1. La música a la cultura grega. L’estètica musical: de Damó d’Atenes a Plató.
2. L’època Medieval
2.1. El model metafísic: Boeci
2.2. Pedagogia i política: la música de les catedrals:
2.2.1. la monodia religiosa i l’església cristiana: les primeres tradicions
2.2.2. el cant gregorià: notació, sistema modal. Tropos i seqüències
2.2.3. la monodia profana i la lírica trovadoresca
2.2.4. el naixement de la polifonia. La polifonia del Codex Calixtinus
2.2.5. Ars antiqua i Ars Nova. L’Ars Nova a França: Philippe de Vitry. L’Ars Nova a Catalunya: El llibre Vermell de Montserrat. L’Ars Nova a Italia. Ars Subtilior.
3. Renaixement
3.1. Cap a un model físic: el lent naixement de l’harmonia
3.2. L’estètica musical de l’humanisme. Música i llenguatge: la música vocal
3.2.1. El segle XV. L’escola del Ducat de Borgonya
3.2.2. El segle XVI. La música religiosa. Palestrina. L’escola veneciana
3.2.3. La música profana: el madrigal
3.3. Entre la veu i l’instrument: la música instrumental
3.3.1. Música instrumental a Italia, França, Alemanya i Inglaterra
4. Barroc
4.1. El model de la doble mímesis: racionalisme-harmonia; música-llenguatge
4.2. La transformació del madrigal italià. El naixement de l’òpera. La Camerata Fiorentina. L’expansió de l’òpera per Itàlia i França: la figura dels castrati
4.3. La música instrumental: estils i gèneres
4.4. El barroc tardà a Italia: òpera seria i òpera buffa. La música instrumental
4.5. Alemanya: J.S. Bach i G.F. Händel
5. Classicisme
5.1. Música i societat. L’estil galant i l’empfindsamer Stil
5.2. Els inicis de la simfonia. G.B. Sammartini. J. Stamitz i la música a la cort de Mannheim. El Sturm und Drang.
5.3. El classicisme vienès
5.3.1. J. Haydn: la sonata i la simfonia
5.3.2. W.A. Mozart: les formes concertants i l’òpera
6. Romanticisme
6.1. El Romanticisme a Alemanya. Música i societat. Aspectes estètics: la música i l’inefable
6.2. L.V. Beethoven: entre Classicisme i Romanticisme. L’ombra de Beethoven en els músics romàntics
6.3. La música del Romanticisme
6.3.1. Música de saló i de concert. El lied: F. Schubert. El piano: F. Chopin i F. Liszt. La música de cambra
6.3.2. La música simfònica al segle XIX. La simfonia com a veu de la comunitat. L’orquestra romàntica. El poema simfònic: F. Liszt i H. Berlioz. La simfonia a la segona meitat del segle: J. Brahms
6.3.3. L’òpera italiana: G. Verdi. L’òpera alemanya: Òpera i Drama de R. Wagner
6.3.4. El nacionalisme musical. Nacionalisme rus, del centre i nord d’Europa. El nacionalisme espanyol
6.3.5. L’últim Romanticisme: R. Strauss i G. Mahler
7. El segle XX
7.1. Les avantguardes artístiques i la música. La reacció contra el Romanticisme i la renovació del llenguatge musical
7.2. La música abans de 1945
7.2.1. les avantguardes musicals de principis de segle. França: l’impressionisme de C. Debussy i M. Ravel. E. Satie i I. Strawinsky. Italia: el futurisme
7.2.2. Expressionisme i dodecafonisme. L’Escola de Viena: A. Schoenberg; A. Berg; A. Webern
7.2.3. El neoclassicisme de P. Hindemith. Música i política a la URSS: D. Shostakovich. La música als EEUU: Ch. Ives
7.2.4. L’espai i la composició musical: de C. Debussy a E. Varèse
7.3. La música després de 1945
7.3.1. Música, atzar i indeterminació: J. Cage. L’escola de Nova York. El happening, el teatre musical i el pas cap al multimèdia
7.3.2. Del puntillisme al serialisme integral: P. Boulez, K. Stockhausen i L. Nono
7.3.3. La creació dels laboratoris musicals a Europa: música concreta i música electrònica
7.3.4. Els models científics. La música estocàstica d’I. Xenakis
7.3.5. Músiques repetitives i minimalisme musical: M. Feldman i T. Riley
7.3.6. Últimes tendències: l’art sonor