Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2013
Descripció:
Estudi general de la història del cinema i dels moderns mitjans de producció d'imatges artístiques. La primera part del curs està dedicada a l'estudi del cinema clàssic hollywodià, per tal de conèixer el mètode institucional del cinema, mentre que la segona estarà dedicada a les rutpures d'aquest mètode com el neorrealisme, cinema modern.etc.
Crèdits:
12
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Majoritàriament (75%)

Grups

Altres Competències

  • Conèixer la Història del cinema com a font del cultura artística i cultural, adquirir uns criteris d'avaluació crítica davant el cinema i fomentar el gust i l'interes dels alumnes per les imatges cinematogràfiques.

Continguts

1. EL CINEMA PRIMITIU

          1.1. Els orígens culturals i tecnològics del cinema. El cinema i la tradició realista occidental.

          1.2. El mètode de representació primitiu (MRP).

                    1.2.1. -Els germans Lumière: les vistes unipuntuals. El coneixement del món per la imatge.

                    1.2.2. -Georges Méliès: el cinema al servei de la fantasia. El trucatge.

                    1.2.3. -Estudi i anàlisi de films primitius. Elements de llenguatge.

          1.3. El cinema d'integració narrativa. La indústria del cinema primitiu.

          1.4. La serialitat. El cas Feuillade.

2. EL CLASSICISME

          2.1. Narració i representació en el cinema clàssic americà.

                    2.1.1. Què és el llenguatge cinematogràfic clàssic?. Quins són els seus fonaments.

                    2.1.2. Quines relacions estableix amb les altres arts: novel·la, teatre i pintura?

          2.2. La institucionalització del cinema clàssic. El sistema de producció d’Hollywood i la seva recepció.

                    2.2.1. El realisme de la representació davant el realisme d'allò representat. Influència de la literatura del XIX en la configuració del cinema clàssic.

                    2.2.2. El muntatge i la planificació segons D.W.Griffith.

          2.3. La configuració del cinema clàssic (1914-1927)

                    2.3.1. Naixement i consolidació d'un model de cinema industrial. Els grans estudis. El <>. Grans directors del cinema

                    2.3.2. hollywoodià mut. Els escàndols. La implantació del Codi Hays. La figura d'Eric Von Stroheim. La gran escola còmica

                    2.3.3. Els gèneres cinematogràfics com a horitzó d'expectatives de l'espectador

          2.4. El naixement del sonor.

                    2.4.1. El cinema sonor i la seva reconversió industrial. La crisi de Hollywood amb el naixement del sonor.

          2.5. La consolidació del sistema d’ estudis.

                    2.5.1. La producció dels estudis. Sistemes de funcionament.

          2.6. Bases ideològiques del cinema clàssic americà. El somni americà. El self made man davant del common man.

          2.7. La plenitud del cinema clàssic americà (1930-1949): New Deal i Segona guerra mundial

          2.8. La crisis del model clàssic americà. L'escriptura manierista a Hollywood

                    2.8.1. Les conseqüències en la producció. El cinema de gran espectacle en els anys cinquanta. La por a la televisió.

3. LES AVANTGUARDES.

          3.1. El cinema alemany de la República de Weimer

                    3.1.1. L'expressionisme. Què és?. L'expressionisme en altres terrenys artístics : arts plàstiques i teatre. El Caligarisme. El cinema de F.W. Murnau. Els films alemanys de Fritz Lang. Altres corrents no expressionistes del cinema alemany: La nova objectivitat realista.

          3.2. El cinema soviètic.

                    3.2.1. La revolució soviètica i el seu context cultural. La nova política cinematogràfica. Els primers tèorics: Kulechov, Dziga Vertov i el cine-ull. Pudovkin com a director i teòric. El romanticisme de Dovxenko: La terra. Sergei M. Einsestein. Estudi dels seus principis teòrics: El muntatge d'atraccions. Einsestein com a cineasta: Etapes de la seva obra.

          3.3. El cinema francès dels anys vint.

                    3.3.1. -El cinema i l'herència cultural francesa: André Antoine, Abel Gance, Marcel l'Herbier i Jean Epstein

                    3.3.2. El Context cultural de les avantguardes franceses. L'aportació surrealista de Luis Buñuel. Descripció del seu cinema.

4. EL CINEMA MODERN

          4.1. Què és la modernitat cinematogràfica?

                    4.1.1. La idea de la modernitat aplicada al cinema. Noves formes narratives i nous models de producció. La realitat i el cinema. Les teories del realisme, André Bazin i Siegfried Kracauer.. Tipologies de la modernitat.

          4.2. El realisme poètic francès.

                    4.2.1. El cinema francès en la França dels anys trenta. El naixement del realisme poètic: Jean Vigo i Marcel Carné

                    4.2.2. L'obra de Jean Renoir i el cinema del Front Popular. Aportacions estilístiques del cinema de Jean Renoir: Natura i posada en escena.

