1. La construcció de l'escena moderna
1.1. Wagner i l'obra d'art total com a antecedent de l'escena moderna
1.2. Les propostes utòpiques de Adolphe Appia i Gordon Craig
1.3. La dansa i la gimnàstica rítmica: Loïe Fuller, Isadora Duncan, É. Jacques-Dalcroze, Rudolph Laban, Mary Wigman
2. El teatre en l'època de les avantguardes. Teatre i abstracció
2.1. Teatre futurista i teatre dadà (Hugo Ball i el Cabaret Voltaire, i Kurt Schwitters i el Teatro Merz). El teatre a la Bauhaus: Schreyer i el Ballet Triàdic d’Oskar Schlemmer
2.2. Les grans col·laboracions artístiques. Fernand Léger, Picabia i els Ballets suecs. Parade. Les propostes escèniques de Schönberg i Kandinsky
2.3. L'escena espanyola a l'època de les avantguardes
3. Els grans innovadors i la nova pedagogia actoral
3.1. Introducció a la pedagogia actoral a Occident
3.2. Stanislavski i el Teatre d’Art de Moscou. El sistema Stanislavski
3.3. La Biomecànica de Meyerhold
3.4. La pedagogia de Copeau i la manyaga corporal de Decroux
3.5. Brecht i el teatre èpic
3.6. Piscator i el teatre polític
3.7. Artaud i la destrucció del teatre
3.8. Michael Chéjov i l'Actors Studio de Nova York
3.9. El “teatre pobre” de Grotowski
3.10. Eugenio Barba i el Odin Teatret. El tercer teatre. L'Antropologia teatral i el nivell pre-expressiu de l'actor. Òpera xinesa, teatre Nô, teatre Kabuki, dansa Odissi, teatre Kathakali, teatre balinès
3.11. Darío Fo com a continuador contemporani de la commedia dell’arte
4. Els nous camins de l'escena
4.1. Del text al happening. John Cage i Merce Cunningham. L'escena neoyorkina. The Living Theatre, The Open Theatre, The Performance Group, Wooster Group, el Café La Mama, The Bread & Puppet
4.2. Ariane Mnouchkine i el Théâtre du Soleil
4.3. Tadeusz Kantor i el “teatre de la mort”
4.4. “L’espai buit” de Peter Brook
4.5. El cas espanyol. Els Joglars, Els Comediants, La Fura dels Baus, La Cuadra, Sara Molina, Legaleón Teatro, Carles Santos, La Zaranda
4.6. Dramatúrgies complexes: Heiner Müller, Bob Wilson, Richard Foreman, Jan Fabre
4.7. La dansa postmoderna. Simone Forti, Yvonne Rainer, Steve Paxton, Trisha Brown,...
4.8. Pina Bausch i el naixement de la Dansa-teatre. Anne Teresa De Keersmaeker, Wim Wandekeybus, DV-8
5. Últimes tendències escèniques
5.1. El teatre de les imatges: Krystian Luppa, Jan Lawers and The Needcompany, Robert Lepage, Frank Castorf, Christoph Marthaler, La Carnicería Teatre, Angélica Liddell, L'Alakran
5.2. La dansa contemporània a Espanya: La Ribot, Mal Pelo, Mónica Valenciano, Cesc Gelabert, Àngels Margarit, Olga Mesa, Israel Galván
5.3. L'escena llatinoamericana. El nou teatre argentí (Rafael Spregelburd, Daniel Veronese i El Perifèric d'Objectes, Ricardo Bartís, Alejandro Tantaniáin, Beatriz Catani); el “Teatre de l'oprimit” d'Augusto Boal (Brasil); el Teatre documental de Mapa Teatre (Colòmbia); Yuyachkani (Perú)