Haver estat diagnosticat de COVID-19 i la gravetat de la infecció s’associa amb una pitjor salut mental.
Segons els resultats d’un estudi dut a terme per diversos grups de recerca del CIBERESP a la Universitat de Girona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Escola Andalusa de Salut Pública, publicat al BMC Public Health.
Fa gairebé quatre anys del confinament
generalitzat com a conseqüència de la pandèmia de COVID-19 que va marcar
l’inici d’un període de profundes transformacions en la vida quotidiana i en la
salut mental de milions de persones. La pandèmia global no només va portar una crisi
sanitària, sinó que també va generar
variacions significatives en el benestar emocional i social de la població.
Ara, un estudi dut a terme per diversos grups de l’àrea de
Salut Pública del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa CIBER (CIBERESP) a la
Universitat de Girona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i
l’Escola Andalusa de Salut Pública (EASP), assenyala que les persones amb mala
salut, limitat suport social i baix nivell socioeconòmic varen ser les més
afectades per l’impacte de la pandèmia en la seva salut mental i benestar
emocional. La recerca, publicada a BMC Public Health, evidencia
importants variacions en el benestar emocional i mental durant el primer any de
la crisi sanitària.
Salut mental, suport social i context socioeconòmic
L’estudi, que es va dur a terme mitjançant un enquesta
amb una mostra de 1.223 persones residents a Andalusia més grans de 16 anys, va
identificar un total de set predictors socioecològics (factors socials i ambientals
que influeixen en els resultats) relacionats amb la salut mental i el benestar
emocional, posant el focus en la gravetat de la infecció per COVID-19, l’estat
de salut general, el suport social i la situació econòmica.
Entre els resultats, destaca que les persones diagnosticades
de COVID-19 o que van patir infeccions greus presentaven pitjor salut mental.
“Les persones amb problemes preexistents de salut, menys suport social i dificultats
econòmiques van mostrar una major propensió a experimentar un deteriorament del
benestar emocional”, explica Maria Antònia Barceló.
Empitjorament en el segon any de pandèmia
Durant l’estudi també es va observar una millora en
els indicadores de salut mental entre març-abril de 2020 i juny-juliol de 2020.
No obstant, gairebé un any més tard, abril-maig de 2021, el benestar emocional
va tornar a empitjorar, acompanyat d’una disminució de l’optimisme. Maria
Antònia Barceló, investigadora principal del Subprograma del CIBERESP
‘Desigualdades en Salud y COVID-19’, en el que s’emmarca aquesta investigació, de
la Universitat de Girona, assenyala que: “fins ara, pocs estudis havien
abordat de manera exhaustiva la distribució de la càrrega emocional i mental de
la pandèmia entre la població. Aquest treball emplena aquest buit”.
Article de referència
Robles B, Saez M, Cabrera-León A, Sánchez-Cantalejo C, López MJ,
Barceló MA. Comparing temporal changes and predictors of different types of mental
health and socio-emotional wellbeing outcomes during COVID-19: an overlapping
panel study of Spanish residents. BMC Public
Health 2024; 24:2284. doi: 10.1186/s12889-024-19817-8.
Consorci
CIBER, deu anys de recerca biomèdica en xarxa
El Consorci CIBER (Centro de
Investigación Biomédica en Red) depèn de l’Institut de Salut Carlos III
-Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats- i té com a objectiu impulsar
la investigació d’excel·lència en biomedicina i ciències de la salut que es duu
a terme en el Sistema Nacional de Salut i en el Sistema de Ciència i Tecnologia.
Tot i que les primeres estructures del CIBER es van posar en marxa el 2006, el
2024 es commemoren deu anys de camí com a consorci unificat, un Centre de
recerca composat per 13 àrees de coneixement, 518 grups de de 120 institucions
consorciades i més de 6500 persones investigant i col·laborant en xarxa entre
personal contractat i adscrit.