amb especial atenció a les Novel•les exemplars i els entremesos), el Lope de la maduresa, l'evolució estètica de Quevedo en prosa de ficció (Buscón i prosa festiva), poesia, teatre (entremesos) i prosa culta; la poesia de Góngora en els seus diferents vessants, així com l'obra prosistica de Diego de Saaavedra Fajardo (República literària, Empreses Polítiques) i especialment de Baltasar Gracián, tant en les seves biografies primerenques (El Héroe, El discret) com en El criticón.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En esta asignatura se presentan las bases del análisis gramatical con el fin de que el estudiante identifique las unidades básicas de la gramática del español, conozca la estructura sintáctica de la oración simple y sea capaz de construir argumentaciones gramaticales sólidas mediante la aplicación de criterios formales y rigurosos.
En aquesta assignatura es presentaran els fonaments de l'anàlisi gramatical perquè l'estudiant pugui reconèixer les unitats bàsiques de la gramàtica de l'espanyol aplicant criteris formals i rigorosos.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Descripció de l'estructura sonora de l'espanyol. S'estudiaran els sons i elements suprasegmentals de la llengua espanyola des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i del seu comportament lingüístic (fonologia), tenint en compte la variació (estilística, dialectal, etc.).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura s'abordaran alguns aspectes conflictius de la sintaxi de l'espanyol: fenòmens que s'han de tractar transversalment en diferents components gramaticals o qüestions que han suscitat polèmica dins de la tradició gramatical. L'objectiu bàsic és que l'estudiant sàpiga triar entre diverses hipòtesis alternatives i sàpiga argumentar amb rigor i criteri la seva opinió sobre un determinat tema. Per cursar aquesta assignatura es requereix haver superat anteriorment la sintaxi elemental.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura es presentaran els fenòmens gramaticals que tenen com a àmbit la paraula: accent, estructura sil•làbica, morfologia flexiva i derivativa, la composició i la parasíntesi.
En esta asignatura se presentarán los fenómenos gramaticales que tienen como ámbito la palabra: acento, estructura silábica, morfología flexiva y derivativa, la composición y la parasíntesis.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi des del punt de vista gramatical de la formació i evolució de la llengua espanyola, i de la incidència del canvi lingüístic en la fonètica, la fonologia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i/o la semàntica. Relació i comparació dels processos evolutius del castellà no solament amb els dels dialectes constitutius i substitutius de la llengua espanyola, sinó també amb la variació lingüística peninsular i romànica en general.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la història de la llengua espanyola i dels principals períodes d'estandardització, amb especial atenció als estudis gramaticals i lexicogràfics de la història de l'espanyol.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |