El projecte arquitectònic del Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona el redactarà la UTE PINEARQ, SLP & Brullet de Luna i associats i SLP & PEGI Engineering, SL. El seu projecte, Devesa de Salut 21, ha estat el més ben puntuat al concurs d’idees licitat per Infraestructures.cat. El projecte per al futur Campus de Salut s’ha presentat aquest matí en una reunió de la Comissió Mixta de Seguiment, que ha tingut lloc a la Delegació del Govern a Girona.

Després de la reunió, el rector de la UdG, Josep Calbó, ha mostrat la seva satisfacció pel pas endavant que s’ha fet amb la resolució del concurs en el llarg camí que portarà a la implantació a Girona d’un projecte fonamental per a les ciutadanes i els ciutadans. Per a la UdG, el Campus de Salut ha d’incorporar tots els elements necessaris per esdevenir un projecte conjunt entre el món assistencial i el món acadèmic, que garanteixi sinergies entre docència, recerca, innovació i serveis hospitalaris, així com amb les institucions, empreses i entitats del territori.

El rector Calbó ha assenyalat també que des de la Universitat es continuarà vetllant perquè el projecte es desenvolupi en tot moment de manera integral, és a dir, que simultàniament es planifiquin i executin les obres de l’hospital, de les facultats per als estudis de Medicina, Infermeria i els futurs de Farmàcia, i dels espais de recerca i innovació. Un espai on l’hospital universitari es trobi constantment amb la universitat és el que garantirà un servei públic de primer nivell per a tota la població gironina.

Integrat a l’entorn i amb una arquitectura bioclimàtica

La proposta Devesa de Salut 21, de la UTE PINEARQ, SLP & Brullet de Luna i associats i SLP & PEGI Engineering, dibuixa un complex hospitalari de planta baixa i dues plantes més, que tindran la mateixa alçada que els edificis del voltant. En la part de darrere se situaran altres edificacions superiors, en un joc de volums que vol generar una imatge amable de tot el conjunt.

Un complex estructurat a partir d’una gran rambla interior, accessos amb places enjardinades que connectaran amb la ciutat i amb altres equipaments, i una aposta per les energies renovables i l’arquitectura bioclimàtica.

La proposta té molt en compte els criteris ambientals, la connexió amb la natura i la sostenibilitat en la construcció. Així, planteja patis bioclimàtics, un disseny de façanes adequat a l’orientació de cada edifici, la gestió de l’aigua de la pluja, la reducció de l’efecte illa de calor i l’ús de materials saludables. També inclou espais vinculats al benestar i d’altres dedicats a la recuperació física i mental.

Quant al consum energètic, té l’objectiu d’esdevenir un complex d’emissions zero i aposta per energies renovables com la geotèrmia o la instal·lació extensiva de plaques fotovoltaiques a cobertes i pèrgoles. Aquestes mesures es complementen amb sistemes d’acumulació energètica de gran capacitat.

El projecte encaixa amb l’entorn immediat i amb el Parc Hospitalari Martí i Julià. També garanteix la permeabilitat amb la trama urbana. La placeta sud connecta amb la plaça central i crea espais de relació, mentre que la plaça nord està oberta cap a Girona i recull el traçat històric del carrer Montnegre i Mas Sureda.

320.000 metres quadrats de capacitat edificable en equipaments

El nou complex sanitari i universitari estarà ubicat entre Girona i Salt, i inclourà el nou hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, així com nous espais docents, de recerca i d’innovació impulsats per la Universitat de Girona. A més, hi haurà un hub d’empreses sanitàries.

Aquesta planificació del nou Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona afavorirà les sinergies entre assistència, formació, recerca i innovació. El projecte impulsarà el territori com a centre d’excel·lència biomèdica i motor econòmic i científic de referència en l’àmbit europeu, cosa que afavorirà l’atracció i la retenció de talent professional en l’àmbit de la salut.

El projecte es desenvoluparà sobre una superfície total de 175.000 m² de sòl, dels quals 130.000 m² estan qualificats com a equipament, amb una capacitat edificable de fins a 320.000 m², mentre que la resta és espai verd integrat en el campus. El pla funcional d’usos assistencials preveu entre 170.000 i 175.000 m² per al nou hospital, que s’afegiran als 50.000 m² actuals del Parc Hospitalari Martí i Julià. A més hi ha previstos 59.725 m² per als usos universitaris, de recerca i innovació. També es reserven més de 80.000 m² per a creixements futurs, i així se n’assegura la viabilitat a llarg termini.

La inversió prevista per al Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona és de 740 milions d’euros, una aportació per a la qual el Departament d’Economia i Finances està preparant un pla econòmic i financer que analitzarà les diferents alternatives de finançament possibles que maximitzin l’eficiència, l’eficàcia i l’efectivitat del projecte, i que garanteixin la sostenibilitat de les finances públiques a curt, mitjà i llarg termini.

El nou Campus de Salut de Girona, una realitat

El projecte per al futur Campus de Salut s’ha presentat aquest matí en una reunió de la Comissió Mixta de Seguiment, que ha tingut lloc a la Delegació del Govern a Girona. La  comissió l’ha presidida el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i ha comptat la presència de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque; la consellera de Salut, Olga Pané; la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, el secretari general d’Economia, Juli Fernández; l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; l’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón; el rector de la Universitat de Girona (UdG), Josep Calbó, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau ha destacat que “vam dir que el nou Campus de Salut de Girona anava de debò, que seria una realitat i la reunió d’avui ho certifica, és una esmena total a l’escepticisme, contra els pessimistes, certifica que el projecte avança i avança a bon ritme ja que seguim fent els passos perquè sigui una realitat”.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha afirmat que “aquest és un veritable projecte de país, i així ho demostra l’evidència. A les comarques gironines és, probablement, l’obra més important d’aquesta primera meitat de segle, no només en termes de salut, sinó també en termes d’oportunitats. És una obra indispensable i urgent”. “

La consellera de Salut, Olga Pané, ha defensat que “avui és un gran dia per a la Regió Sanitària Girona, tant pels ciutadans com per als professionals de la salut que, des de fa anys, treballen amb compromís i vocació al nostre territori. Fa molt de temps que parlem del Campus de Salut, un dels projectes sanitaris més importants de Catalunya per als propers anys i, també, una de les inversions més rellevants per a les comarques gironines. Un projecte ambiciós que ha de transformar la manera com entenem l’assistència, la formació, la recerca i la innovació en salut”.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha afirmat que “el nou Campus Salut ha estat una prioritat per a l’Ajuntament de Girona i celebrem que es vagin complint els terminis per no demorar una obra que ha de servir per a millorar l’atenció sanitària i la recerca científica, però també la transformació urbana dels barris de l’entorn, que passaran a esdevenir una nova centralitat de la ciutat”.

L’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón, ha mostrat la seva satisfacció per veure “com un projecte cabdal per Salt, per les comarques gironines i per Catalunya segueix avançant i ho fa amb la proposta guanyadora del concurs d’idees que permet veure com serà el Salt del futur, en un projecte que suposarà una gran transformació econòmica i social per la nostra Vila.”

Finalment, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha destacat que “aquest és un dels projectes més transformadors que afronta la nostra demarcació en aquest segle. Representarà un salt qualitatiu per al sistema sanitari de les comarques gironines i crearà un ecosistema de coneixement en el qual la salut, la recerca, la formació universitària i la innovació aniran agafats de la mà”.