Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2021
Descripció:
80
Crèdits:
10

Grups

Competències

  • CB1 Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
  • CB2 Saber aplicar els coneixements adquirits i tenir capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi
  • CB3 Ser capaç d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis
  • CB4 Saber comunicar les conclusions-i els coneixements i raons últimes que les sustenten-a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats
  • CG2 Anàlisi de situacions tecnològiques en relació amb un entorn social, econòmic i polític concrets i en particular agrícoles.
  • CG3 Capacitat d'anàlisi de situacions noves.
  • CG4 Redacció de treballs, informes i conclusions i presentació oral en un auditori especialitzat.
  • CG5 Divulgació de coneixement i tecnologia en audiències no especialitzades.
  • CG6 Treball cooperatiu en grups petits, multidisciplinaris i multiculturals.
  • CG7 Rigor en els plantejaments de treball, mètodes i elaboració de conclusions des de punts de vista científics, tècnics i ètics.
  • CG8 Capacitat d'aprenentatge permanent.
  • CG9 Esperit crític envers el dogmatisme.
  • CE1 Capacitat per detectar i diagnosticar un problema en cultius agrícoles causat per plagues, malalties o males herbes.
  • CE2 Coneixement dels mètodes i les tècniques per abordar i aplicar de manera integrada i selectiva les solucions més eficients.
  • CE3 Capacitat per traduir una situació problemàtica en preguntes de coneixement que constitueixin objectius de recerca així com el coneixement de les fonts d'informació principals dins dels àmbits de treball i habilitat per consultar-les, entendre-les i aplicar-les.
  • CE4 Capacitat per situar el problema i les possibles solucions en el context del cultiu i de l'entorn social, econòmic i legislatiu.
  • CE5 Capacitat per valorar els resultats de les decisions preses

Altres Competències

  • Identificar i diferenciar els principals problemes potencials de plagues, malalties i males herbes en els principals grups de cultius.
  • Comprendre i valorar les relacions dels processos i tècniques agronòmiques del cultiu amb la presencia i abundància dels agents causals anteriors.
  • Identificar i analitzar les interaccions entre metodologies de control de plagues, malalties i males herbes.
  • Valorar els problemes en el context de la producció dels cultius i establir prioritats de control.
  • Analitzar metodologies de control i valorar eficàcies i efectes de la seva aplicació.
  • Aplicar estratègies de control mediambiental i econòmicament més sostenibles
  • Dissenyar i desenvolupar programes de control integrat en el marc de la producció integrada de cultius.

Continguts

1. Capítol I.- Presentació de l’assignatura Bibliografia. Normativa: assistència, avaluació i qualificació.

          1.1. Tema 1.- Programes de Control Integrat: Tipologia. Objectius. Coneixements previs. Planificació. Programa d’activitats presencials: classes d’aula, viatges. Activitats no presencials.

2. Capítol II.- Cereals d’hivern: Blat, Civada, Avena, Triticale

          2.1. Tema 2.- Introducció a l’agronomia dels cereals d’hivern: Context productiu. Sistemes de cultiu. Mesures agroambientals.

          2.2. Tema 3 .- Control de malalties: Organització del control i control de malalties en els cereals d’hivern: ordre de coneixements en que es basa el control. Importància patològica i/o econòmica de les malalties (o dels patògens). Mètodes de control potencials i reals. Sistemes d’avisos aplicables a les circumstàncies actuals. Programes basats en els sistemes d’avis. Programes basats en la cerca de resistència. Pràctica del control en zones de baix rendiment.

          2.3. Tema 4.- Control de males herbes: Descripció de les estratègies pel control de males herbes: Mètodes de cultiu, mètodes no químics i mètodes químics. Proposta d’un programa de maneig integrat de les males herbes. Maneig de poblacions males herbes resistents als herbicides. Descripció del maneig de les males herbes en les mesures agroambientals i en la condicionalitat. .

          2.4. Tema 5.- Control de plagues: Fenologia i riscos de dany de plagues. Aplicabilitat, compatibilitat i condicionants de les tècniques de control de plagues en cereals d’hivern. Propostes de programes de control integrat de plagues.

          2.5. Tema 6.- Control integrat de malalties, males herbes i plagues: Valoració global de riscos de pèrdues. Compatibilitat e interferències d’ estratègies de control en programes de control integrat.

