1. Administració pública i Dret Administratiu
1.1 La formació històrica del Dret Administratiu. 1.2 L’Administració Pública com a persona jurídica. El concepte d’Administració Pública. 1.3 El Dret Administratiu com a ordenament jurídic. El Dret Administratiu com a ciència jurídica. 1.4 Característiques del Dret Administratiu. 1.5 Límits en l’aplicació del Dret Administratiu
2. L’ordenament jurídic administratiu
2.1 Estructura i característiques de l’ordenament jurídic administratiu. 2.2 El reglament, concepte, naturalesa i delimitació de figures afins. 2.3 Els principis bàsics de la relació entre la llei i el reglament. La reserva de llei .2.4 Fonament i titularitat de la potestat reglamentària. 2.5 Classes de reglaments. 2.6 El procediment d’elaboració de reglaments. 2.7 L’eficàcia dels reglaments i la inderogabilitat singular. 2.8 Límits de la potestat reglamentària i control dels reglaments il•legals. 2.9 Circulars i instruccions de servei. 2.10 Els principis generals del Dret, el procediment i la pràctica administrativa.
3. L’organització administrativa: Teoria general
3.1 La personificació jurídica de l’administració pública. 3.2 La regulació de l’organització administrativa en el Dret administratiu espanyol. 3.3 Els principis de l’organització administrativa. Les tècniques d’alteració de l’exercici de competències dels òrgans administratius. 3.4 Els principis i regles de les relacions interadministratives. 3.5 Els òrgans administratius: conceptes i classes. 3.6 Els òrgans col•legials: règim jurídic.
4. L’organització administrativa de l’Estat Autonòmic
4.1 L’Administració general de l’Estat: administració central i perifèrica. L’administració consultiva. 4.2 L’administració de les Comunitats Autònomes. 4.3 L’Administració local i el seu règim d’autonomia. 4.4 L’Administració institucional: organismes autònoms i entitats públiques empresarials. 4.5 L’anomenada “administració corporativa”. 4.6 Les administracions independents.
5. La posició de l’Administració davant la Llei. El principi de legalitat
5.1 La submissió de l’Administració al principi de legalitat. 5.2 Manifestació del principi de legalitat mitjançant l’atribució de potestats administratives. 5.3 Potestats reglades i potestats discrecionals. Els conceptes jurídics indeterminats. 5.4 Límits a les potestats discrecionals. 5.5 El control de la discrecionalitat. La desviació de poder. 5.6 La posició de l’Administració Pública enfront els tribunals.
6. La posició del ciutadà enfront l’Administració.
6.1 Els conceptes d’administrat: ciutadà i persona interessada. 6.2 Capacitat, legitimació i representació del ciutadà davant l’administració. 6.3. Les relacions generals i especials de subjecció. 6.4 Drets i deures dels ciutadans. 6.5 La participació ciutadana en l’activitat administrativa.
Per superar l’assignatura de Dret Administratiu I hi ha un únic sistema d'avaluació: l'avaluació continuada.
L’activitat d’avaluació continuada consistirà en la realització de tres pràctiques obligatòries, a raó del 10% de la nota cadascuna, i d'una prova escrita que valdrà el 70% de la nota final. La prova escrita constarà d'una part teòrica (60%) i d'una part pràctica (40%), que es faran en dies separats. Es comunicarà amb antelació suficient el dia d'entrega i correcció d'aquestes pràctiques.
En cas que un alumne no entregui una pràctica obligatòria, no se li contarà a la nota final el 10% corresponent.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Tindrà la consideració de no presentat aquell alumne que no faci la prova escrita.
És imprescindible que l'alumne assisteixi a les classes amb els textos legislatius corresponents.
Tota la informació relativa a l'assignatura i al desenvolupament d'aquesta serà comunicada al moodle. Per tant, es recomana seguir l'assignatura a través d'aquesta plataforma i enviar els correus electrònics al professorat quan realment sigui necessari.
El professor/a no contestarà els correus electrònics quan la informació consti detallada en el moodle.
En la part pràctica de la prova escrita l'alumne podrà fer ús dels codis legislatius.
L'assistència a classe s'ha demostrat com un factor determinant pel bon seguiment de l'assignatura.