                    4.2.3. El cinema francès sota l'ocupació nazi. Heri Georges Cluzot i Le corveau.

          4.3. El neorrealisme

                    4.3.1. El cinema italià sota el feixisme. Antecedents literaris i cinematogràfics del neorrealisme. Els pares del neorrealisme: Luchino Visconti, Vittorio de Sica,Cesare Zavattini i Roberto Rossellini.

                    4.3.2. Les ruptures del cinema de Roberto Rossellini i la seva importància en la configuració del cinema modern. Els projectes didàctics per a la televisió.

          4.4. El cinema japonès. Ozu, Kurosawa, Naruse i Mizogouchi.

                    4.4.1. La descoberta de l’Orient a Europa. Canvis de paradigme en els models cinematogràfics

          4.5. La Nouvelle Vague.

                    4.5.1. La política dels autors i la influència crítica de Cahiers du cinéma.

                    4.5.2. Els cineastes de la Nouvelle Vague i la seva obra: François Truffaut,

                    4.5.3. Claude Chabrol, Eric Rohmer, Jacques Rivette, Alain Resnais. Godard

                    4.5.4. i la seva obra.

          4.6. El nou cinema espanyol.

                    4.6.1. El cinema espanyol sota el franquisme. La influència del neorrealisme en el cinema espanyol. Luis García Berlanga i Juan Antonio Bardem. El cas Viridiana. El nuevo cine español. Carlos Saura , Basilio M. Patino i Víctor Erice. El cinema de la transició. Situació actual.

          4.7. Els nous cinemes europeus i la seva influència en el cinema mundial. Les ruptures i transformacions en l'obra d'Ingmar Bergman,

                    4.7.1. Michelangelo Antonioni, Federico Fellini i Pier Paolo Pasolini.

          4.8. La post-modernitat.

                    4.8.1. El concepte de cinema d'autor avui. Panoràmica general de la situació

                    4.8.2. del cinema. La crisis de la realitat en el cinema actual. La post-modernitat i la crisi cinematogràfica. Cinema i

                    4.8.3. 2.9.-La crisi dels anys seixanta, les revolucions del cinema independent i el naixemetn del nou Hollywood

                    4.8.4. noves tecnologies. Quin és el futur del cinema?

          4.9. Instruments crítcis per analitzar les mutacions del cinema actual i importància dels referents històrics.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 4,00 35,00 39,00
Assistència a actes externs 20,00 30,00 50,00
Cerca i anàlisi d'informació 0 50,00 50,00
Total 24,00 115,00 139

Bibliografia

  • Àngel Quintana (2003). Fábulas de lo visible. Barcelona: El Acantilado.
  • Vicente J. Benet (2004). La cultura del cine. Paidós. Catàleg
  • Román Gubern (1992). Hisotira del cine. Lumen.
  • AA.VV. (1997). Historia general del cine (12 vol.). Madrid: Cátedra.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Assistència obligatòria, en regim de pràctiques, a les projeccions del cicle a determinar de Filmoteca al cinema Truffaut. Les projeccions tenen lloc el dilluns, a començament de curs es donaran els horaris i l'autor escollit Per als alumnes que no hi puguin assistir s'organitzaran algunes projeccions de pràctiques els divendres. L'alumne haurà de fer un treball sobre una pel.lícula del cicle de Filmoteca o algun aspecte del cinema del director escollit. Cada treball haurà de ser tutoritzat previament pel professor abans del 31 de novembre.
Dossier en PDF amb articles sobre cadascuna deles matèries principals del curs. Hi han dos dossier que entraran a l'examen. Es penjaran a principi de curs.
Llibre: Àngel Quintana. Fábulas de lo visible. El cine como creador de realides. Barcelona: Acantilado, 2003.
Es la matèria informativa bàsica per l'examen 50
Durant el curs l'alumne haurà de visionar un total de quinze pel·lícules de forma obligatòria. Les pel·lícules seran avaluables i la sel·lecció farà un repàs de la Història del Cinema. El llistat es donarà el primer dia del curs. Les pel.lícules són de visió obligatòria i entren a l'examen juntament amb els articles i la matèria donada a classe 25

Qualificació

Tipus d'exàmens:
Un treball sobre una pel.lícula del cicle de Filmoteca.
Dos examens parcials. El primer examen parcial tindrà lloc el mes de gener i avaluarà la matèria de la primera part del curs, corresponent al cinema clàssic. El professor podrà demanar a l'alumne qualsevol aspecte relacionat amb les lectures obligatòries, les pel.lícules de visionat obligatori i la matèria donada a classe al llarg del curs.
El segon examen parcial tindrà lloc al juny i es centrarà amb la matèria de la segona part, lectures obligatòries i pel.lícules de visionat recomentat al llarg del curs.
També hi haurà un examen final al mes de juny. La nota serà la mitjana del treball 50 % i la nota mitjana dels dos examens -25% cadascún- o de l'examen final (50%). Per aprovar l'assignatura cal aprovar el treball i l'examen final.

Observacions


El llista de pel.lícules obligatòries pot ser subjete a canvis, al començament de curs

Assignatures recomanades

  • Art i cinema

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.