El paisatge forestal català ha canviat profundament al llarg del darrer segle. Catalunya ha passat de tenir aproximadament un 13% de superfície forestal el 1936 a superar el 60% actual, una transformació que s’explica sobretot per l’abandonament progressiu de l’activitat agrària i ramadera.

Aquest canvi va ser un dels eixos centrals del Rotary Green Meeting celebrat a Girona, una jornada que va reunir investigadors, gestors forestals, propietaris i entitats ambientals per analitzar els reptes actuals dels boscos i el futur de la gestió del territori.

Durant la sessió, Joan Nogué, director de la Càtedra del Bosc de la Universitat de Girona, va destacar que aquest augment de la superfície forestal no sempre ha anat acompanyat d’una millora en la qualitat ecològica o en la gestió del bosc. L’expansió forestal ha comportat sovint la formació de masses forestals molt denses i contínues, amb una estructura simplificada i amb una major vulnerabilitat davant els incendis forestals i els efectes del canvi climàtic.

Segons Nogué, un dels grans reptes de futur és recuperar el mosaic agroforestal que tradicionalment caracteritzava el paisatge mediterrani, on convivien boscos, prats, conreus i espais oberts. Aquest mosaic no només afavoreix la biodiversitat, sinó que també contribueix a reduir la propagació dels incendis i a generar paisatges més resilients.

En aquest context, el bosc pot esdevenir un element clau en la transició ecològica. A més del seu valor ecològic, els boscos tenen un paper fonamental en la captura de carboni, la regulació del cicle de l’aigua i la provisió de recursos naturals, així com en el benestar de la societat.

Els boscos madurs, una peça clau

Un altre dels temes destacats de la jornada va ser el valor dels boscos madurs, ecosistemes forestals amb arbres de gran edat i estructures complexes que concentren una gran diversitat biológica, explicat per Jaume Hidalgo, director de la Fundació Sèlvans.

Aquest tipus de boscos són encara poc abundants a Catalunya, especialment a les zones mediterrànies de terra baixa, fet que ha despertat un interès creixent en els darrers anys tant des de l’àmbit científic com des de les polítiques de conservació.

La seva preservació i integració dins del mosaic agroforestal es considera cada vegada més rellevant per reforçar la resiliència dels ecosistemes forestals davant del canvi climàtic.

Un debat que implica tot el territori

La jornada també va posar de manifest la necessitat d’implicar tots els actors del territori en la gestió forestal: administracions públiques, propietaris, sector primari, comunitat científica, empreses i entitats ambientals.

En aquest sentit, la trobada va servir per compartir experiències i projectes que treballen per una gestió forestal més integrada i adaptada als nous reptes ambientals.

El debat va evidenciar que el futur dels boscos no depèn només de la conservació, sinó també de la capacitat de gestionar activament el territori i de recuperar els equilibris històrics entre activitat humana i ecosistemes naturals.

Vídeo de la jornada

La jornada es pot recuperar íntegrament al vídeo publicat a YouTube, on es poden veure totes les ponències completes:

https://www.youtube.com/watch?v=RhTUHVVzKEI