1. Lírica i dinastia a la Corona d’Aragó: els orígens
1.1. La lírica occitana a Catalunya: corts, ideologia i connotacions dinàstiques
1.2. El punt d'inflexió del s. XIII: ambient cultural i circumstàncies polítiques
1.3. La recepció dels trobadors a la literatura catalana I: Els cançoners
1.4. La recepció dels trobadors a la literatura catalana II: Els trobadors com a clàssics
1.5. De la lírica a la narrativa: el radi d'expansió de la cultura trobadoresca
2. La poesia i la cort al segle XV
2.1. La nova dinastia dels Trastàmara: herència cultural i política dels reis i infants d'Aragó
2.2. La cort del jove rei Alfons (1412-1425). La reina Margarida de Prades.
2.3. La cort valenciana i napolitana d'Alfons IV el Magnànim (1425-1458)
2.4. Els infants Joan i Enric d'Aragó. Continuïtat i expansió de la cort
valenciana del rei Alfons.
3. Tradición y renovación en la literatura de las cortes castellanas (siglos XIV-XV)
3.1. La poesía lírica. Una encrucijada de tradiciones. El problema de la lengua poética, del gallego al castellano. Cancioneros: transmisión textual, consumidores y comitentes. Del Cancionero de Baena al Cancionero general.
3.2. La narrativa caballeresca. De los modelos franceses a la creación de una narrativa propia al servicio de la corte: El caballero Zifar, Amadís de Gaula, Historia del rey don Rodrigo. Lectores y problemas de transmisión textual.
3.3. La ficción sentimental. Una nueva forma literaria para una nueva época. Modelos estilísticos y tradiciones amorosas en el siglo XV. Un género proteico: Del Siervo libre de amor a la Cuestión de amor. La importancia de la imprenta en el desarrollo del género.