Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
A l’Edat Mitjana la cort és el principal creador i consumidor de cultura, el lloc on s’inicien unes modes literàries que sovint tenen molt a veure amb les conveniències polítiques dels poderosos o la seva necessitat d’associar-se amb activitats prestigioses. L’assignatura analitzarà algunes d’aquestes activitats: la producció poètica i novel•lística i la compilació de cançoners a diverses corts dels segles XIII-XV, de la cort de Pere el Gran a la d’Alfons el Magnànim i dels seus germans (als diversos territoris de la Corona d’Aragó), i també a les corts de Navarra i de Castella, que s’hi relacionen estretament en aquest període.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Rafael Ramos Nogales  / Jaume Torró Torrent

Competències

  • Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials.
  • Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat.
  • Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip.

Continguts

1. Lírica i dinastia a la Corona d’Aragó: els orígens

          1.1. La lírica occitana a Catalunya: corts, ideologia i connotacions dinàstiques

          1.2. El punt d'inflexió del s. XIII: ambient cultural i circumstàncies polítiques

          1.3. La recepció dels trobadors a la literatura catalana I: Els cançoners

          1.4. La recepció dels trobadors a la literatura catalana II: Els trobadors com a clàssics

          1.5. De la lírica a la narrativa: el radi d'expansió de la cultura trobadoresca

2. La poesia i la cort al segle XV

          2.1. La nova dinastia dels Trastàmara: herència cultural i política dels reis i infants d'Aragó

          2.2. La cort del jove rei Alfons (1412-1425). La reina Margarida de Prades.

          2.3. La cort valenciana i napolitana d'Alfons IV el Magnànim (1425-1458)

          2.4. Els infants Joan i Enric d'Aragó. Continuïtat i expansió de la cort valenciana del rei Alfons.

3. Tradición y renovación en la literatura de las cortes castellanas (siglos XIV-XV)

          3.1. La poesía lírica. Una encrucijada de tradiciones. El problema de la lengua poética, del gallego al castellano. Cancioneros: transmisión textual, consumidores y comitentes. Del Cancionero de Baena al Cancionero general.

          3.2. La narrativa caballeresca. De los modelos franceses a la creación de una narrativa propia al servicio de la corte: El caballero Zifar, Amadís de Gaula, Historia del rey don Rodrigo. Lectores y problemas de transmisión textual.

          3.3. La ficción sentimental. Una nueva forma literaria para una nueva época. Modelos estilísticos y tradiciones amorosas en el siglo XV. Un género proteico: Del Siervo libre de amor a la Cuestión de amor. La importancia de la imprenta en el desarrollo del género.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Elaboració individual de treballs 0 24,00 24,00
Lectura / comentari de textos 0 84,00 84,00
Seminaris 42,00 0 42,00
Total 42,00 108,00 150

