1. -1. Geografia i gènere: aproximacions teòriques i metodològiques, en Geografia.
2. -1.1 aproximacions teòriques i metodològiques a la Geografia i el gènere
3. -2. Gènere, espai i vida quotidiana en àrees rurals
4. - 2.1 Gènere i espais rurals: principals temes d’anàlisi
5. - 2.2 Gènere i món rural: Local/sud global i nord global
6. -3. Gènere, espai i vida quotidiana en àrees urbanes
7. -3.1 Reflexions entorn la ciutat i el gènere
8. -3.2. Gènere i espais públics
9. -4. Gènere, crisi climàtica i canvi ambiental
10. -4.1 Una mirada ecofeminista de la crisi climàtica
11. -4.2 Gènere i canvi climàtic
Avaluació continuada. És obligatori que l’alumnat realitzi totes les activitats que es proposin dins els terminis previstos. La metodologia docent combinarà el treball amb els materials online, les lectures i la realització d’exercicis relacionats amb cadascun del temes. L’assignatura s’organitza en blocs temàtics amb les corresponents activitats de cada bloc, la ponderació de cada bloc significarà el 20% de la nota global final de l’assignatura. Per aprovar l’assignatura caldrà haver lliurat tots els exercicis.
IMPORTANT:
1- No es permet l’ús d'eines IA per l’elaboració dels continguts i/o la correcció dels treballs i els informes.
2- Es permet l’ús d’eines d’IA per a la cerca d’informació. Quan s’utilitzi s’anotarà en el treball quina eina i com.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
El fet de no lliurar algun del treballs en la data fixada, i no comparèixer a l'avaluació única, en les condicions establertes, comporta una qualificació global de NO PRESENTAT.
Reavaluacio : la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El sistema de reavaluació serà el mateix que per a l’avaluació única.
Avaluació única:
D’acord amb les normes del màster cal recordar que hi ha una data límit –la mateixa per a totes les assignatures- per a la sol·licitud d’avaluació única. L’alumnat ha de sol·licitar-la en els 20 dies següents a l’inici del quadrimestre. La informació i el formulari el podrà trobar l’alumnat a la web del màster. L’avaluació única consistirà en el lliurament de tots els treballs demanats per a l’avaluació continua, més la realització d’una prova final específica, en línia. La ponderació, en relació a la nota final, serà: treballs 50 % prova 50%
IMPORTANT:
1- No es permet l’ús d'eines IA per l’elaboració dels continguts i/o la correcció dels treballs i els informes.
2- Es permet l’ús d’eines d’IA per a la cerca d’informació. Quan s’utilitzi s’anotarà en el treball quina eina i com.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
BIBLIOGRAFIA GENERAL BÀSICA
Introducció teòrica
ARENDT, H. (1974). La condición humana. Barcelona: Seix Barral.
AMORÓS, C. (2001 ): “Feminismo y filosofía”. Madrid: Síntesis.
BENACH, N. y TELLO, R. (2004). "En los intersticios de la renovación.
Estrategias de transformación del espacio y flujos de población en Barcelona",Revista de Geografía, 3, 93-113
BONDI, L. (1998). “Gender, class and urban space”. Urban Geography 19, 160-85.
BONDI, L. (1999). “Gender, class and gentrification: enriching the debate”.
Environment and Planning”, Society and Space 17: 261-82.
BOOTH, C., DARKE, J. YEANDLE (Coord). 1998. La vida de las mujeres en lasciudades. Madrid, Narcea.
BOURDIEU, P. (2000). La dominación masculina. Barcelona, Anagrama.
BUTLER, J. (2003). Cuerpos que importan. Editorial: Paidós Año:
BRU-BISTUER, J.; AGÜERA-CABO, M. (2004), «Gendered Politics of the
Environment». Lyyn A. Staeheli, Eleonore Kofman, Linda J. Peake (Ed.).
Mapping Women, Making Politics. Feminist Perspectives on Political
Geography. New York / London: Routledge.
COUTRAS, J. (1996). Crise urbaine et espaces sexués. Paris, Armand Colin.
DEL VALLE, T. (1997). Andamios para una nueva ciudad. Visiones desde la antropología. Madrid, Cátedra.
DIAMOND, I. ; G. F. ORENSTEIN (ed.) (1990), Reweaving the World. The
Emergence of Ecofeminism, (San Francisco, Sierra Club).
DURÁN, M. A. (1998). La ciudad compartida: conocimiento, afecto y uso.
