El passat 2 de setembre de 2024, a la sala d’actes de l’edifici P4 de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona i dins el Programa de Doctorat en “Tecnologia”, es va celebrar l’acte de defensa de la tesi doctoral, finançada pel projecte internacional PRIMA DAINME-SME,, “New technological strategies for dairy products valorization” realitzada per María Romo Ibáñez.
La
Tesi Doctoral s’ha realitzat a l’Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentària (IRTA Monells) sota la direcció del Dr. Xavier Felipe Cuyàs i
del Dr. Massimo Castellari, i sota la tutoria de la Dra. Mònica Toldrà Alegret
de l’Institut de Tecnologia Agroalimentària (INTEA) de la Universitat de
Girona. El tribunal, format per el Dr. Giuseppe Arfelli de la “Università degli Studi di Teramo” (Itàlia),
la Dra. Esther Sendra Nadal de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, i la Dra.
Maria Dolors Guàrdia Gasull del IRTA, va atorgar a la tesi la qualificació
d’Excel·lent amb menció “Cum laude”.
La
present tesi doctoral es centra en l'estudi de tecnologies emergents de
processat alimentari, que puguin contribuir a augmentar la qualitat i la
sostenibilitat dels productes làctics.
La
primera part del treball es va centrar en l'aplicació de la filtració per
membrana i les altes pressions (HPP), per valoritzar les fraccions proteiques
del sèrum concentrat natiu i del sèrum de formatge. El processament a alta
pressió (HPP) es va aplicar en concentrats de sèrum natiu i de formatge de
diferents espècies (vaca, ovella i cabra) en dues condicions de pH (fisiològic
i àcid) per obtenir una fracció enriquida de alfa-Lactalbúmina (a-La).
En tots els casos, la aplicació dels tractaments amb HPP han determinat una
precipitació de la beta-Lactoglobulina (b-Lg)
significativament més alta que en el cas de la a-La. D'aquesta
manera, els tractaments durant 4 minuts a 600 MPa (23 °C) van proporcionar un
alt grau de precipitació de b-Lg i un bon equilibri entre la puresa i el rendiment de
la a-La, en tots els concentrats de sèrum. En general, el
processament del sèrum concentrat va proporcionar avantatges en comparació amb
la llet o el sèrum no concentrat. No obstant això, es van observar diferències
significatives entre les espècies; la acidificació del sèrum (a pH 4,6) abans
de la HPP va augmentar la precipitació de b-Lg en mostres
bovines, mentre que es va observar un comportament contrari en les caprines i
ovines. A més, els efectes de la HPP en els concentrats de sèrum de formatge i
sèrum natiu, van ser variables, probablement a causa dels tractaments aplicats en
el procés de fabricació del formatge (per exemple, temperatura, acidificació,
fermentació, etc.), que van mitigar l'efecte de la HPP sobre les proteïnes del
sèrum.
A la
segona part del treball, es va comparar l'ús del assecat de la llet desnatada per
Pulse Spray Drying (PSD) amb el assecat per Spray Drying
convencional (SD), i es van avaluar els seus efectes sobre les propietats
nutricionals i tecnològiques dels productes. En aquest estudi es va avaluar la
idoneïtat del PSD per a la producció de llet en pols desnatada (SMP) en comparació
amb el SD tradicional, mitjançant un estudi amb diferents temperatures de
sortida de l’aire d’assecat (70-100 °C). Amb el PSD, s'han aconseguit
temperatures més altes que en el SD dins de la cambra d’assecat, el que
condueix a taxes d'evaporació més ràpides. En conseqüència, els pols de PSD
eren una mica menys humits, una mica més groguencs i parcialment menys
solubles, contenien partícules buides amb més arrugues a la superfície i plecs
amb una distribució de mida de partícules més estreta; no obstant això, els
índexs de solubilitat sempre has sigut superiors al 98 %. En els productes
assecats amb PSD s’ha detectat alguns valors mes alts en els indexes de color CIELab
respecte a les mostres processats amb SD. Tot i així aquestes diferencies no
han sigut detectables a simple vista, y no s’han observat indicis de danys
tèrmics més alts que en el SD, ja que es van observar valors mínims dels adductes
induïts per la calor en tots els casos, independentment de la tecnologia
d’assecat. En general, totes les mostres mostraven propietats de flux i mullat
pobres, probablement relacionades amb la presència de partícules petites (<
10 µm). El PSD va proporcionar un producte final amb característiques
fisicoquímiques generals i puntuacions de digestibilitat comparables al obtingut
amb SD, amb un efecte mínim sobre l'estructura de les proteïnes. L'optimització
industrial del PSD podria proporcionar avantatges significatius en termes
d'eficiència energètica i tèrmica i emissions contaminants, amb efectes sobre
les característiques del producte assecat globalment poc significatius en
comparació al SD.