Interaccions ecològiques entre el fartet espanyol amenaçat i un poecílid invasor

Els ecosistemes d’aigües continentals constitueixen reservoris de gran biodiversitat que es troba greument amenaçada pel canvi global. El fartet (Aphanius iberus), un petit peix ciprinodontiforme endèmic de la península Ibèrica, està catalogat com a “Quasi amenaçat” per la UICN, principalment a causa de la degradació de l’hàbitat i de la introducció de la gambúsia (Gambusia holbrooki), un peix exòtic invasor. La gambúsia fou introduïda inicialment pel control de mosquits i és actualment considerada una de les espècies invasores més perjudicials a escala mundial.

Aquesta tesi investiga els factors ambientals que determinen la distribució del fartet i la gambúsia a les llacunes costaneres de la maresma de la Rovina (nord-est de la península Ibèrica), incloent els efectes de la tempesta Glòria. Així mateix, examina les interaccions entre ambdues espècies, incloent-hi la competència pels recursos, els comportaments agressius i la depredació, i avalua els seus impactes ecosistèmics mitjançant dos experiments desenvolupats sota condicions eutròfiques (alta concentració de nutrients) i mesotròfiques (concentració moderada de nutrients).

Els resultats indiquen que la distribució espacial del fartet i la gambúsia està fortament condicionada per la connexió i distància al mar. En contrast amb estudis previs realitzats en altres sistemes mediterranis similars, la salinitat va actuar com un factor menys determinant en la presència d’ambdues espècies dins l’àrea d’estudi. Els resultats experimentals mostren, a més, que l’èxit invasiu de la gambúsia augmenta en ambients rics en nutrients i en absència de competència intraespecífica. La competència pels recursos entre les dues espècies va reduir les taxes de creixement poblacional de fartet. En canvi, la competència agonística i la depredació per part de la gambúsia van modificar l’estructura de talles i condició del fartet sota condicions eutròfiques, i va resultar en un alt nombre d’individus de fartet amb l’aleta caudal danyada sota condicions mesotròfiques. La presència de gambúsia també va potenciar l’eutrofització, incrementant la concentració de nutrients i afavorint condicions d’anòxia, especialment en condicions eutròfiques.

En conclusió, la connexió amb el mar, el nivell de nutrients i la presència de gambúsia són factors clau que poden influir significativament en l’estat de conservació de les poblacions de fartet. Aquests resultats subratllen la importància d’incorporar els efectes combinats de diversos impulsors del canvi global, com ara l’eutrofització i les invasions biològiques, en les estratègies futures de gestió i conservació d’espècies amenaçades dels sistemes aquàtics mediterranis.

Lectura de la tesi: 17/04/2026 a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).