Instituts > Plastic0Pyr: "Els peixos de llacs i rius pirinencs acumulen microplàstics als seus intestins"
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Institut d’Ecologia Aquàtica

Plastic0Pyr: "Els peixos de llacs i rius pirinencs acumulen microplàstics als seus intestins"

Els peixos de llacs i rius pirinencs a Andorra, França i Catalunya tenen microplàstics en els seus intestins, fins a 50 fragments en alguns casos, fet que implica una possible transferència tròfica. La dada, revelada pel projecte Plastic0Pyr, confirma que els ecosistemes de muntanya no escapen a aquest tipus de contaminació.

Els peixos de llacs i rius pirinencs a Andorra, França i Catalunya tenen microplàstics en els seus intestins, fins a 50 fragments en alguns casos, fet que implica una possible transferència tròfica. La dada, revelada pel projecte Plastic0Pyr, confirma que els ecosistemes de muntanya no escapen a aquest tipus de contaminació. De fet, tal com revela el mateix projecte, el riu Ter aigües avall de l’estació d’esquí de Vallter 2000 és un dels punts més contaminats pel nombre de residus plàstics trobats en mostres de peixos.

“Hi ha una relació clara entre el grau d’urbanització i activitat turística en l’ambient adjacent als rius de muntanya estudiats, i la quantitat i els tipus de residus plàstics trobats”, explica Helena Guasch, investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, i coordinadora del projecte.

Els efectes arriben fins i tot als microorganismes

Joan Artigas, de la Université Clermont Auvergne (França), indica que s’han vist diferències significatives en el creixement i la biodiversitat de microorganismes de substrats naturals, com la fullaraca o la fusta, i els de plàstics i bioplàstics que es poden acumular als rius de muntanya. “Les interaccions entre aquests microorganismes canvien depenent de si creixen sobre substrats plàstics o bioplàstics”, cosa que podria afectar el funcionament i la diversitat de les comunitats de microorganismes.

El projecte Plastic0Pyr ha estudiat durant dos anys l’impacte d’aquesta contaminació a llacs i rius pirinencs, així com estratègies per reduir-lo. Finalitzat el projecte, els resultats van ser presentats fa uns dies, en un congrés a Setcases (Girona), a representants de l’administració local i regional, empreses, entitats esportives, universitats i centres de recerca. També es van presentar propostes d’economia circular i d’implicació ciutadana per minimitzar-ne la presència i l’impacte.

El consorci del projecte Plastic0Pyr està format per centres de recerca i entitats de França, Andorra i Espanya, com ara el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de Girona (UdG), la Université Clermont Auverge, el CNRS-Ecolab i les empreses Anthesis Lavola i Cicloplast. També són socis del projecte l’Agència Catalana de Residus, l’Agència Catalana de l’Aigua, el Govern d’Andorra, l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), l’Agència Catalana de Residus il‟Ajuntament de Setcases.

Hi ha conscienciació mediambiental però els hàbits no han canviat

El projecte també ha abordat la problemàtica des d’una vessant econòmica i social. En aquest sentit, equips de la Universitat de Barcelona i d’Anthesis Lavola han entrevistat més de mig miler de participants. Les respostes revelen que els plàstics d’un sol ús, malgrat la conscienciació mediambiental dels usuaris, se segueixen fent servir en activitats esportives i lúdiques als entorns de muntanya.

Aquest equip també ha realitzat una ecoauditoria dels productes d’un sol ús més utilitzats, que, tal com explica Mónica Martinez (UB), “han resultat ser ampolles de plàstic, film transparent, bosses de plàstic i capsetes de cartró per menjar ràpid” . L’ecoauditoria també estudia les possibles alternatives (ampolles de metall o vidre, embolcalls reutilitzables, bosses tèxtils i reutilitzables) per disminuir l’impacte ambiental.

Models de negoci per reduir el plàstic

Els equips de Norma Bisbal, d’Anthesis Lavola, i Luna Giraldo, de Cicloplast, han estudiat opcions de negoci basades en l’economia circular i enfocades a la reducció de l’ús dels plàstics d’un sol ús. Conjuntament amb MinkaDev, han analitzat els costos i beneficis, econòmics, ambientals i socials, en base a la legislació vigent i la que està propera a ser aprovada, usant com a escenari una estació d’esquí dels Pirineus.

El model proposat redueix el consum d’ampolles de plàstic mitjançant la venda o lloguer d’ampolles d’acer inoxidable reutilitzables, la instal·lació de màquines de vending a l’estació d’esquí, així com de fonts d’aigua filtrada al voltant de la instal·lació i punts de recàrrega. L’estudi demostra que aquesta acció podria contribuir a una reducció progressiva dels residus plàstics a l’entorn, i que és viable econòmicament a mitjà i llarg termini.

Ciència ciutadana com a eina científica i d’integració social

Delfina Cornejo del CEAB-CSIC i Arantxa Arnaiz d’Anthesis Lavola expliquen que l’activitat de ciència ciutadana Plastic0Pyr Switch, “que consisteix en un conjunt de protocols de mostreig per a plàstics i microplàstics als rius, és de fàcil aplicació per la ciutadania”.

Plastic0Pyr Switch ha estat aplicat per educadors i entitats culturals a cinc conques fluvials de Catalunya i Andorra. “La informació recollida ens ajuda els investigadors a ampliar el coneixement sobre la presència de residus plàstics i microplàstics als ecosistemes fluvials”, expliquen les investigadores.

El congrés es va tancar amb una taula rodona moderada per Helena Guasch (CEAB-CSIC), i que va comptar amb la participació de Gaël Le Roux, investigador del CNRS-Ecolab; Joan Casadevall, alcalde de Setcases; Mònica Flo, de l’Agència Catalana de l’Aigua; Arantxa Arnaiz, d’Anthesis Lavola, i Eugenia Martí, investigadora del CEAB-CSIC.

Experts i gestors reclamen una major implicació per part de les administracions regionals per gestionar i controlar la presència de residus plàstics als ecosistemes de muntanya.

“El volum de residus generats pel turisme de muntanya és un problema de difícil gestió per als municipis petits de les regions de muntanya, que han d’assumir un cost massa elevat per a les seves economies”, afirma Joan Casadevall. “Per això, la implicació dʻadministracions de rang superior és fonamental”.

Els residus plàstics als ecosistemes de muntanya són un problema transfronterer, amb implicacions a diferents nivells administratius i socials, “pel que són vitals enfocaments multidisciplinaris i implicant diferents agents socials, polítics i administratius”, afirma Eugenia Martí, del CEAB-CSIC . També, afegeix, “és fonamental el diàleg entre empreses de la regió, entitats d’excursionistes i federacions esportives, administracions locals i regionals i investigadors en l’àmbit de les ciències ambientals per identificar problemes i proposar solucions”.

Plastic0Pyr és un projecte cofinançat pel programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020).

Font: https://www.ceab.csic.es/els-peixos-de-llacs-i-rius-pirinencs-acumulen-microplastics-als-seus-intestins-cosa-que-confirma-la-transferencia-trofica/

 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.