Tesi doctoral d'Irene Gil Luna: "Ecological interactions between the threatened Spanish toothcarp and an invasive poeciliid". Direcció: Dr. Emili Garcia Berthou i Dr. Lluis Zamora Hernández.
Els
ecosistemes d’aigües continentals constitueixen reservoris de gran
biodiversitat que es troba greument amenaçada pel canvi global. El fartet (Aphanius
iberus), un petit peix ciprinodontiforme endèmic de la península Ibèrica,
està catalogat com a “Quasi amenaçat” per la UICN, principalment a causa de la
degradació de l’hàbitat i de la introducció de la gambúsia (Gambusia
holbrooki), un peix exòtic invasor. La gambúsia fou introduïda inicialment
pel control de mosquits i és actualment considerada una de les espècies
invasores més perjudicials a escala mundial.
Aquesta
tesi investiga els factors ambientals que determinen la distribució del fartet
i la gambúsia a les llacunes costaneres de la maresma de la Rovina (nord-est de
la península Ibèrica), incloent els efectes de la tempesta Glòria. Així mateix,
examina les interaccions entre ambdues espècies, incloent-hi la competència
pels recursos, els comportaments agressius i la depredació, i avalua els seus
impactes ecosistèmics mitjançant dos experiments desenvolupats sota condicions
eutròfiques (alta concentració de nutrients) i mesotròfiques (concentració
moderada de nutrients).
Els resultats indiquen que la distribució
espacial del fartet i la gambúsia està fortament condicionada per la connexió i
distància al mar. En contrast amb estudis previs realitzats en altres sistemes
mediterranis similars, la salinitat va actuar com un factor menys determinant
en la presència d’ambdues espècies dins l’àrea d’estudi. Els resultats
experimentals mostren, a més, que l’èxit invasiu de la gambúsia augmenta en
ambients rics en nutrients i en absència de competència intraespecífica. La
competència pels recursos entre les dues espècies va reduir les taxes de
creixement poblacional de fartet. En canvi, la competència agonística i la
depredació per part de la gambúsia van modificar l’estructura de talles i
condició del fartet sota condicions eutròfiques, i va resultar en un alt nombre
d’individus de fartet amb l’aleta caudal danyada sota condicions mesotròfiques.
La presència de gambúsia també va potenciar l’eutrofització, incrementant la
concentració de nutrients i afavorint condicions d’anòxia, especialment en
condicions eutròfiques.
En conclusió, la connexió amb el mar, el
nivell de nutrients i la presència de gambúsia són factors clau que poden
influir significativament en l’estat de conservació de les poblacions de
fartet. Aquests resultats subratllen la importància d’incorporar els efectes
combinats de diversos impulsors del canvi global, com ara l’eutrofització i les
invasions biològiques, en les estratègies futures de gestió i conservació
d’espècies amenaçades dels sistemes aquàtics mediterranis.
Lectura de la tesi: 17/04/2026 a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).