Estudia

• CG1. Buscar i gestionar de manera adequada la informació jurídica relativa als diversos sectors de l'ordenament jurídic
• CG1. Seleccionar, comprendre, analitzar i avaluar críticament la informació
• CG2. Conèixer les tècniques informàtiques d'obtenció d'informació jurídica bàsica: bases de dades de legislació, jurisprudència i bibliografia.
• CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
• CG3. Seleccionar, analitzar i avaluar críticament la informació
• CG4. Llegir i interpretar textos jurídics pertanyents a les diferents branques de l'ordenament jurídic
• CG4. Capacitat de comunicació oral i escrita
• CG4. Analitzar situacions complexes i dissenyar estratègies per a la seva solució
• CG5. Redactar correctament textos jurídics.
• CG5. Comunicar-se correctament de manera oral i escrita
• CG6. Raonar i argumentar jurídicament en relació amb els diversos sectors de l'ordenament jurídic
• CG6. Aprendre de manera autònoma
• CG7. Conèixer una llengua estrangera
• CG7. Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació aplicades a l'àmbit d'estudi
• CG8. Aprendre de manera autònoma
• CG8. Treballar en equip
• CG9. Treballar en equip
• CG10. Desenvolupar i sostenir en públic un discurs jurídic
• CG11. Comprendre les funcions socials del dret com a instrument de govern de les societats modernes
• CE1. Comprendre les principals teories i enfocaments de les Ciències Polítiques i de l'Administració
• CE2. Comprendre l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics
• CE3. Comparar i avaluar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics
• CE1. Avaluar els costos i la sostenibilitat de les propostes legislatives i de determinades solucions doctrinals i jurisprudencials
• CE4. Realitzar anàlisis comparatives i avaluar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques
• CE5. Identificar i tenir capacitat d'aplicar els fonaments de la política comparada
• CE6. Identificar i valorar els aspectes essencials de la política internacional
• CE8. Identificar i valorar la dimensió històrica dels processos polítics i socials
• CE9. Reconèixer i analitzar el comportament dels actors polítics i socials
• CE9. Comprendre l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells
• CE11. Analitzar i interpretar la realitat social i les situacions de canvi polític i social
• CE20. Identificar el Dret com a producte històric i reconèixer, en la seva gènesi i conjunt, les principals institucions jurídiques

1. TEMA 1. SORGIMENT I EVOLUCIÓ DEL FEDERALISME

          1.1. Confederació, Federació i Estat regional. La categoria d’Estat compost.

          1.2. Els elements de l’autonomia política. Autogovern i participació. Cooperació i conflicte en els sistemes federals.

          1.3. Avantatges i problemes actuals del federalisme.

2. TEMA 2. EL FEDERALISME AL CANADÀ

          2.1. Gènesi i evolució històrica del federalisme a Canadà. Característiques bàsiques del model federal canadenc.

          2.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Les províncies i territoris: especial referència al cas de Quebec. El règim de distribució de competències.

          2.3. Perspectives actuals del federalisme canadenc.

3. TEMA 3. EL FEDERALISME A BÈLGICA

          3.1. Antecedents històrics: el procés de federalització de l’Estat a Bèlgica. Característiques bàsiques del model federal belga; un model en crisi constant?

          3.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Les comunitats i regions. Les tècniques de distribució competencial.

          3.3. Perspectives actuals del federalisme a Bèlgica.

4. TEMA 4. EL FEDERALISME A SUÏSSA

          4.1. Antecedents i evolució de la Confederació helvètica. Característiques bàsiques del model federal suís.

          4.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els cantons. El règim de distribució competencial.

          4.3. Perspectives actuals del federalisme helvètic.

5. TEMA 5. EL FEDERALISME ALS ESTATS UNITS

          5.1. Característiques del federalisme als EUA. El debat entre federalistes i antifederalistes i el paper essencial del Tribunal Suprem en la seva evolució.

          5.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els Estats. La distribució competencial: del federalisme competitiu al federalisme cooperatiu.

