1. EL CINEMA PRIMITIU
1.1. Els orígens culturals i tecnològics del cinema. El cinema i la tradició realista occidental.
1.2. El mètode de representació primitiu (MRP).
1.2.1. -Els germans Lumière: les vistes unipuntuals. El coneixement del món per la imatge.
1.2.2. -Georges Méliès: el cinema al servei de la fantasia. El trucatge.
1.2.3. -Estudi i anàlisi de films primitius. Elements de llenguatge.
1.3. El cinema d'integració narrativa. La indústria del cinema primitiu.
1.4. La serialitat. El cas Feuillade.
2. EL CLASSICISME
2.1. Narració i representació en el cinema clàssic americà.
2.1.1. Què és el llenguatge cinematogràfic clàssic?. Quins són els seus fonaments.
2.1.2. Quines relacions estableix amb les altres arts: novel·la, teatre i pintura?
2.2. La institucionalització del cinema clàssic. El sistema de producció d’Hollywood i la seva recepció.
2.2.1. El realisme de la representació davant el realisme d'allò representat. Influència de la literatura del XIX en la configuració del cinema clàssic.
2.2.2. El muntatge i la planificació segons D.W.Griffith.
2.3. La configuració del cinema clàssic (1914-1927)
2.3.1. Naixement i consolidació d'un model de cinema industrial. Els grans estudis. El <>. Grans directors del cinema
2.3.2. hollywoodià mut. Els escàndols. La implantació del Codi Hays. La figura d'Eric Von Stroheim. La gran escola còmica
2.3.3. Els gèneres cinematogràfics com a horitzó d'expectatives de l'espectador
2.4. El naixement del sonor.
2.4.1. El cinema sonor i la seva reconversió industrial. La crisi de Hollywood amb el naixement del sonor.
2.5. La consolidació del sistema d’ estudis.
2.5.1. La producció dels estudis. Sistemes de funcionament.
2.6. Bases ideològiques del cinema clàssic americà. El somni americà. El self made man davant del common man.
2.7. La plenitud del cinema clàssic americà (1930-1949): New Deal i Segona guerra mundial
2.8. La crisis del model clàssic americà. L'escriptura manierista a Hollywood
2.8.1. Les conseqüències en la producció. El cinema de gran espectacle en els anys cinquanta. La por a la televisió.
3. LES AVANTGUARDES.
3.1. El cinema alemany de la República de Weimer
3.1.1. L'expressionisme. Què és?. L'expressionisme en altres terrenys artístics : arts plàstiques i teatre. El Caligarisme. El cinema de F.W. Murnau. Els films alemanys de Fritz Lang. Altres corrents no expressionistes del cinema alemany: La nova objectivitat realista.
3.2. El cinema soviètic.
3.2.1. La revolució soviètica i el seu context cultural. La nova política cinematogràfica. Els primers tèorics: Kulechov, Dziga Vertov i el cine-ull. Pudovkin com a director i teòric. El romanticisme de Dovxenko: La terra. Sergei M. Einsestein. Estudi dels seus principis teòrics: El muntatge d'atraccions. Einsestein com a cineasta: Etapes de la seva obra.
3.3. El cinema francès dels anys vint.
3.3.1. -El cinema i l'herència cultural francesa: André Antoine, Abel Gance, Marcel l'Herbier i Jean Epstein
3.3.2. El Context cultural de les avantguardes franceses. L'aportació surrealista de Luis Buñuel. Descripció del seu cinema.
4. EL CINEMA MODERN
4.1. Què és la modernitat cinematogràfica?
4.1.1. La idea de la modernitat aplicada al cinema. Noves formes narratives i nous models de producció. La realitat i el cinema. Les teories del realisme, André Bazin i Siegfried Kracauer.. Tipologies de la modernitat.
4.2. El realisme poètic francès.
4.2.1. El cinema francès en la França dels anys trenta. El naixement del realisme poètic: Jean Vigo i Marcel Carné
4.2.2. L'obra de Jean Renoir i el cinema del Front Popular. Aportacions estilístiques del cinema de Jean Renoir: Natura i posada en escena.
4.2.3. El cinema francès sota l'ocupació nazi. Heri Georges Cluzot i Le corveau.
4.3. El neorrealisme
4.3.1. El cinema italià sota el feixisme. Antecedents literaris i cinematogràfics del neorrealisme. Els pares del neorrealisme: Luchino Visconti, Vittorio de Sica,Cesare Zavattini i Roberto Rossellini.
4.3.2. Les ruptures del cinema de Roberto Rossellini i la seva importància en la configuració del cinema modern. Els projectes didàctics per a la televisió.
4.4. El cinema japonès. Ozu, Kurosawa, Naruse i Mizogouchi.
4.4.1. La descoberta de l’Orient a Europa. Canvis de paradigme en els models cinematogràfics
4.5. La Nouvelle Vague.
4.5.1. La política dels autors i la influència crítica de Cahiers du cinéma.
4.5.2. Els cineastes de la Nouvelle Vague i la seva obra: François Truffaut,
4.5.3. Claude Chabrol, Eric Rohmer, Jacques Rivette, Alain Resnais. Godard
4.5.4. i la seva obra.
4.6. El nou cinema espanyol.
4.6.1. El cinema espanyol sota el franquisme. La influència del neorrealisme en el cinema espanyol. Luis García Berlanga i Juan Antonio Bardem. El cas Viridiana. El nuevo cine español. Carlos Saura , Basilio M. Patino i Víctor Erice. El cinema de la transició. Situació actual.
4.7. Els nous cinemes europeus i la seva influència en el cinema mundial. Les ruptures i transformacions en l'obra d'Ingmar Bergman,
4.7.1. Michelangelo Antonioni, Federico Fellini i Pier Paolo Pasolini.
4.8. La post-modernitat.
4.8.1. El concepte de cinema d'autor avui. Panoràmica general de la situació
4.8.2. del cinema. La crisis de la realitat en el cinema actual. La post-modernitat i la crisi cinematogràfica. Cinema i
4.8.3. 2.9.-La crisi dels anys seixanta, les revolucions del cinema independent i el naixemetn del nou Hollywood
4.8.4. noves tecnologies. Quin és el futur del cinema?
4.9. Instruments crítcis per analitzar les mutacions del cinema actual i importància dels referents històrics.