En un article recentment publicat a Nature Human Behaviour, un equip internacional d'experts liderat per John C. Mitani i col·laboradors ens insta a reconsiderar com duem a terme la investigació de camp i a adoptar tecnologies innovadores per protegir els grans simis i els seus hàbitats. Una de les principals preocupacions plantejades en l'article és l'impacte negatiu de l'habituació dels grans simis per a la recerca en els seus hàbitats naturals. La presència contínua d'investigadors pot augmentar l'estrès en els animals, fer-los més vulnerables a la caça furtiva i afectar negativament altres membres del seu grup social. A més, l'habituació pot distorsionar les dades recopilades sobre el comportament i l'ecologia dels grans simis, posant doncs en qüestió els resultats obtinguts en aquestes investigacions.

Per abordar aquests desafiaments, Mitani i els seus col·legues proposen limitar l'observació directa dels grans simis i emprar tecnologia quan sigui possible. Aquesta transició cap a mètodes de recerca basats en tecnologia presenta diversos avantatges, com la reducció de l'estrès en els animals, la diversificació de la disciplina científica i la inclusió en les recerques de científics locals dels països d'origen dels animals d’estudi.

Malgrat això, els autors de l’estudi reconeixen que les tecnologies actuals tenen limitacions en la seva capacitat per documentar la diversitat i subtilesa del comportament dels grans simis. A més, la implementació d'aquestes tecnologies enfronta desafiaments tècnics i financers significatius. Els mètodes telemètrics requereixen fixar dispositius electrònics als individus, la qual cosa implica un contacte proper que busquem minimitzar. L'habituació dels animals amb drons, equipar-los amb bateries per garantir que volen durant períodes llargs i sense interrupcions, i mantenir vincles de ràdio i vídeo amb ells en els hàbitats forestals ocupats pels grans simis, representen grans reptes. Malgrat aquestes limitacions, Mitani i els seus col·legues insten els investigadors i investigadores a pensar de manera creativa i a implementar salvaguardes que desafiïn els paradigmes existents als llocs de recerca i turisme. S'ha fet un progrés notable durant la breu història de la recerca de grans simis, i mètodes abans inimaginables ja han portat a descobriments revolucionaris que han capgirat la forma d’entendre l’essència de la naturalesa humana.

A més de canviar la forma en què es duu a terme la recerca de camp, l'article destaca la importància d'ampliar l'enfocament de conservació per incloure els grans simis que viuen fora de les àrees protegides. Això és crucial per millorar la nostra comprensió de les amenaces que enfronten aquestes espècies a causa de projectes industrials a gran escala i per desenvolupar estratègies de mitigació efectives.

Passar temps amb els grans simis a la natura —i en qualsevol altre context— és un privilegi difícil de compensar, però ara és el moment de fer un canvi de paradigma. A mesura que continuen desapareixent les seves poblacions, serà necessari dedicar-hi més temps, energia i recursos per aturar-ne la disminució. En fer-ho, podem protegir aquestes espècies i els seus hàbitats de manera més efectiva, assegurant així un futur compartit per als grans simis i la humanitat. Si no ho aconseguim, estarem destinats a enfrontar un futur fosc i empobrit, no només sense els nostres parents vius més propers, sinó també molts altres organismes amb qui coexistim al planeta.

Article original:

Mitani, J. C., Abwe, E., Campbell, G., Giles-Vernick, T., Goldberg, T., McLennan, M. R., Preuschoft, S., Supriatna, J., & Marshall, A. J. (2024). Future coexistence with great apes will require major changes to policy and practice. Nature Human Behaviour, 1–12. https://doi.org/10.1038/s41562-024-01830-x

Per:

Miquel Llorente

Comparative Minds Research Group, Universitat de Girona