Madrid: Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España.
DURÁN, M. A. (2000). Nuevos objetivos de igualdad en el siglo XXI: las
relaciones entre hombres y mujeres. Comunidad de Madrid, Dirección General de la Mujer.
FAINSTEIN, S y SERVON L. (2005). Gender and planning. New Brunswick,
N.J. Rutgers University Press.
FOUCAULT, Michel. (1980). Power/Knowledge. Brighton, Harvester
FRAISSE, G., (2003), Los dos gobiernos: la familia y la ciudad, Valencia,Ediciones Cátedra
FRASER, N. (1999). "Social Justice in the Age of Identity Politics:
Redistribution,Recognition, and Participation" en Culture and Economy After the
Cultural Turn, L. Ray y A. Sayer (eds.). London, Sage.
GARCÍA RAMÓN, D. (2005). “Respondiendo a un desafío pendiente en
geografía: el enfoque de Género visto desde España”. España, Geographicalia,No. 48, P. 55-75.
HAYDEN, D. (1981). The Grand domestic revolution: a history of feminist designs for American homes, neighborhoods, and cities. Cambridge, MIT
HEALEY, P. (1997). Collaborative Planning: Shaping Places in Fragmented Societies. London, Macmillan.
JULIANO, D. 1992. El Juego de las astucias: mujer y construcción de modelos sociales alternativos, Madrid, Horas.
LAHAR, S. (1991), «Ecofeminist Theory and Grassroots Politics». Hypatia. A Journal of Feminist Philosophy. (Special issue: Ecological Feminism), vol. 6,num. 1, p. 28-45.
LITTLE, J. PEAKE, L. y PAT, R. (1988) Women in cities: gender and the urbanenvironment. Houndmills, MacMillan.
MASSEY, D. (1994) Space, place and gender. Cambridge, Polity Press.
MCDOWELL, L. (2000) Género, identidad y lugar: un estudio de las geografías feministas. Madrid : Instituto de la Mujer, Universitat de Valencia.
MERCHANT, C. (1995), Earthcare. Women and the Environment. New York:
Routledge.
MIES, M.; SHIVA, V. (1997), Ecofeminismo. Teoría, crítica y perspectivas,Barcelona: Icaria.
NASH, M. MARRE, D. (Eds.) (2003) El desafio de la diferencia: Representaciones culturales e identidades de género, raza i clase. Bilbao: Universidad del País Vasco.
NASH, Mary. (2004) Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos.
Madrid: Alianza.
ORTNER, S. B., (1974), «Is Female to Male as Nature Is to Culture?», a
KOLMAR, W. K. & BARTKWOSKI, F. (2005). Feminist Theory. A reader.
McGra-Hill, New York, pp. 243-252.
PEDONE, C. (2000).“Artículo”. EL TRABAJO DE CAMPO Y LOS MÉTODOS
CUALITATIVOS. Necesidad de nuevas reflexiones desde las geografías
latinoamericanas. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, Nº 57.
PLUMWOOD, V. (1991), ‘Nature, Self and Gender: Feminism, Environmental
Philosophy, and the Critique of Rationalism’, Hypathia, 6: 3-27.
ROSE, G. (1993). Feminism and Geography: The Limits of Geographical
Knowledge. Minneapolis, University of Minnesota Press.
SHIVA, V. (1988), Staying Alive: Women, Ecology and Survival in India. UK:Zed Press.
STEARNEY, L. M. (1994), «Feminism, Ecofeminism and the Maternal
Archetype: Motherhood as a Feminine Universal». Communication Quarterly, 42, p.145-159
TELLO, R (ed.) (2002) Mirades als espais públics, Editorial Pòrtic, Barcelona.
TELLO, R, (2001) “Planificación de la vivienda y determinaciones socioculturales”en D. Provansal (ed.) Espacio y territorio: miradas antropológicas.Ediciones UB, Barcelona.
TELLO, R. (2003) “La ciudad como escenario de representación cultural.
Pràcticas urbanísticas de perpetuación”, en Nash, M. et Marre, D. (eds.) El desafio de la diferencia. Servicio Editorial de la Universidad del Pais Vasco.
WARREN, K. J. (1998), «Toward an Ecofeminist Ethic». Studies in the
Humanities, 15, p. 140-156.
WILSON, E. (1992) The Sphinx in the City. Urban Life, the Control of Disorder,and Women. Berkeley, University of California Press.