3. Capítol III.- Cereals d’estiu: Blat de moro, Sorgo, Arròs

          3.1. Tema 7.- Introducció a l ’ agronomia dels cereals d’estiu: Context productiu. Sistemes de cultiu. Mesures agroambientals

          3.2. Tema 8.- Control de malalties: Organització del control segons les característiques dels patosistemes en blat de moro i arròs: Ordre de coneixements en que es basa el control. Importància patològica i/o econòmica de les malalties (o dels patògens). Mètodes de control potencials i reals. Sistemes d’avisos aplicables a les circumstàncies actuals. Control de les malalties dels cereals de estiu: control de les malalties del blat de moro. Programes de control basats en Sistemes d’avisos en el arròs. La pràctica del control de malalties del arròs.

          3.3. Tema 9.- Control de males herbes. Descripció de les estratègies pel control de males herbes en blat de moro i arròs. Mètodes de cultiu i mètodes no químics en blat de moro. Maneig de l’aigua i del cultiu en el arròs. Incidència de les males herbes invasors en arròs i blat de moro. Mètodes químics de control. Proposta d’un programa de maneig integrat de les males herbes en blat de moro i arròs. Aplicació de les mesures agroambientals en el cultiu del arròs.

          3.4. Tema 10.- Control de plagues: Fenologia i riscos de dany de plagues. Aplicabilitat, compatibilitat i condicionants de les tècniques de control de plagues en blat de moro , arròs i altres cereals d’estiu. Propostes i anàlisis de programes de control integrat de plagues en blat de moro i arròs.

          3.5. Tema 11.- Control integrat de malalties, males herbes i plagues: Valoració global de riscos de pèrdues. Compatibilitat i interferències d’estratègies de control en programes de control integrat.

4. Capítol IV.- Cultius farratgers: Alfals i altres cultius.

          4.1. Tema 12.- Introducció a la agronomia dels cultius farratgers: Context productiu.

          4.2. Tema 13.- Control de malalties: La patologia de la alfals en la zona mediterrània occidental. El control de les malalties i els problemes derivats.

          4.3. Tema 14.- Control de males herbes: Descripció de les estratègies pel control de males herbes. Mètodes de cultiu, mètodes no químics i mètodes químics. Proposta de un programa de maneig integrat de les males herbes.

          4.4. Tema 15.- Control de plagues: Fenologia i riscos de dany de plagues de la alfals. Aplicabilitat, compatibilitat i condicionants de les tècniques de control de plagues. Propostes i anàlisis de programes de control integrat de plagues en alfals i a l t r e s cultius farratgers.

          4.5. Tema 16.- Control integrat de mal alt ies, males herbes i plagues: Valoració global de riscos de pèrdues. Compatibilitat e interferències d’estratègies de control en programes de control integrat.

5. Capítol V.- Cultius hortícoles Tema 16.- Context productiu. Tipus de producció hortícola. El paisatge i el cultiu hortícola. Influencia en el control integrat.

          5.1. Tema 17.- Context productiu. Tipus de producció hortícola. El paisatge i el cultiu hortícola. Influencia en el control integrat.

          5.2. Tema 18.- Control de malalties: Organització del control en cultius hortícoles: Ordre de coneixements en que es basa el control. Importància patològica i/o econòmica de les malalties (o dels patògens). Mètodes de control potencials i reals. Sistemes d’avisos aplicables a les circumstàncies actuals. Anàlisis de programes de control.

          5.3. Tema 19.- Control de males herbes: Descripció de les estratègies pel control de males herbes. Mètodes de cultiu, mètodes no químics i mètodes químics. Proposta de un programa de maneig integrat de les males herbes.

          5.4. Tema 20 .- Control de Plagues: Fenologia i riscos de dany de plagues de l'alfals. Aplicabilitat, compatibilitat i condicionants de les tècniques de control de plagues. Anàlisi de programs de control de plagues en tomàquet en hivernacle i a l’aire lliure.

          5.5. Tema 21 .- Control integrat de malalties, males herbes i plagues. Valoració global de riscos de pèrdues. Compatibilitat i interferències d’estratègies de control en programes de control integrat

6. Capítol VI .- Fruiters

          6.1. Tema22.-Context productiu. Tipus de producció fructícola.

          6.2. Tema 23 .- Control de malalties 1: Importància patològica i econòmica de la Patologia dels fruiters. Control de malalties en fruiters de llavor: Organització del control de malalties aèries. Organització del control de malalties de fusta i d’arrel. Programes de control en fruiters de llavor.

          6.3. Tema 24 .- Control de malalties. 2: Control de malalties en fruiters de pinyol, cítrics i vinya:Organització del control de malalties aèries, de fusta i d’arrel:Ordre de coneixements en què es basa el control. Importància patològica i / o econòmica de les malalties (o dels patògens). Mètodes decontrol potencials i reals. Sistemes d’avisos aplicables a les circumstàncies actuals. Programes de control en fruiters de pinyol, cítrics i vinya.