          5.3. Perspectives actuals del federalisme als EUA.

6. TEMA 6. EL FEDERALISME A ALEMANYA

          6.1. Sorgiment i caràcters del federalisme alemany.

          6.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els Länder. La pèrdua de poder polític d’aquests i la seva participació al Bundesrat. La distribució competencial i les reformes del federalisme alemany.

          6.3. Perspectives actuals del federalisme a Alemanya.

7. TEMA 7. ÉS ESPANYA UN ESTAT FEDERAL?

          7.1. Característiques de l'Estat autonòmic. Constitució, Estatuts i model territorial.

          7.2. Problemes actuals: recentralització de les competències, insuficiència de les relacions intergovernamentals, inutilitat del Senat, problemes de finançament, dificultats per a reformar la Constitució.

          7.3. Perspectives de l'Estat autonòmic després de les últimes reformes estatutàries, i en el marc de l'actual crisi econòmica.

• Anderson, George (2008). Federalisme: una introducció. . Recuperat , a http://www.gencat.cat/drep/iea/pdfs/FC_Federalisme.pdf Catàleg
• Argullol, Enric / Velasco, Clara (dirs.) (2011). Instituciones y competencias en los Estados descentralizados. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics. Recuperat , a http://www.gencat.cat/drep/iea/pdfs/IEA_76_esp.pdf
• Aja Fernández, Eliseo (2014). Estado autonómico y reforma federal. Madrid: Alianza Editorial. Catàleg
• Caamaño Domínguez, Francisco (2014). Democracia federal : apuntes sobre España. Madrid: Turpial. Catàleg
• Gagnon Alain-G.; Tremblay, Arjun (2020). Federalism and National Diversity in the 21st Century (2020). Palgrave McMillan.
• Kincaid, John (2009). Introducció (pàgs. 9-47) . Dins (Ed.), Madison, J., Hamilton, A., i Jay, J.: El Federalista. . Recuperat , a http://www.gencat.cat/drep/iea/pdfs/CF_Federalista.pdf
• Sawer, Marian; Haussman, Melissa; Vickers, Jill (2020). Federalism, Feminism and Multilevel Governance. Londres: Routledge.
• Solozábal Echavarria, Juan José (coord.) (2014). La Reforma federal : España y sus siete espejos. Biblioteca Nueva. Catàleg
• Tarr, Alan (2009). Introducció (pàgs. 7-38). Dins (Ed.), Calhoun, L., Discurs sobre la Constitució i el Govern dels Estats Units. . Recuperat , a http://www.gencat.cat/drep/iea/pdfs/CF_DiscursConstGov.pdf Catàleg
• Watts, Ronald (2006). Sistemas federales comparados. Madrid: Marcial Pons. Catàleg
• Williams, Susan H. (2018). Federalism and Gender Equality. Federal Law Review, (46), . Recuperat , a https://www.repository.law.indiana.edu/facpub/2747

Activitats d'avaluació:

SISTEMA D'AVALUACIÓ CONTINUADA

A) En el sistema d'avaluació continuada la nota s'obtindrà a partir de dues proves escrites i de la participació a les sessions. Pel que fa a les proves escrites, cada una d'elles consistirà en un comentari de text amb les característiques i tipologia que en cada cas els professors indicaran. Cada una de les dues proves valdrà el 40% de la nota. Els professors faran arribar prèviament als alumnes els materials que, si escau, aquests hagin d'emprar durant les proves, i que hauran de llegir i portar a classe els dies en els que aquestes es facin. La participació a les classes i en la resta d'activitats (diferents dels comentaris de text) que es duguin a terme en aquelles valdrà el 20% restant.

Llevat que els professors indiquin una altra cosa, les proves (comentaris de text) es faran presencialment a classe, els dies que s'indicaran en el calendari de l'assignatura i que es donaran a conèixer el primer dia de curs. Per tant, per cursar aquesta assignatura seguint l'avaluació continuada, cal que l'alumne s'asseguri que l'horari de classes d'aquesta assignatura no li coincideixi amb el d'altres assignatures o amb activitats que li impedeixin assistir els dies i hores de realització dels comentaris de text a classe, ni la resta de dies de classe en els quals, com s'ha dit, es valorarà la participació.