Bibliografia

  • Sant Jordi, Jordi de (1998). Les Poesies de Jordi de Sant Jordi : caballer valencià delsegle XV (2a ed.). València: Tres i quatre.
  • Llull, Romeu (1996). Obra completa. Barcelona: Barcino.
  • Baena, Juan Alfonso de (1993). Cancionero de Juan Alfonso de Baena. Madrid: Visor.
  • Cancionero de Palacio : Ms. 2653 Biblioteca Universitaria deSalamanca (1993). Salamanca: Junta de Castilla y León.
  • Des Essarts, Herberay (1951). Le Chansonnier espagnol d'Herberay des Essarts (XVe siècle). Bordeaux: Féret.
  • Cancionero de Estúñiga (1987). Madrid: Alhambra.
  • Cancionero general (2006). Castalia: Madrid.
  • Cancionero del siglo XV (1990). Salamanca: Universidad de Salamanca.
  • Libro del cavallero Zifar (1983). Madrid: Cátedra.
  • Garci Rodríguez de Montalvo (1987). Amadís de Gaula. Madrid: Cátedra.
  • Pedro de Corral (2001). Historia del rey don Rodrigo. Madrid: Castalia.
  • Juan Rodríguez del Padrón (1976). Sirvo libre de amor. Madrid: Castalia.
  • F.A.D.C. (1983). Triste deleytación. Morón (Argentina): Universidad de Morón.
  • Juan de Flores (1988). Grimalte y Gradissa. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela.
  • Juan de Flores (1983). Grisel y Mirabella. Granada: Don Quijote.
  • Juan de Flores (1981). Triunfo de amor. Pisa: Giardini.
  • Diego de San Pedro (1972). Obras completas. Madrid: Castalia.
  • Question de amor (2006). Bristol: University of Bristol.
  • Asperti, Stefano (1985). Flamenca e dintorni. Cultura neolatina, 45(), 59-102
  • Torró, Jaume (2004). La noblesa, la lírica, la caça i la cortesia. Mot so razo, 3(), 7-15
  • Cabré, Miriam (2005). El trobador de Pere el Gran. Mot so razo, 4(), 59-68
  • Cabré, Miriam (1999). Cerverí de Girona and his poetic traditions. London: Tamesis.
  • "Intavulare" : tavole di canzonieri romanzi (2001-). Modena: Mucchi.
  • Bassegoda, Enric (2005). Els poetes de l’orde de l’Hospital. Dins (Ed.), Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Mediev (, p. 365-374). Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
  • Bassegoda, Enric (2006). Fra Bernat Hug de Rocabertí, comanador d'Alfambra i de Montsó. Dins III (Ed.), Actes del Tretzè Col•loqui Internacional de l’Associació de Llengua i Literatura (, p. 45-154). Barcelona: PAM.
  • Rodríguez Risquete, Francisco Javier (2002). Pere Torroella i les corts dels infants d’Aragó al segle XV. Llengua & Literatura, 13(), 209-222
  • Rodríguez Risquete, Francisco Javier (2002). Del cercle literari del Príncep de Viana i unes poesies satíriques del Cançoner . Estudi General, 22(), 365-391
  • Torró Torrent, Jaume (1999). Ausiàs March no va viure en temps d’Ovidi. Dins (Ed.), Estudis de Filologia Catalana. Dotze anys de l’Institut de Llengua i Cultura Cat (, p. 175-199). Barcelona: PAM.
  • Torró Torrent, Jaume (2001). Una cort a Barcelona per a la literatura del segle XV. Revista de Catalunya, 163(), 97-123
  • Torró Torrent, Jaume (2002). El patró que sorgia en platja i l’enarratio auctorum. Estudi General, 22(), 353-364
  • Torró Torrent, Jaume (2002). Joanot Martorell, escrivà de ració. L'Avenç, 273(), 12-18
  • Torró Torrent, Jaume (2006). Pròlegs als cançoner d’Ausiàs March: Ovidi exiliat. Dins III (Ed.), Actes del Tretzè Col•loqui Internacional de l’Associació de Llengua i Literatura (, p. 379-423). Barcelona: PAM.
  • Torró Torrent, Jaume (2005). Ausiàs March, falconer d’Alfons el Magnànim. Dins (Ed.), Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Mediev (, p. 1521-1538). Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
  • Riquer, Martín de (1956). La Littérature provençale à la cour d’Alphonse II d’Aragon. Cahiers de Civilisation Médiévale, 2(), 177-201
  • Asperti, Stefano (1999). I trovatori e la corona d’Aragona. Mot so razo, 1(), 12-31
  • Requesens, Lluís de Torró, Jaume (2009 ). Sis poetes del regnat d'Alfons el Magnànim . Barcelona: Barcino. Catàleg
  • Torró, Jaume (2008). Las cortes de Aragón y las líricas catalana y castellana del siglo XV. Dins Fco. Javier Burguillo & Laura Mier (Ed.), La fractura historiográfica: las investigaciones de edad media y renacimiento (, p. 427-37). Salamanca: Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

L'assignatura s'avaluarà principalment a través de l'assistència a les sessions de curs i d'un treball de recerca dirigit per un dels professors. Per assignar el tema del treball es tindran en compte els interessos de recerca de cada estudiant.

Assignatures recomanades

  • Del llatí als vulgars i la invenció d'una escriptura
  • Estratègies de legitimació en la cultura medieval
  • Historiografia medieval: debats actuals
  • Intercanvis culturals i econòmics a les ciutats de l'occident mediterrani (segles XIII-XIV)

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.