Universitat de Girona > Químics de la UdG participen en la descoberta d’una nova diana terapèutica pel càncer de fetge
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Químics de la UdG participen en la descoberta d’una nova diana terapèutica pel càncer de fetge

Un equip científic del CNIC i la UdG descriuen per primera vegada que la proteïna p38gamma, relacionada amb l’estrès cel·lular, regula també la divisió de les cèl·lules. L’estudi s’ha publicat a la prestigiosa revista Nature.

Una proteïna relacionada amb l'estrès cel·lular podria esdevenir una nova diana farmacològica per al càncer de fetge, un tipus de tumor per al qual actualment hi ha poques opcions farmacològiques. Un equip científic format per investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), la Universitat de Girona i el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) ha descobert que la proteïna p38gamma, una de les quatre p38 cinases existents, és necessària per a l'inici de la divisió cel·lular de les cèl·lules del fetge.

Això fa que "pugui ser una bona diana terapèutica per al càncer hepàtic", segons la coordinadora de l’equip investigador, Guadalupe Sabio (CNIC). "Ja estem desenvolupant inhibidors d'aquesta proteïna per intentar utilitzar davant d'aquest càncer", afegeix. L'estudi s’ha publicat aquest dimecres 10 d’abril a la revista Nature.

La incidència estimada de càncer de fetge a Espanya va ser de 5.862 casos (4.252 homes i 1.610 dones) l’any 2017. És el setè càncer en incidència en homes i el dissetè en dones. En el context de la Unió Europea, Espanya presenta una incidència de càncer de fetge d'aproximadament 12 de cada 100.000 homes i 3,5 de cada 100.000 dones.

La investigadora Guadalupe Sabio porta diversos anys estudiant una família de proteïnes que s'activen quan les cèl·lules pateixen qualsevol tipus d'estrès. Ara, en el treball que es publica a la revista Nature, s'acaba de descobrir el paper rellevant de p38gamma en l'inici de la divisió cel·lular de les cèl·lules del fetge.

Investigadors de la UdG
La Universitat de Girona participa en aquesta recerca amb els investigadors de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC), Ferran Feixas i Sílvia Osuna. 

"Les quatre proteïnes de la família de les p38 kinases són tan similars que, en principi, semblava que presentaven redundància", explica Sabio. No obstant això, afegeix, "estudiant amb detall la seva estructura tridimensional gràcies a una col·laboració amb Sílvia Osuna de la Universitat de Girona i amb investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) hem observat que una d'elles, la p38gamma, és també molt similar a la d'un altre grup de proteïnes conegudes com CDKs. Aquestes últimes –apunta– es coneixen des de fa temps per ser les encarregades de regular la divisió i el cicle cel·lular. Des de fa molt, a les CDKs se les ha relacionat amb el desenvolupament del càncer".

En concret, per demostrar aquesta similitud estructural i funcional entre p38gamma i CDKs, els investigadors de la Universitat de Girona han demostrat mitjançant simulacions computacionals amb dinàmica molecular accelerada que aquestes proteïnes presenten un mecanisme d’inhibició similar.



En estudis al laboratori, l’equip de recerca ha aprofundit en aquestes similituds amb les CDKs. Així, han vist que un inhibidor de la CDK2 també disminueix l'activitat de la p38gamma. A més, han descobert que les dues exerceixen la seva acció sobre una proteïna supressora de tumors clau en la regulació del cicle cel·lular.

Per comprovar si la p38gamma estava realment implicada en la divisió cel·lular, Antonia Tomás-Loba, primera autora de l'article, ha analitzat què passa quan s'indueix químicament el càncer de fetge a ratolins amb o sense aquesta proteïna cinasa. I els resultats són realment prometedors: "Tant si falta aquesta proteïna com si es bloqueja la seva activitat amb un fàrmac, hem aconseguit endarrerir el desenvolupament del carcinoma hepatocel·lular", assenyala Tomàs-Loba.

Aquests resultats, explica Sabio, "podrien ser extrapolats a les persones". De fet, en col·laboració amb l'Hospital Universitari de Salamanca han comprovat que la quantitat d'aquesta proteïna en fetge augmenta amb la fibrosi hepàtica, una condició que precedeix el càncer i és molt més gran en els pacients amb càncer de fetge, assenyalant que en el futur es podria tractar aquest tipus de càncer amb algun medicament que s'inhibís específicament a la p38gamma. L'avantatge davant de la inhibició davant d'altres vies és que els nostres resultats apunten que la p38gamma controlaria l'inici de cicle cel·lular després de l'estrès pel que la seva inhibició no afectaria a altres teixits que estan en constant proliferació com l'intestí o els cabells.

La investigació s’ha finançat, parcialment, amb fons del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): a G.S. European Setè Programa Marc de la Unió (FP7 / 2007-2013) ERC 260.464, EFSD / Lilly, Programa europeu d'investigació en diabetis i Beques Leonardo 2017 per Investigadors i creadors culturals de la Fundació BBVA (Investigadors-BBVA-2017). Des de la Universitat de Girona s’ha finançat, parcialment, mitjançant els projectes Europeus del Consell d’Investigació Europeu ERC-2015-StG-679001 i el projecte Marie Curie MSCA-IF-2014-EF-661160-MetAccembly. 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.