E2. Comprendre els condicionaments sociopolítics que permetin analitzar i entendre el món actual i el paper que la condició juvenil hi té. E6. Dominar els procediments i habilitats requerides en cada una de les tasques pròpies d’aquest professional: saber fer un diagnòstic; saber dissenyar; saber planificar i avaluar accions, programes i institucions vinculades amb el sector juvenil; saber dirigir, administrar i gestionar serveis, institucions i departaments de política juvenil; saber supervisar, orientar i assessorar tant a persones com a grups i institucions en l’acció juvenil i en les polítiques de joventut, i saber formar i saber investiga T1. Ser capaç d’integrar-se en un equip interdisciplinari, sigui de recerca o de gestió. T2. Ser capaç de relacionar-se, de comunicar-se de cooperar, d’interactuar, de dialogar, i de connectar amb les persones i els diferents col•lectius, especialment juvenils. T3. Ser capaç d’assumir responsabilitats i de crear, d’acord amb la deontologia i l’ètica professional. T6. Ser capaç de tenir i exterioritzar un cert sentit de ciutadania.
1. LA COMUNICACIÓ EN ELS JOVES I EN LES INSTITUCIONS JUVENILS 1.1. Els joves als mitjans de comunicació 1.2. Les institucions de/per a joves i la comunicació 2. EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL 2.1. Pantalles i competència emocional 2.2. Comunicació audiovisual i mediació 3. CIBERPERIODISME 3.1. La societat digital i els joves 3.2. La informació per a joves a internet amb les eines de la Web 2.0.
APARICI, R. y GARCÍA-MATILLA, A. (2008). Lectura de imágenes en la era digital. Madrid: Ediciones de la Torre, Col. Proyecto Didáctico Quirón. Buckingham, d (2002). Crecer en la era de los medios electronicos. Madrid: Morata. Carlsson, Ulla i von Felitzen, C. (2006). In the service of young people?Studies and reflections on media in the digital. Nordicom. DROTNER, K. I LIVINGSTONE, S. (2008). The International Handbook of Children, Media and Culture. Londres: Sage. FERRÉS, J. (1994). Televisión y educación, . Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica, S. A., Col. Papeles de Pedagogía. FERRÉS, J. (2008). La educación como industria del deseo. Un nuevo estilo comunicativo. Barcelona: Gedisa. FRANCO, Guillermo (2008). Cómo escribir para la Web. ([En línia]). Austin: Kight Foundation. GARCÍA MATILLA, A. (2003). Una televisión para la educación. La utopía posible. Barcelona: Gedisa. LIVINGSTONE, Sonia (2002). Young people and the new media. Londres: Sage. LÓPEZ GARCIA, Guillermo (2005). Modelos de comunicación en Internet. València: Tirant lo Blanc. ROJAS ORDUÑA, Octavio Isaac (coord.) (2007). Web 2.0. Manual [no oficial] de uso. Madrid: ESIC. SALAVERRIA, Ramon (2005). Redacción Periodística en Internet. Pamplona: EUNSA. VAN EVRA, Judith (2004). Televison and child development. New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates.
-Assistència a classe superior al 80%. -Avaluació contínua a partir de la participació i actitud a classe amb la realització dels diferents exercicis plantejats (10%), exercicis virtuals de les sessions no presencials (20%) i del treball final (70%). -El treball final de l’assignatura ha d’aprofundir o desenvolupar algun tema tractat en algun dels blocs: anàlisi del tractament d’un aspecte de la realitat juvenil en els mitjans (dona, immigració, habitatge...); assaig a partir de lectures proposades, pla de comunicació d’una institució, confecció d’un dossier de premsa, elaboració d’algun material didàctic amb mitjans de comunicació, el web 2.0 aplicat a la joventut, etc. Aquest treball cal lliurar-lo a la coordinadora de l’assignatura en suport paper (a recepció de la universitat, bústia de la planta 8 o per correu postal). El termini màxim de lliurament és el 10 de juny.