Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2008
Descripció:
Assignatura que ofereix una aproximació a la recerca sobre les llengües del món antic i una iniciació a diverses llengües que coneixem els professors. Per a cada llengua presentarem el context històric i cultural (fonts i documents per a l’estudi de la llengua i història de la llengua i dels parlants), els sistemes d’escriptura i una descripció lingüística sumària de cada llengua (fonologia, morfologia, sintaxi, lèxic i fonts bibliogràfiques)
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Joan Ferrer Costa  / Maria Angela Vilallonga Vives

Competències

  • Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials.
  • Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat.
  • Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip.

Continguts

1. Programa - Continguts 1. Les llengües del món antic 1.1. Mapa 1.2. Escriptures 1.3. Metodologies de treball 1.4. Instruments de recerca 2. L’Orient Pròxim Antic: aproximació històrica 3. L’ugarític 4. L’hebreu 5. El fenici i el púnic 6. L’arameu 7. Les llengües clàssiques: context històric i cultural 8. El grec 9. El llatí

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Altres 24,00 0 24,00
Lectura / comentari de textos 0 84,00 84,00
Seminaris 42,00 0 42,00
Total 66,00 84,00 150

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

    Qualificació

    Caldrà escriure un treball analític sobre alguna de les llengües del món antic que no han estat presentades en el curs. El treball caldrà presentar-lo en un sessió davant del professor i els assistents al curs. El professor i els assistents faran una valoració crítica pública del treball i de la presentació.
    Es podrà escollir entre les llengües següents:
    Accadi
    Armeni clàssic
    Avèstic
    Cananeu (dialectes cananeus)
    Cari
    Cèltic
    Copte
    Eblaïta
    Egipci antic
    Elamita
    Escandinau antic
    Etrusc
    Frigi
    Georgià
    Gòtic
    Gueez
    Hitita
    Hurrita
    Indoari mitjà o índic mitjà
    Indoeuropeu
    Lici
    Lidi
    Luvi
    Maia
    Olmeca
    Pahlavi
    Palaic
    Persa antic
    Sabèl·lic
    Sànscrit
    Sud-aràbic antic i nord-aràbic antic
    Sumeri
    Tàmil antic
    Urarteu
    Vènet
    Xinès antic

    L’estudi presentant haurà de tenir els apartats següents:
    1. Valoració crítica de la bibliografia més recent.
    2. Materials disponibles a Internet (amb una valoració de les raons que permeten confiar en la informació que aporten els llocs web recomanats).
    3. Descripció de les fonts documentals principals (edicions, estudis crítics, traduccions disponibles).
    4. Aportació de les pòlisses (en anglès fonts) en format ttf que es puguin utilitzar per editar i estudiar textos de la llengua escollida en els programes d’edició usuals.
    5. Descripció de la història del desxiframent i de la recerca moderna sobre la llengua escollida.
    6. Descripció sumària de les principals característiques (fonològiques, morfosintàctiques i lèxiques) de la llengua triada.

    Observacions

    És un curs pensat per al Màster d’Iniciació a la Recerca de la UdG que presentarà la metodologia de recerca per a l’estudi de les llengües del món antic. Les llengües que presentarem en concret són les que els professors coneixem de primera mà.
    Cal poder llegir bibliografia en anglès i francès.
    Bibliografia
    Tema 1
    R. D. Woodard, The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages, Cambridge: Cambridge University Press 2004.
    R. Parkinson, Cracking Codes: The Rosetta Stone and Decipherment, Berkeley: University of California Press 1999.
    A. Yardeni, A-dventure-Z’ The Story of the Alphabet, Jerusalem: Carta 2003.
    M. L. Carter (ed.), Sign, Symbol, Script: An Exhibition on the Origins of Writing and the Alphabet, University of Wisconsin 1984.
    L. Bonfante et al., Leyendo el pasado. Antiguas escrituras del cuneiforme al alfabeto, Madrid: Akal 2003.
    G. Carrasco & J. C. Oliva (eds.), Escrituras y lenguas del Mediterráneo en la antigüedad, Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha 2005.
    J. L. Cunchillos & J. P. Vita, Lectura crítica de documentos del II y I milenio, Madrid: CSIC 1998.

    Tema 2
    M. Van De Mieroop, A History of the Ancient Near East: Ca. 3000-323 BC, Oxford: Blackwell 2004.
    J. Sanmartín & J. M. Serrano, Historia antigua del Próximo Oriente: Mesopotamia y Egipto, Madrid: Akal 1998.
    M. Liverani, Antico Oriente: Storia, società, economia, Roma: Laterza 92005.
    D. N. Freedman, The Anchor Bible Dictionary, 6 vols., New York: Doubleday 1992.
    M. D. Coogan, The Oxford History of the Biblical World, Oxford: Oxford University Press 1998.
    M. Clauss, Israele nell'età antica, Bologna: Mulino 2003.

