El seminari pretén oferir una visió el més àmplia possible de les novetats que l’arqueologia ha aportat als darrers anys sobre el paper que la violència ha jugat històricament en la configuració i estructura de les societats.
Roses ha acollit el 3 d’octubre el VII Seminari
Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna que organitza anualment la
Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de
Girona, en col·laboració amb l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió
de Coneixement. En aquesta edició, portava per títol “Violència i Conflicte en
Època Tardoantiga i Medieval. Una Perspectiva Arqueològica” i ha tingut lloc al
Teatre Municipal de Roses (de 9h a 19h).
El conflicte, la violència i la inseguretat, temes de
molta actualitat, són elements amb els quals conviu la societat en època
tardoantiga i medieval, fins al punt que molts autors consideren que
constitueix un element definidor de la societat feudal. El seminari analitzarà
el paper que la conflictivitat i la violència tenien en les societats i la
petja que deixen en el registre arqueològic.
Des d’època tardoantiga i fins a finals de l’època
medieval (segles V-XV) l’estructuració del territori està molt condicionada per
aquests aspectes. Els conflictes d’alta intensitat, com les guerres, però també
les situacions d’inseguretat generalitzada (bandolerisme, pirateria,
assassinats, coercions senyorials...) participen de la configuració
territorial. Més enllà de les guerres o les lluites armades, també altres
conflictes socials o religiosos condicionen o remodelen la societat.
Arqueològicament molts d’aquests conflictes deixen una
empremta en els jaciments. El seminari ha volgut oferir una visió el més àmplia
possible de les novetats que l’arqueologia ha aportat als darrers anys sobre
aquesta temàtica, aprofundint en la reflexió sobre el paper que la violència ha
jugat històricament en la configuració i estructura de les societats i de les
experiències que la història i l’arqueologia poden aportar.
Amb aquest objectiu el seminari s'ha estructurat a partir
d’una conferència inaugural, a càrrec de la doctora Valérie Serdon de
l’Université Paris-Nanterre i una trentena de comunicacions d’investigadors i
grups de recerca espanyols, francesos i italians. Els temes tractats van des de
casos puntuals com estudis antropològics d’un assassinat fins a grans estudis
territorials que analitzen l’estructuració de l’espai davant situacions de
conflictivitat, passant per episodis de pirateria, o el paper que juguen les fortaleses
i l’emmurallament de les poblacions en la conformació de la societat de
l’època.