Universitat de Girona, 20-22 de novembre de 2008
Al llarg de la història, l’Església s’ha enfrontat sovint amb estats que han cercat de fer-la participar de les seves despeses, o fins i tot li han confiscat part del seu patrimoni. Però el fenomen assoleix un nova dimensió a partir de la Revolució francesa, en recolzar-se en una nova concepció d’estat i de nació. El 2 de novembre de 1789, a França, l’Assemblea Nacional Constituent aprova la nacionalització dels béns de l’Església i els posa en venda. Les conquestes dels exèrcits de la Revolució i de l’Imperi estenen el fenomen a bona part d’Europa, per exemple a Espanya i Portugal, i el porten fins a l’Amèrica llatina. En tots aquests territoris, el fenomen desamortitzador, que comprenia una fase prèvia de confiscació i de nacionalització de béns, va afectar també les terres comunals o les terres «sense propietari». Dos segles després de l’inici de les independències hispanoamericanes, és interessant observar aquest procés des d’una perspectiva comparativa.
Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona, projecte de recerca HUM2005-04731/HIST, Grup de recerca Sociétés rurales européennes, Groupe de recherches pour l’histoire économique et sociale des campagnes (XVe-XXe siècles) CNRS-Paris, SORE-GHREC i Centre de Recherches Historiques (CRH-EHESS-Paris)
Amb el suport de: Ministerio de Ciencia e Innovación, Generalitat de Catalunya, Fundació privada Girona Universitat i Futur, Maison des Sciences de l’Homme (MSH) de Paris, Centro de Estudios Mexicanos y Centroamericanos (CEMCA-México), Instituto Francés de Estudios Andinos (IFEA-Lima).
Lloc de realització: Facultat de Lletres de la UdG (Pl. Ferrater Mora, 1, Girona)
Ponents: Guy Lemarchand (Université de Rouen), Pegerto Saavedra (Universidade de Santiago de Compostela), Pablo F. Luna (Université Paris 4-Sorbonne), María Elena Barral (Conicet, Universidad de Luján, Argentina), Francisco Cervantes (Universidad de Puebla, México), Bernard Bodinier (Université de Rouen), Josep Fontana (Universitat Pompeu Fabra), Nuno Monteiro (Universidade de Lisboa, Portugal), Nuria Sala i Vila (CRHR, Universitat de Girona), Bernard Bodinier (Université de Rouen), Rosa Congost (CRHR, Universitat de Girona), Gisela Von Wobeser (Universidad Nacional Autónoma de México), Alex Ortegal (Universidad Nacional Mayor de San Marcos, Perú), Gérard Béaur (CNRS, CRH-EHESS), Fabrice Boudjaaba (CNRS), Germán Rueda (Universidad de Cantabria), Fernando Armas Asín (Universidad de Lima, Perú) i Maurice Aymard (MSH-Paris).