El projecte europeu ENACT (Enhancing the capacity of civil society organisations to support victims of anti-LGBTIQ hate crimes) ha publicat un conjunt de recomanacions polítiques i metodologies de formació amb l’objectiu de millorar l’atenció a les víctimes de delictes d’odi contra el col·lectiu LGBTIQ+. La iniciativa alerta que la majoria d’aquests delictes a la Unió Europea continuen sense denunciar-se, principalment per la desconfiança en les autoritats, la por a la revictimització i les mancances formatives dels professionals que intervenen en aquests casos.

El projecte, finançat per la Unió Europea i desenvolupat durant dos anys, ha implicat sis estats membres —Grècia, Hongria, Itàlia, Lituània, Eslovènia i Espanya— i ha permès elaborar recomanacions basades en evidència científica. A més, s’han dissenyat diversos mòduls de formació orientats a millorar la resposta institucional davant els delictes d’odi i a impulsar canvis estructurals a llarg termini.

La recerca inclou 79 entrevistes en profunditat amb víctimes, 71 entrevistes amb professionals del sistema de justícia penal i sis grups focals intersectorials. Els resultats evidencien que la infradenúncia s’ha convertit, sovint, en una realitat normalitzada dins del col·lectiu LGBTIQ+. Les víctimes identifiquen com a principals obstacles la desconfiança en les institucions, el temor a patir una nova victimització durant el procés judicial, les barreres lingüístiques en el cas de persones migrants o la por a ser exposades públicament.

L’estudi també posa de manifest la distància existent entre el marc legal i la seva aplicació pràctica. Malgrat que molts països disposen de legislació específica, els delictes d’odi sovint acaben sent investigats o jutjats com a delictes comuns. A més, el suport a les víctimes depèn en gran part d’entitats de la societat civil, que sovint operen amb recursos limitats i amb una presència desigual segons el territori.

Per contribuir a revertir aquesta situació, el projecte ENACT ha desenvolupat un programa formatiu adreçat a professionals del sistema de justícia penal i d’altres àmbits vinculats a l’atenció a les víctimes. La formació combina continguts jurídics sobre la identificació dels delictes d’odi, sessions de sensibilització sobre realitats i experiències del col·lectiu LGBTIQ+ i activitats pràctiques centrades en la comunicació amb les víctimes des d’una perspectiva informada pel trauma.

El programa, amb una durada d’entre quatre i vuit hores, inclou activitats introductòries, anàlisi de marcs jurídics i dades, exercicis sobre terminologia i espais segurs, així com la resolució de casos reals i debats interprofessionals. Les sessions s’han impartit tant presencialment com en línia per adaptar-se a diferents contextos nacionals i cultures professionals.

En total, més de 410 professionals han participat en les formacions als sis països implicats. Entre d’altres, s’han format 51 agents de policia a Hongria, més de 54 advocats a Itàlia, 117 professionals a Lituània, 79 participants a Espanya —entre els quals 22 membres dels Mossos d’Esquadra—, 54 professionals a Eslovènia i 55 participants en sessions en línia a Grècia.

Les recomanacions polítiques del projecte proposen actuacions en set àmbits clau: legislació, resposta del sistema de justícia penal, serveis de suport a les víctimes, perspectiva interseccional, sistemes de dades i monitoratge, lluita contra l’odi a internet i polítiques de prevenció i educació. L’objectiu final és avançar cap a un accés real i no discriminatori a la justícia i incrementar de manera mesurable el nombre de denúncies i condemnes abans de l’any 2030.