    Tema 3
    J. L. Cunchillos & J. A. Zamora, Gramática ugarítica elemental, Madrid: Ediciones Clásicas 1995.
    W. M. Schniedewind & J. H. Hunt, A Primer on Ugaritic: Language, Culture and Literature, Cambridge: Cambridge University Press 2007.
    P. Bordreuil & D. Pardee, Manuel d'Ougaritique, 2 vols., París: Geuthner 2004.
    G. Del Olmo & J. Sanmartín, Diccionario de la lengua ugarítica, 2 vols., Sabadell: Ausa 1996-2000.
    G. Del Olmo, Mitos y leyendas de Canaan según la tradición de Ugarit, Madrid: Cristiandad 1981.
    G. Del Olmo, Mitos, leyendas y rituales de los semitas occidentales, Madrid: Trotta 1998.

    Tema 4
    J. Ferrer, Aproximación a la historia de la lengua hebrea, Girona: Universitat de Girona 2007 (llibre encara no publicat que serà facilitat en format pdf).
    J. Ferrer, Hebreu bíblic, Girona: Universitat de Girona 2002.
    J. Ferrer, Hebreu: llengua, literatura, gramàtica, Girona: Universitat de Girona 2002.
    P. Joüon & T. Muraoka, Gramática del hebreo bíblico, Estella: Verbo Divino 2007.


    Tema 5
    J. L. Cunchillos & J. A. Zamora, Gramática fenicia elemental, Madrid: CSIC 2000.
    C. R. Krahmalkov, A Phoenician-Punic Grammar, Leiden: Brill 2001.
    C. R. Krahmalkov, Phoenician-Punic Dictionary, Leuven: Peeters 2000.

    Tema 6
    J. Ferrer, Esbozo de historia de la lengua aramea, Córdoba: Universidad de Córdoba 2004.
    E. Martínez Borobio, Arameo antiguo: gramática y textos comentados, Barcelona: Universitat de Barcelona 2003.
    J. Ribera-Florit, Guía para el estudio del arameo bíblico, Madrid: Sociedad Bíblica 2001.
    J. Ferrer & M. A. Nogueras, Manual de gramática siríaca, Barcelona: Universitat de Barcelona 1999.
    J. Ferrer & M. A. Nogueras, Breve diccionario siríaco, Barcelona: Universitat de Barcelona 1999.

    Tema 7
    J. Alsina, Comprendre la Grècia clàssica, Barcelona, Labor, 1983.
    M. I. Finley, Los griegos de la antigüedad. 6a edició, Barcelona, Labor, 1985.
    M. I. Finley, El món d’Ulisses, Barcelona, Empúries, 1985.
    M.C. Howatson, Diccionario de la literatura clásica, Madrid, Alianza, 1991.
    Y. Le Bohec, Textes et documents, París, PUF, 1997.
    Le Glay et al., Histoire romaine, París, PUF, 1991.
    C. Calci, Roma archeologica, Roma, Adnkronos Libri, 2000.
    P. Grimal, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidós, 1981.
    G. Hacquard, et al., Guía de la Roma antigua, Madrid, Centro de Lingüística Aplicada Atenea, 2003.
    J. P. Vernant, dir. El hombre griego, Madrid, Alianza, 1993 [orig. L’Uomo greco, Roma & Bari 1991].
    P. Vidal-Naquet, Le chasseur noir. Formes de pensée et formes de société dans le monde grec, Paris, François Maspéro, 1981 [Trad. cast. Barcelona 1983].

    Tema 8
    Joint Association of Classical Teachers, Método para la lectura del griego clásico – Reading Greek (I i II), Barcelona, PPU, 1980-1992.
    Joint Association of Classical Teachers, Gramática (I i II), Barcelona, PPU, 1991-1992.
    Joint Association of Classical Teachers, El mundo de Atenas: Introducción a la cultura clásica ateniense, Barcelona, PPU, 1988.
    J. Berenguer, Gramática griega, Barcelona, Bosch, 1997.
    J. V. Vernhes, Hermaion. Initiation au grec ancien, Paris, Ophrys, 20013 (1994)
    GID ELECTRA: http://www.ub.edu/filologiagrega/electra/index.htm

    Tema 9
    Aula de llatí: http://antalya.uab.es/pcano/aulatin/
    M. Lavency, VSVS. Grammaire latine. Description du latin classique en vue de la lecture des auteurs, Paris-Gembloux, Duculot, 1985.
    P. Quetglas, Elementos básicos de filología y lingüística latinas, Barcelona, Teide, 1985.
    A. Seva, et al., Diccionari llatí català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 o Diccionari llatí català bàsic, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.
    E. Valentí Fiol, Gramàtica llatina, Barcelona, Curial, 1995 o Gramática de la lengua latina, Barcelona, Bosch, 1976.


    Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

    Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

    Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

    Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

    Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.