B) És necessari lliurar els dos comentaris de text per poder optar a superar l'assignatura a l'avaluació continuada. Si un alumne només lliura un dels dos comentaris o bé no lliura cap, la seva nota de l'avaluació continuada serà de no presentat, i haurà d'anar a l'examen final de recuperació (vegeu apartat C).

C) Per a aquells alumnes que no superin l'assignatura per la via de l'avaluació continuada (ja sigui perquè no han lliurat els dos comentaris de text o perquè ho han fet però la nota de l'assignatura que han obtingut després de computar comentaris i participació ha estat inferior a 5 sobre 10) hi haurà un examen teòric final de recuperació, que tindrà com a objecte tot el programa de l'assignatura, i que valdrà el 100% de la nota d'aquesta (doncs no es guarda de cares a la recuperació cap nota que s'hagués aconseguit a l'avaluació continuada prèvia). Els professors indicaran als alumnes les característiques i el mode de realització (oral o escrit, presencial o per videoconferència) de l'examen, que tindrà lloc en la data que fixi el calendari oficial d'exàmens de la Facultat.

Aquest examen teòric final de recuperació només el podran fer els esmentats alumnes que no hagin superat l'assignatura a través de l'avaluació continuada. En conseqüència, no s'avaluarà cap examen de recuperació fet per un alumne que ja hagués superat l'assignatura per la via de l'avaluació continuada.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La qualificació de “No Presentat” procedirà quan l’alumne, no havent superat l'assignatura per la via de l'avaluació continuada, no es presenti després a l'examen teòric final de recuperació, en la data oficial que es fixi en el calendari d'exàmens aprovat per la Facultat. Igualment procedirà en el cas dels alumnes d’avaluació única que, havent suspès el primer examen (o no havent-se presentat), no es presentin a l’examen de recuperació.

Avaluació única:
SISTEMA D'AVALUACIÓ ÚNICA

A) Pels alumnes que optin per la via de l'avaluació única hi haurà un examen teòric que tindrà com a objecte tot el temari de l'assignatura, la nota del qual valdrà el 100% de la nota de l'assignatura. Aquest examen es farà a l'aula el darrer dia de classe presencial.

B) Pels alumnes que no aprovin l'esmentat examen o no es presentin, hi haurà un examen teòric final de recuperació, també sobre tot el temari de l'assignatura, i que valdrà el 100% de la nota d'aquesta. Els professors indicaran als alumnes les característiques i el mode de realització (oral o escrit, presencial o per videoconferència) de l'examen, i es farà en la data que indiqui el calendari oficial d'exàmens de la facultat.

C) Només podran acollir-se a aquest sistema els alumnes que ho hagin demanat a la Secretaria de la Facultat utilitzant el procediment que aquesta estableixi i sempre dintre del termini que aquesta fixi. En cap cas s’hi podrà acollir la resta d’alumnes, que queden per tant adscrits al sistema ordinari d’avaluació continuada. Si quan s'obri el període per demanar acollir-se a aquest sistema ja s'hagués fet alguna activitat d'avaluació del sistema d'avaluació continuada, el fet que un alumne s'aculli al sistema d'avaluació única farà que automàticament quedi sense efecte i no es tingui en compte qualsevol nota anterior que hagués obtingut a l'altre sistema.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una nota final mínima de 5.0 sobre 10, com a resultat de l'aplicació de les regles del sistema d'avaluació descrites en el programa, tant en el cas de l'avaluació continuada com de l'avaluació única.

Els alumnes poden demanar per correu electrònic tutories amb els professors.

Els alumnes poden contactar amb els professors per correu electrònic per plantejar qualsevol dubte que tinguin, demanar tutoria, etc.

-Per a cada tema concret podrà aconsellar-se bibliografia específica.

-No es permet l’ús d’eines d’intel·ligència artificial (IA) en cap de les activitats avaluables.