Estudia

• Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials.
• Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat.
• Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip.

1. Maquiavelisme i antimaquiavelisme a Espanya (J. Garcia)

          1.1. La posteritat de "Il principe": perspectives d'anàlisi

          1.2. Maquiavel a l'Espanya dels segles XVI i XVII

          1.3. Literatura i política al segle XVII: Quevedo, Saavedra, Gracián.

2. Avatars del maquiavelisme a l'alba de l'Estat modern (J. Olesti)

          2.1. Hobbes

          2.2. Naudé

          2.3. Spinoza

3. Patriotisme i dinasticisme (X. Torres)

          3.1. Nacions sense nacionalisme?

          3.2. Anàlisi de vocabulari: nació, terra, pàtria

          3.3. Religió, patriotisme i identitat col·lectiva

• Aristotelismo politico e ragion di stato : atti del convegnointernazionale di Torino 11-13 febbraio 1993 (1995). Firenze: Leo S. Olschki.
• Fernández Albaladejo, Pablo (2007). Materia de España. Cultura política e identidad en la España moderna. Madrid: Marcial Pons.
• García López, J. (2004). El príncipe de Maquiavelo. Madrid: Síntesis.
• J. García López (2001). El estilo de una corte: apuntes sobre Virgilio Malvezzi y el laconismo hispano. Quaderns d'Italià, 6(), 155-169
• Gerrard, Christine (1994). The Patriot Opposition to Walpole. Politics, Poetry, and National Myth 1725-1742. Oxford: Clarendon Press.
• Hastings, Adrian (1997). The Construction of Nationhood. Ethnicity, Religion and Nationalism. Cambridge: Cambridge University Press.
• Maravall, José Antonio (1984). Estudios de historia del pensamiento español (2ª ed.). Madrid: Cultura Hispánica.
• Meinecke (F.) (1924). Die Idee der Staatsräson in der neueren Geschichte. Munic-Berlín: -.
• Meinecke, Friedrich (1952). La Idea de la razón de estado en la edad moderna. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
• Raison et déraison d'etat : théoriciens et théories de la raison d'Etat aux XVIe et XVIIe siècles (1994). Paris: Presses Universitaires de France.
• Saavedra Fajardo, Diego (2006). República literaria (J. García López). Barcelona: Crítica.
• Saavedra Fajardo, Diego (1999). Empresas políticas (S. López Poza). Madrid: Cátedra.
• Senellart, Michel (1989). Machiavélisme et raison d'État : XIIe-XVIIIe siècle. Paris: Presses universitaires de France.
• Smith, A. D. (2003). Chosen Peoples. Sacred sources of National Identity. Oxford: Oxford University Press.
• Stolleis (M.) (1990). Staat und Staatsräson in der frühen Neuzeit: Studien zuf Geschichte des offentli. Frankfurt/M: Suhrkamp.
• Stolleis, Michael (cop. 1998). Stato e ragion di stato nella prima età moderna. Bologna: Il Mulino.
• Thuau (É.) (1966). Raison d’État et pensée politique a l’époque de Richelieu. Institut Français d’Athènes: Armand Colin.
• Torres Sans, Xavier (cop. 2008 ). Naciones sin nacionalismo : Cataluña en la monarquía hispánica, siglos XVI-XVII . València: Universitat de València. Catàleg
• Viroli, Maurizio (1995). Per amore della patria. patriottismo e nazionalismo nella storia. Roma - Bari: Laterza.

Activitats d'avaluació:

Realització d'un assaig (format anglosaxó) sota la tutela d'un dels professors de l'assignatura, i en relació a una de les parts de l'assignatura (70% de la nota final)

Assistència i participació regular en els seminaris (30% de la nota final).

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No lliurar l'assaig sol.licitat per a l'avaluació ni assistir i participar regularment als seminaris