          6.4. Tema 25 .- Control de males herbes: Descripció de les estratègies per al control de males herbes en fruiters d’os i de llavor. Mètodes de cultiu (amb especial èmfasi en els mecànics),mètodes no químics i mètodes químics. Maneig de la coberta vegetal del sòl. Proposta d’un programa de maneig integrat de les males herbes.

          6.5. Tema 26 .- Control de plagues en fruiters de llavor: Determinació de plagues clau i plagues secundàries. Fenologia de l’arbre, mostreig i riscos de danys. Aplicabilitat, compatibilitat i condicionants d’ocupació de les tècniques de control. Anàlisi dels programes de control integrat existents i propostes de futur.

          6.6. Tema 27 .- Control de plagues en fruiters de pinyol: Determinació de plagues clau i plagues secundàries. Fenologia de l’arbre, mostreig i riscos de danys. Aplicabilitat, compatibilitat i condicionants

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Assistència a actes externs 5,00 0 0 5,00
Elaboració individual de treballs 0 45,00 0 45,00
Seminaris 15,00 0 0 15,00
Sessió expositiva 50,00 65,00 0 115,00
Sortida de camp 40,00 30,00 0 70,00
Total 110,00 140,00 0 250

Bibliografia

  • Ministerio Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (2014). Guía de la Gestión Integrada de Plagas frutales de pepita. Ministerio Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Secretaria General Técnic.
  • Ministerio Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. (2014). Guía de la Gestión Integrada de Plagas frutales de hueso. Ministerio Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Secretaria General Técnic.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Programa de Viatges:

Viatge 1 .- Cereals d’hivern
Viatge 2 .- Cereals d’estiu
Viatge 3 .- Blat de moro farratger i alfals
Viatge 4 .- Cultius hortícoles
Viatge 5 .- Fruiters de llavor
Viatge 6 .- Cítrics
vIATGE 7.- Arròs
Viatge 8 .- Fruiters de pinyol i vinya
Viatge 9 .- Olivera i fruita seca
ASSISTÈNCIA OBLIGATÒRIA. Informes 20 No
Classes Teoria Participació en discussions 10 No
Realització de treballs Entrega informe, presentació oral i discussió en grup 70

Qualificació

El sistema d’avaluació es avaluació continuada, en el que se te en compte tot el treball realitzat per l’ estudiant durant tot el curs.

Per aprovar l’ assignatura serà indispensable tenir una nota igual o superior a 5. El treball de curs ese puntuarà de 1 a 10 i tindrà un valor del 70% de la nota final.
L’ assistència als viatges i la presentació dels informes corresponents tindran una
valoració del 20%.

La participació en classe suposarà fins un 10% de la nota final. La nota final de l’ assignatura se
calcularà de la següent manera:
NOTA = (Treball curs x 0,7) + (assistència a viatges e informes x 0,20) + (participació en classes x 0,10)

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No presentat: no assistència al 80% de les activitats d'assitència obligatòria. No realització d'alguna de les activitats d'avaluació.

Avaluació única:
En el supòsit que l'alumnat s'aculli a l'avaluació única, haurà de realitzar un examen final que inclourà tots els continguts de l'assignatura, incloent-hi teoria, problemes, pràctiques i visites. També haurà d'haver assistit a un mínim del 80% de les pràctiques de laboratori i visites proposades durant el curs. Aquesta normativa s'adequarà a la de la UdL

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Per tal de sol·licitar una tutoria, ja sigui individual o en grup, cal que es contacti amb el professor per correu electrònic o missatgeria del Moodle (UdG) o del Campus Virtual (UdL). D'aquesta manera es podrà acordar dia, hora i condicions de la tutoria (presencial o telemàtica).

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

La comunicació es realitzarà a través del correu electrònic institucional (UdG i UdL), dels xats del moodle (UdG) i del Campus Virtual (UdL) i del fòrum d'avisos i notícies.
La informació es penjarà també en la pàgina de l'assignatura (UdG i UdL).

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
En cas que es passi a un canvi d'escenari se seguiran les orientacions de la UdL, universitat coordinadora.

Modificació de l'avaluació:
L'avaluació de l'assignatura no canviarà en funció del grau de presencialitat amb què es desenvoluparà ja que no variaran ni les activitats ni la seva ponderació.

Tutoria i comunicació:
La comunicació per a resoldre dubtes, qüestions o inquietuds referides a l’assignatura serà usant el correu-e o missatgeria del Moodle (UdG) o Campus Virtual (UdL) i acordant trobades que podran ser presencials o telemàtiques en funció de l'escenari en què s'estigui.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.