Cicle “Contemporàlia i Ciència. La Terra: el nostre planeta ... fins ara.”

L’anomenada hipòtesi Gaia veu la Terra, en el seu conjunt, com un superorganisme que s’autoregula gràcies a la interacció entre l’atmosfera, els oceans, la geologia i els éssers vius. En aquest cicle, parlarem de tots aquests ingredients que configuren el metabolisme de la Terra, començant pel més soterrat: els volcans. També explicarem com es pot arribar a un punt de no retorn amb canvis sobtats i radicals en la biosfera en què vivim si hi es produeix un desplaçament del seu equilibri a causa de factors que afecten aquesta autoregulació. Veurem com els models ens poden servir per fer prediccions de possibles futurs i proposar intervencions basades en la biotecnologia que facin els ecosistemes actuals més resilients. Acabarem el cicle parlant de la cerca de vida en altres planetes i del que el seu descobriment podria significar ... no fos cas que se’ns acabi el contracte de lloguer que tenim amb la Terra

“Som Oceà: L'Organisme Planetari”, Josep Lluís Pelegrí 

L'aigua és la base de tota vida coneguda i, en el planeta Terra, el 97% de l'aigua es troba en l'Oceà, un únic gran Oceà totalment interconnectat i que arriba als continents via l'atmosfera. Aquest gran Oceà no sols conté l'aigua, també té una extraordinària capacitat d'emmagatzemar i distribuir energia i altres propietats que participen en el metabolisme de la Terra, convertint-se en un veritable regulador i connector planetari. Des de la seva formació, ara fa 4800 milions d'anys, la Terra ha evolucionat cap a una major complexitat, però ara ens trobem que la humanitat, a conseqüència de la sobreexplotació dels recursos planetaris, ha provocat les crisis ambiental i climàtica. Aquestes crisis representen una amenaça real a la complexitat de la Terra, en tant que poden alterar el seu estat climàtic i produir una important pèrdua de biodiversitat. No és hora ni de pessimismes ni d'optimismes, és el moment de prendre consciència i actuar en conseqüència, amb l'esperança i confiança que el treball col·laboratiu és la base per a recuperar una harmonia amb la Natura i per a continuar evolucionant envers la complexitat, com a individus, col·lectius i espècie.

Josep Lluís Pelegrí és oceanògraf, especialitzat en circulació oceànica, processos biogeoquímics i canvi climàtic, amb una visió planetària holística. Autor de més de 150 articles en revistes d'impacte, editor de diversos llibres, director de 21 tesis doctorals. Des del 2003 investigador a l'Institut de Ciències de Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, prèviament havia treballat 8 anys a la industria i més de 10 anys al món universitari. Entre les seves antigues responsabilitats destaquen les de Degà de la Facultat de Ciències del Mar de les Illes Canàries, Coordinador Espanyol en Ciències de la Terra i Director de l'ICM-CSIC. Actualment participa a la dècada de l'Oceà de les Nacions Unides com a coordinador del programa Ocean Cities i punt focal de l'Acció TransOcean.